El Carmel

Recordo quan fa tres anys vaig cursar l'assignatura "Ciutats del segle XXI" a la UPF. El professor, Jordi Borja, solia repetir, quan vam fer un treball de camp sobre cadascun dels districtes de BCN, que al d'Horta-Guinardó hi havia moltes vivendes d'auto-construcció fetes per immigrants d'altres parts d'Espanya als 50 i 60. Evidentment, moltes de les vivendes afectades al Carmel van seguir un procés relativament normal de construcció, és a dir, que hi havia un constructor-mafiós, uns obrers sense formació técnica explotats, i algú que posava el seu títol d'arquitecte o aparellador per a firmar uns plànols d'unes vivendes que creixien amb un mateix estil a moltes parts de Barcelona i de l'àrea metropolitana.
Ja al segle XXI, les Administracions haurien de veure que aquestes faveles barcelonines, no només si hi ha un accident com el de les obres del metro, sinó per al.luminosi i dèficits a les seves estructures, poden resultar certament perillosos per a les persones que allà hi viuen i que, per tant, són necessàries les millores en repartiments pressupostaris vers aquest sentit. A les nostres ciutats hi ha moltes vivendes que no disposen d'uns mínims de seguretat i que són imprescindibles, doncs és millor prevenir que curar, més enllà de i es mullen dos el cul o si se l'ha de mullar tot una conselleria quan ocorre una desgràcia, perquè les vides humanes estan per sobre d'això.

