Tristes Guerras

"Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.

Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, tristes.

Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, tristes."
(Miguel Hernández)

Democràcia global-virtual

Quan llegim o estudiem història, ens estirem dels cabells al veure alguns costums, tradicions, ritus o usos que tenien els nostres avantpassats. Podem admirar la democràcia grega, però amb tota probabilitat veurem més lógica la nostra actual, doncs ens és més propera i, per tant, més fàcil de comprendre o d'adaptar-nos. Si ens desplacem per la obscura i pobre Edat Mitjana, ens semblarà increïble que la seva població no es rebel.lés per a aconseguir uns drets bàsics que tenim la ciutadania actual, com poden ser l'educació, el dret a una vida digna o la sanitat. També rebutjarem la crema de llibres llunyana o propera a l'espai, com a la contra-reforma i al nazisme, respectivament. Si mirem a l'Edat Moderna, també ens semblarà extrany que no hi haguessin revoltes populars per a exigir una tripartició de poders que ens va venir donada amb la Revolució Francesa, i que tantes alegries ha generats entre els nostres. Ja a l'Edat Contemporània, ens sembla legítim el ludisme, però creiem que en ple segle XXI seria difícil seguir defensant-lo. No podem imaginar unes eleccions amb tupinades, sense igualtat (1home = 1vot), o que un home, pel fet de ser-ho, tingui més drets que una dona. A aquest seguit de fets, per la seva relativa proximitat histórica, i perquè segueixen existint en alguns països que no dubtem a qualificar com a no-civilitzats, malgrat ens produeixen odi i repulsió, la unanimitat vers allò que és just i correcte no apareix entre la població, ja que necessitem anys per a adaptar-nos, normalment el transcurs d'unes dues generacions; i tres, quatre i fins a cinc en els casos més retrògrads. El que ningú dubta, és que en uns dos-cents anys, i més a la velocitat que avança la nostra societat, és que tots aquests fets es veuran com a arcaïcs. Actualment, tot i que ja porten uns anys a la palestra, podem trobar elements que algun dia també considerarem com a arcaïcs i desfasats, com poden ser els integrismes religiosos, el matrimoni catòlic, apostòlic i romà (doncs les unions de fet, heterosexuals i homosexuals, aniran sent acceptades progressivament), els nacionalismes entesos en el sentit de creure's superior al teu veí (véase Fraga, Pujol, Barrera o Arzallus), les monarquies, element arcaïc per excel.lència, l'últim reducte de l'Antic Règim, on una persona ostenta un poder pel fet d'heretar-lo i no per ser escollit per un poble, que paga els seus impostos i el/la sustenta.
Veient tot això, per a mi és inevitable pensar en el futur. I no només respecte d'aquests elements que no tinc dubte acabaran desapareixent, sinó de tótems que poca gent ha gosat qüestionar. Analógicament amb la monarquia, espero que el primer element que caigui sigui la Cambra dels Lords britànica, últim reducte d'un país una mica clàssic en molts sentits. Al mateix temps, la resta de cambres parlamentàries, parlant en sentit global, i no concretant en cap moment, estan fent la feina que desitgem o són millorables? No és difícil veure programes de reculls on un/a parlamentari/ària dormen, badallen, riuen, se n'enfoten d'una víctima d'un atemptat que està explicant una història conmovedora, lluiten (en el cas oriental), o simplement no assiteixen al seu escó, malversant així els nostres impostos. Tot i que aquest sistema és molt superior a la millor de les dictadures que pugui haver (si és que tal adjectiu es podria aplicar), no dubto que és millorable. Estem contents els ciutadans amb el fet de dipositar un vot cada 4 anys a una urna i permetre que aquest vot el gestioni el partit vencedor com vulgui o, pel contrari, volem prendre una part més activa al corresponent ens? Aquest és l'origen del fenomen conegut com a Democràcia Participativa, que ha tingut major o menor segons les experiències. És evident que un % elevat de població diria que no volen prendre part a la pressa de decisions, doncs algunes no els incumbeixen, són massa complicades per a ells/es o que simplement, no volen o no tenen temps. Tot i així, no dubto que hi ha moltes persones que tenen interés en la política i que voldrien tenir una part més activa. Seria una forma de govern virtual-global, poder votar per Internet, amb tota confidencialitat segons quines decisions que hagués de prendre el poder legislatiu? I poder fer propostes via e-mail, via sms, que haguessin de ser escoltades d'un o altre mode? I prendre decisions sobre aquells temes que afeceten al nostre barri, a la nostra professió o a la nostra formació? Per què no haurien de tenir part activa els mestres en la decisió d'un itinerari escolar? I els transportistes peruqè no haurien de decidir si hi ha necessitat de fer una o altra carretera o quins trams necessiten ser reformats? Espero no morir abans d'haver vist algun d'aquests somnis que té un il.lús com jo.
Salut i república!