Politicsmix2

Normalment, quan un publica un article, li fan répliques, en aquest cas, amb un blog que només lllegeix una selecta minoria, se’n fan menys, malgrat tinc un fidel comentarista diari. De vegades, si no faig contra-répliques és perquè no progressariem i, en aquest moment, això és important contra-replicar l’article del Gerard (GL) :)
Tornaré a citar al Sabina per començar. El Gallardón va dir que tenia tots els discos del Sabina i també un llibre on apareixen totes les lletres de les seves cançons i el Sabina va dir, amb aquella veu mig afònica que el fa tan peculiar i tan genial al mateix temps: “Es que se entera de todo. Dices algo de él en la radio y al cabo de unas horas te lo encuentras y ya te está diciendo –¿que decías de mi en la radio esta mañana cabrón?”.
I la Júlia, sempre a l’aguait va dir: “¿El hecho que destaque tanto sus conocimientos quiere decir que si se presentase a Presidente del Gobierno le votaría?”
El mestre Sabina va respondre secament: “No.” I jo responc el mateix. GL, jo no votaria al Gallardón, però això no treu que reconegui la seva vàlua.
Primerament GL, el comentari de la teva àvia, m’ha recordat a un que sol fer el meu avi sobre l’avi del senyor Gallardón. I què? Ha de ser un feixista ell per aquest motiu? Que jo sàpiga el pare del “Minijtro” de Defensa era falangista. Els germans Machado eren un de cada bàndol. Moltes persones de CIU tenen avantpassats que van donar suport al règim perquè eren burgesos, però això no treu que avui dia hi hagi persones amb vincles que defensin la democràcia. Certament, és una vergonya que el PP no hagi condemnat el cop d’Estat (recordo GL això sí, que el senyor Gallardón no és diputat), i que surti aquell fatxa dient que l’homenatge feia olor a naftalina. Però no ens hem de portar pels dramatismes perquè fa molts anys de tot això i seria millor per la nostra democràcia que Batasuna condemnés els atemptats d’ETA.
En segon lloc GL, parles de la Madrid pija, aquells districtes i aquelles poblacions on destacava que havia guanyat el no. Voldria recordar aquest estiu, quan el senyor Manuel Cobo (tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Madrid), clarament impulsat pel senyor Gallardón, va voler enfrontar-se a la totpoderosa senyora Esperanza Aguirre, companya del legionari de Crist Acebes en la transformació del PP en l’extrema-dreta. Cal que et recordi com va reaccionar ABC, LA Razón o la COPE contra el grup afí a Ruiz-Gallardón? Per a fingir enemistat com dius amb el PP i els seus poders no ho acabava de semblar... El mateix Gallardón es va atrevir a criticar a Don Manuel, quan a aquest franquista senil li va donar la venada de voler suspendre l’autonomia basca. Dir-te GL, que Madrid i rodalies està creixent molt i que, lamentablement, molt em temo que en temps del Leguina al Comunitat ja passava, (d’aquí ve allò de “Escucha Leguina!” de la canço “Aquí no hay playa” :)
Desafortunadament, el poder de la totxana té molta força, mira sinó com van aconseguir que doña Espe guanyés les eleccions, corrompent als dos “tamayitos”. Jo vaig estar a Brunete i, molt a prop, hi ha un poble anomenat Sevilla la Nueva, que era vergonyós el creixement desproporcionat. I hi ha d’altres exemples, també al sud, com Rivas-Vaciamadrid, que fa uns anys no arribaven als 1.000 habitants i ara crec que estaven vora dels 50.000 habitants. Ni molt menys GL, estic promovent l’especulació immobiliària i el creixement desproporcionat del territori si no va acompanyat d’unes progressives millores de serveis. Si tens uns 60.000 habitants, amb una sola farmàcia els caps de setmana no fas res :) Per tant, és molt important la funció dels ajuntaments de totes les poblacions de les àrees metropolitanes de les grans ciutats, per a preveure un creixement de població i saber com adaptar-se. Encara que jo crec que el senyor GL triaria viure al Barri de Salamanca, perquè és un home refinat, i no li agradarien els piso de grans proporcions de Vallekas. Cal mencionar aquí, que l’Ajuntament de Madrid ha vetllat bastant per a la creació de pisos de protecció oficial (VPO), des que el senyor Gallardón està a l’alcaldia, i han arribat a acords per a fer pisos bàsics i funcionals.
L’alcalde també va tenir un enfrontament amb la Presidenta Espe per voler gravar l’IBI de les vivendes desocupades i per d’altres temes similars, com convertir algunes en VPO.
La regidoria de Sanitat de Madriz ha obert un centre per a joves, on poden obtenir mètodes anticonceptius a l’instant, prendre la píndola del dia després, o rebre consells sobre alcoholismes o toxicomanies.
Per tant, GL, per molt que em diguis, i tot i que no el votaria mai, em nego a acceptar que en Gallardón sigui com els seus companys de partit perquè mira de fer el màxim per la seva població, igual que en Pimentel va acabar marxant perquè també era diferent.
Respecte al Piqué, no el penso defensar, però els resultats que han obtingut a les generals, han estat marcats per la nefasta política vers Catalunya que ha fet l’Ansar i, perque ens van portar a una guerra, provocant el conseqüent atemptat i tot allò que ja sabem...Hay motivo!
Per acabar ja, dir que es molt graciosa una revista, em sembla que la “Tiempo”, que parlen dels motes d’alguns diputats. Amb els dos que més vaig riure: Vicente Matínez Pujalte=Martínez el Facha (s’assembla físicament, i en nom i l’àlies); Puigcercós=Pedro Picapiedra. El que menys: Zaplana-Acebes=Zipi i Zape (no són els autèntics).
Doncs això que, fins i tot al PP, pots trobar polítics capaços i preparats. Els meus favorits :

PSC : Quim Nadal, Montserrat Tura, Iceta i el Zaragoza (deformació professional d’organització :)
PP: Gallardón, no cal que ho repeteixi crec.
CIU: Xavier Trias
IC: Joan Herrera (un dels diputats amb més futur)
ERC: Pedro Picapiedra :)
PSOE: Alfonso Guerra (el millor polític d’Espanya)

Federalisme o Autonomisme

Des de molts sectors del PSC, alguns del PSOE i, últimament, des de IU consideren el federalisme com el millor sistema per a la divisió territorial de l’estat espanyol. La veritat és que és un tema sobre el que m’agradaria obrir un debat i, al mateix temps, investigar més per a conéixer més coses de les que conec actualment.
Fa cosa d’un any, el diputat basc del PSOE Txiki Benegas va publicar un article molt interessant a la revista “Temas” respecte a aquesta qüestió. Aquest considerava l’actual sistema autonòmic recollit a la Constitució de 1978 com el millor possible per a tothom. Els seus arguments eren que, molts cops, menyspreem l’actual divisió autònomica, creient que aquests ens tenen menys competències de les que tindrien amb un sistema federalista. Un exemple, és el sistema d’hisenda existent al País Basc i a Navarra que, no té cap altra regió d’algun estat on el seu sistema sigui federalista. També, diu que l’actual cessió de competències progressiva de l’ens estatal a l’autònomic és molt gran.
El punt que pot generar més discussió és el de la solidaritat, doncs pot generar demagògia des de totes bandes. Per una banda, com a persona d’esquerres, no m’agrada que surtin persones als medis, que diuen ser d’esquerres, dient que Espanya ens roba. Evidentment, això no és del tot correcte. Llavors, penses si el fet que rebin més ajudes algunes CCAA que tenen necessitats és solidaritat o no, doncs malgrat la teva autonomia sigui una de les més riques de l’estat, saps que hi ha persones, barris, districtes i poblacions que necessiten ajudes. També, afegir que quan pagues un impost saps que no te’l retornaran íntegrament, sinó que “papá estado” o l’ens corresponent ho redistribuirà com cregui convenient.
Si dic que es fa demagògia, és perque els impostos que el contribuient ha de donar a l’estat són inferiors als que es donen sumant el municipi i l’autonomia. Llavors, penses que fora bo que l’Estat, més enllà de les CCAA, mirés d’ajudar i de destinar partides pressupostàries a aquelles zones, encara que no siguin ens, que ho necessitin. El que no és tolerable és el concert basc i navarrés perquè generes insolidaritat i ràbia d’aquells que han de pagar més.
De tota manera, estic tranquil, doncs la CE recull el principi de progressivitat i, aquells que més tenen, seguiran pagant més, sigui el concert econòmic que sigui.