heineken 

Reflexions amb canelons

26 de desembre (Sant Esteve), un gran dia perquè seguim les festes però encara no sé perquè es fa festa per aquest senyor. Tot i així, benvinguda sigui aquesta tradició si això suposa, la resta d'anys, malgrat aquest no, poder fer festa. A més és un dia que m'agrada, doncs sempre he preferit els canelons a la sopa de galets o la carn rustida del dia de Nadal. Sí, ja sé que en aquests canelons hipotèticament es col.loquen els desperdicis "cual torrente amb el menjar del seu pare", però aquella betxamel amb molt de formatge és boníssima.
Després de tres nits seguides sortint, la meva ment no està tan lúcida com el dia 23, que portava gairebé un mes sense sortir de nit. El Nadal és un temps d'execessos en tots els sentits: Beguda, regals, despeses, tirament de canyes...
Aquest últim aspecte el vaig poder comprovar amb els meus propis ulls a la Pompeu Farra de dijous, doncs la gent no es tallen un pél i van a sac...Estic conevençut que al dia següent més d'un s'arrepentís del que havia fet la nit anterior, i jo com a malparit que sóc ja m'encarragaré de recordar-li en tots el dia que tornem a classe... :)
Demà dilluns, comença aquell moment tan mític, on ni diaris ni teles tenen res a informar i es dediqeun només que a fer reviews de l'any 2004, un any amb alts i baixos amb coses bones i dolentes, però amb un fet destacable per sobre dels altres, com són els atemptats de l'11-M. Sí, ja sé que han passat d'altres coses i que, per exemple, al cap de 3 dies va haver-hi un canvi de govern, però no, les persones estan per sobre de tot això, i més quan es tracat de persones innocents, de moltes nacionalitats, que van agafar aquell tren per a ser millor persones, per a progressar als seus estudis, a les seves feines i a les seves vides en general, i que un criminal atemptat els hi segui la vida mereix una total repulsa de la societat. I el mateix per tots els civils innocents que moren a diari a l'Irak. Probablement si no s'hagués donat suport a l'assassinat indiscriminat d'inncoents iraquians, no haguessim patit aquest problema a les nostres carns. El problema és que ja no podem fer-hi res, només tenir presents a tots aquells innocents amb tota una vida per davant que, com entranyablement, va escriure el sempre genial Joaquín Sabina: "Me bajo en Atocha, me quedo en Madrid".

Per Nadal, tots a gastar

Companys/es,
Un servidor no pot evitar pensar en aquell fàbula que ens explicaven quan érem petits sobre la formiga i la cigarra. La formigueta tan treballadora per a poder descansar més tard...Si se'm permet, crec que la cigarra era més intel.ligent perquè descansava més...Doncs això, que hi ha gent que estalvia tot l'any per "derrochar grandes cantidades de dinero" en aquestes époques. I no m'hi fico perquè, tot i defensar l'intervenció estatal en les economies, tampoc seria positiu que s'intervengués fins a l'extrem que dos policies poguessin detenir a una senyora que compulsivament va comprar cinc llamàntols i n'havia hagut de llençar, després que el marit agafés la gota, per endrapar-se dos i mig. Però crec que la gent està en general més espléndida del que és normal. De fet, en molts àmbits l'inflació es produeix aquesta setmana i no la primera setmana de gener, que la maleïda "trempera" de gener no agrada a ningú i la gent es torna més tacanya que uns Pressuposots Generals de l'Estat neo-liberals.
La culpa de tot això ho té, com sempre, la tele, que porta dos mesos oferint joguines, jocs, video-jocs i 50.000 xorradetes que, encara que ja hagis passat l'infància, t'hi posaries a jugar recordant la teva infància (aconsello escoltar "aquellos años locos" El Canto del Loco). Paradoxalment, els estudis sociológics diuen que cada cop la població tendeix a ser més agnóstica o atea, sense oblidar la creixent immigració del Magrib, gairebé sempre musulmana, però el Nadal segueix existint, mentre es freguen les mans als Centres Comercials.
Tot i la meva crítica he d'admetre que m'agraden algunes coses del Nadal, com els regals fets amb il.lusió, les trobades familiars, la felicitat general o les borratxeres que reguen un bon sopar previ, sense oblidar de la quantitat de dies festius que disposes.
Si fem un ràpid review a l'infància, també us aconsello sentir al cançó "No tornaran" de Whiskyn's, que vaig enganxar ell video-clip l'altre dia a Flaix TV, pense que en aquells temps vivies amb més emoció aquest dies, el Tió (a casa encara el fem cagar), fer el pessebre, l'arbre, etc. No sé si m'he fet gran o que també aquestes tradicions s'han perdut. Aquí companys m'agradaria que digués qui vulgui la seva, s'està perdent el Nadal o, simplement, ens fem grans?
Per un Nadal laic i republicà, sense discursos de caps d'Estat hereditaris i no triats pel poble.

Començament de blogs

Benvolguts companys/es i amics/amigues,
El meu avorriment per estar sense fer res m'ha portat a crear aquesta web on tots hi poden dir la seva, sense importància de les idees o pensaments, ni del color polític o futbolístic, amb total llibertat d'expressió. La meva primera intenció és poder fer un article al dia, i que tots aquells que vulguin puguin dir la seva al respecte. Els temes seran diversos, malgrat ja sabeu que sóc perico i sociata, si cal criticar ho faré, i si s'ha de parlar bé dels altres també ho faré. Això, que vull que no hi hagin colors o ideologies que predominin aquí, sinó temes d'interés general per tots/es aquells/elles que visiteu aquesta web. Moltes gràcies, i demà ja publicaré la meva primera parida, intentant no oblidar mai l'ironia, tan necessària per a viure, segons el meu punt de vista. Salut i república!