Politicsmix

Durant les darreres 12h he vist més entrevistes, debats i discussions polítiques que al darrer mes.
Primer de tot, l’entrevista doble del programa « Las Cerezas » entre el Sabina i el Ruiz-Gallardón que, crec que va superar inclús en qualitat i diversió a la que es trobava fins ara en primera posició, entre en Carod-Rovira i l’Ibarra. Probablement, si en Gallardón és l’únic polític que m’agrada del PP és, precisament, perquè no ho sembla. De fet, en Sabina va voler començar amb “punch” l’entrevista dient que l’única semblança que tenien era que a cap dels dos els volien des del PP. En Gallardón, amb ràpids reflexes i fina ironia, separant-se així en tarannà del seu ex-president avui professor de Georgetown, va respondre que no, que en Sabina és molt estimat al PP.
L’avantatge de tenir dos personatges d’aquesta mena dins d’un programa és el seu gran sentit de l’humor. En Gallardón és simpàtic, amable i refinat, suposo que com a bon polític que és. El dubte que tinc és si realment és així o si es tracta d’una arma que utilitza per a caure bé a la gent. De tota manera el seu discurs és moderat, segur, treballador (les transformacions de Madrid són constants) i transmet calma. Tot i ser d’esquerres, si visqués a Madrid crec que estaria més tranquil amb alcalde així que potser si visqués a Barcelona...
D’en Sabina em quedo amb el “canallisme”, i la seva manera contundent d’explicar les coses. Probablement, va parlar bastant més en Gallardón, però en Sabina diguè les frases que passaran a la posterioritat: “A mi si me pasa algo, y viene un motorista a ayudarme, no me gustaría que fuera el Rey de España quien se quitara el casco; preferiría al presidente de la 3ª República” (arrencant l’aplaudiment unànim del públic). “A mi me gustan las pijas-guapas y me fijo en ellas pero, al revés de lo que estais diciendo, ellas no se fijan en mí.” "Bono y tu (Gallardón) tendrías que fundar un partido de centro". “No voté en el referéndum porque el corazón me decía no y la cabeza sí”. I un llarg etc. Tot i no haver vist gaire aquest programa, voldria felicitar-los aquest cop per aconseguir la mateixa setmana aquests dos entrevistats.
Voldria destacar que a “El País” d’ahir recull que el “no” al reférendum tan sols va rondar el 30% als districtes de Chamartín, Salamanca i Chamberí, dels 20 districtes que es composa la ciutat. I a l’àrea metropolitana va rondar aquestes xifres a Majadahonda, Las Rozas, etc. Sent el % de No més baix a ciutats típicament obreres del sud, com Getafe o Parla. Prego per tant al senyor Llamazares que no es vulgui fer l’amo del Nos perquè les coses estan així, i és preocupant, perquè si un nazi-sonat com el senyor Losantos, o els seus esbirros de la Cope surten dient que volen fundar un partit d’extrema-dreta, podria tenir més seguidors que el que ens pensem.
Aquest matí he estat veient al Ruedo Ibérico d’Antena3 una entrevista a un co-vilatà meu com és el senyor Piqué. Potser és el segon personatge del PP que més m’agrada, això també demostra que poc m’agraden. Però si m’agrada és quan està a Catalunya, perquè ha sabut canviar el discurs centralista i victimista del seu partit, per un discurs de centre-dreta moderat, bastant semblant al de l’ex-president Pujol. Llavors, als debats que es fan aquí, és ell qui s’encarrega de rebre cops i respondre a les bajanades del senyor Carod. Però no l’aguanto quan va a Madrid, a algun programa d’aquests. Sembla el Sazatornil a la “Escopeta Nacional”.
Per últim he estat veient al programa del Cuní, una discussió sobre la il.legalització de Batasuna entre dos professors universitaris. A favor estava el professor Paco Caja que, malgrat no comparteixo les seves opinions en molts casos, condemno radicalment els atacs que ha rebut als últims mesos de “kale borroka” per la seva forma de pensar. Aquests que reclamen que marxin els feixistes, que no vulguin parlar només ells i que respectin la llibertat d’expressió i pensament perquè no saben que és la democràcia. Tot i això, crec que la Plataforma Convivència Cívica Catalana, on estan el senyor Caja i d’altres il.lustres com en Vidal-Quadras, s’equivoquen, doncs no crec que la reclamació que la bandera espanyola estigui a tots els ajuntaments catalans sigui necessària. Jo sóc més valent que ells, i rebutjant qualsevol manifestació de nacionalisme (de qualsevol banda) crec que és necessari que desapareguin totes les banderes dels ajuntaments, perquè només crec en la tricolor de la Segona República, la blanc i blava i les de la Comparsa de Vilanova. La resta no m’importen gens.
Respecte a Batasuna, és un tema espés que en parlaré en un altre blog, però estic per la possibilitat que se’ls permeti que concorrin a les eleccions, aquells que no tinguin antecedents penals no preescrits i que, un cop presentats, pugui ser el poble qui els hi doni als morros no votant-los, per considerar que no són demócrates.

Voleu ser Jiménez-Losantos?

Tots aquells/es que voleu votar no diumenge, perque es símptoma inequívoc de rebeldia contra el poder establert, us aconsello el següent link de la pàgina web del feixista Losantos, perque al cap i a la fi votareu igual que ell i aquí esgrimeixen arguments:
http://www.libertaddigital.com/suplementos/constitucion_europea_20f/

Acudits! (Tan necessaris per a ser feliç)

Si un día te agachas, y te ves 4 huevos, no es que se han reproducido. Es que te están dando por el culo!!!!!!


.-¡Oye! ¡Que me han dicho que tu mujer se la chupa a medio pueblo!.-Bahh! Es un pueblo pequeño...

Una pareja de amantes. El esta casado, pero ella no lo sabe. Estan follando como locos y ella puesta encima de el moviendose excitadisima y a punto de alcanzar el orgasmo cuando el le dice:- Cariño, tengo algo que contarte.-Lo que quieras, pero no pares que me corro...-Es que tengo otra - contesta el-Y contesta ella:-¡Pues esa por detras!,!! metemela por detras !!

Que pereza dijo la Marquesa, poniéndo las tetas sobre la mesa.Oh, y ahora con quien culeo si sólo maricas veoNo os preocupeís, exclamó un tipo, yo soy Juan de la Cosa, el que tiene la verga más hermosa.Pero otro dijo.Yo soy Juan Tenorio, el que tiene la verga más grande en todo este territorio.Entonces exclamo la marquesa:¡Dejad la recocha que para todos hay chocha!

Mama, mama, me sale sangre del coño!!-Eso sera la regla...No!! Si solo me meto bolis!!

Esto es un borracho que llega tarde a su casa y ve a su mujer algo mosqueada que le pregunta:¿que tal? el borracho contesta: genial he llegado hasta el servicio sin caerme se ha ecendido la luz automaticamente y he meado.- Su mujer le grita enfadada !Ya te has vuelto ha mear en la nevera!

Entra un hombre a un bar y le pregunta el camarero:-Buenas, que desea.-Ser arquitecto.-No¡, si digo que que va a ser?¡-Pues eso arquitecto.-No lo que le quiero decir es que va a tomar?-Ahhh¡¡??, y que hay?-Pues nada aqui limpiando la barra.

Dice que estan una pareja de recién casados en su lecho matrimonial y el esposo le dice a su mujer, hoy te vas a llamar Eva, ella pregunta porqué?.. Él le responde por que eres mi primera mujer. Ella le dice a su esposo, entonces ahora te vas a llamar Peugeot, él responde, porqué?.. Ella le dice por que sos mi 306.

Un borracho que se sube a un autobús y se topa con un testigo de Jehová.- Estas yendo derecho al infierno!- Mierda, me he vuelto a equivocar de autobús.

Paciente: ¿qué me pasa doctor?Doctor: que tiene un injerto en los testículos.Paciente: a si, eso fue hace doce años en Alemania.Doctor: pues tiene uno de madera y otro de acero.Paciente: ¿y cual es su diagnóstico?.Doctor: que no podra tener hijos.Paciente: ¿como que no? Pinocho tiene tres años y Robocop tomo la comunion el mes pasado.

Esto que va un hombre al ginecologo y dice:-Doctor tengo un problema, y es que tengo un huevo más grande que otro.-Pues enseñemelo dice el medico.-Es que.... me da mucha vergüenza.-Usted enseñemelo-ValeEncima de la mesa saca un huevo de 5 kilos y el medico se empieza a reir:-Ja,jajajajajajaja-A si! pues ahora no le enseño el grande.

Una mujer muy gorda muy gorda va al médico y le dice-Doctor,soy estéril.Y el doctor le dice:-Usted lo que es es "OBELIX"

-Doctor, doctor ponme la "antibritánica".-¿Querrá decir la "antitetánica"?-Ya quisiera que me hubieran dado con una teta no con la llave inglesa.

No al racisme

D'un temps ençà s'està prodigant la mania d'alguns imbècils als estadis de futbol de fer sorolls de micos quan un jugador de color toca la pilota. Realment lamentable. No m'entra al cap que una persona pel fet de ser de raça blanca pugui creure's superior a una de raça negra. Si ens remuntem uns segles enrera encara seria comprensible que els colonitzadors creguessin això dels pobres indígenes africans, però gràcies a l'evolució de la societat això va acabar, perquè es va demostrar empíricament que això no era així. I resulta inconcebible que hi hagi sonats que encara creguin en la superioritat de la raça blanca, quan els millors esportistes solen ser de raça negra, i també tenim científics, professors, escritors...d'aquesta raça. I tot això aplicable per masclismes, anti-semitismes i d'altres formes d'intolerància.
De tota manera, de vegades pots pensar que aquests imbècils ho fan per a desconcentrar els jugadors de l'altre equip però, quan succeeix com diumenge passat a Montjuic, on el petit grepuscle de la porta 8, els de les banderes del pollastre, i que deuen creure en la seva superioritat per tenir el cap més dur per picar contra una parte, van començar a increpar en Kameni pel seu color de pell. Fastigós.
Espero que la directiva tingui els collons que s'han de tenir, els mateixos que pel seu pes no ens permeten als pericos volar, i no permetin entrar més a un estadi de futbol a aquesta escòria que tant de mal està fent al nostre club. Salut i Espanyol!

Fuck Yankees!

Avui he pogut veure una part del 30 minuts i una mena d'indignació ha començat a bullir al meu interior al veure com aquests senyors, que creuen ser els més avançats del món, podrien cometre les atrocitats que apareixien, en nom de la religió o de la família.
Nois humillats públicament durant 25 anys per haver mantingut relacions sexuals consentides amb menors que eren les seves parelles que, en alguns casos, havien portat suicidis, degut al que pot generar un escarment públic d'aquesta mena.
Ultra-cristians pressionant al Capitoli per a que els congressistes aprovin lleis d'aquesta mena, i editant una mena de llibre d'estil on estan puntuats els polítics segons han votat a favor o en contra de lleis criminals, les quals han estat pressionades per ells mateixos per a que s'aprovessin.
Un escàndol enorme perquè la Janet Jackson va ensenyar un pit a la televisió, quina cosa hi ha més natural que un pit?, o perquè el Bono (Ministre de la Cançó o cantant de Defensa) va dir al recollir el premi una expressió que traduïda seria com "de puta mare."
Senyors republicans, neo-cons, ultres, cristians, tradicionalistes i d'altres fatxes de l'estil. De debò creuen que el seu país serà millor per això? Hi haurà menys assassinats? La societat serà més pura?
em poden dir el que vulgui, però jo creia que mataven les armes, no la llibertat d'expressió. Fuck Bush!

John Grisham

Els dijous sempre es pot trobar dins de El País un interessant suplement que ve a ser una mena de resum del New York Times però traduit al castellà. Així ho suposo perquè admeto no haver llegit mai el NY Times. Avui hi havia un article molt bo sobre en John Grisham, un dels personatges més admirats per un servidor, tot i que no sóc gaire donat a l’idolatria.
En Grisham és un tipus genial, vivia als USA rurals, exercia d’advocat i polític en un poblet, fins que una obra seva, un thriller judicial, gènere que després el farien famós, “La Tapadera” va ser comprat per una productora de Hollywood per un preu que rondava l’actual mig milió d’euros. A partir d’aquí ha començat la seva carrera cap a l’estrellat. No sé si es tracta del sempre present somni americà, però es tracta d’un home a punt d’arribar als 50, que fa més de 15 anys que viu com vol. Ha decidit no publicar més d’un llibre a l’any, que li suposa sis mesos de treball, tenint sis mesos per a l’oci, com fer d’entrenador de les lligues infantils de beisbol o viatjar pel món. Evidentment, l’advocacia i la política les ha abandonat, doncs no les necessita per a viure, ja que ara a més és feliç.
Tot i això no ha perdut les seves costums modestes, no li agrada ostentar, és molt respectuós, i es conforma amb el fet d’escriure llibres per a que la resta els llegeixin, no amb haver de crear literatura, doncs n’és conscient que no en sap, però ell tan sol vol entretenir al lector. Chapeau Grisham!

Low cost

Aquesta societat cada dia més globalitzada per la constant desaparició de fronteres degut al “virtualisme” està fent que cada cop més els consumidors poguem disposar d’una lliure competència al mercat que, no ho neguem, en alguns casos és beneficiosa.
El sorgiment de les companyies aèries de baix cost ha resultat ésser una meravella per a les classes mitjana i baixa de la nostra societat que, en som la majoria. Actualment reduint despeses inútils, aquestes companyies poden oferir uns preus que no es podien ni somiar fa anys. Això demostra com s’havien arribat a lucrar fins al moment aquelles companyies que existien. I jo crec que les més fortes subsistiran, doncs hi haurà unes quantes persones de classe benestant que no els importarà pagar fins al triple tan sols per a tenir uns centímetres més per a estirar les cames, per a prendre un whisky i que tinguin un « finger » i no s’hagin de desplaçar en els molestos i proletaris autobusos.
Tot i així, el que és destacable per a mi és el boom del “low cost”. Voldria destacar un article sobre Easyjet i les seves “germanes” a la revista Emprendedores de fa un o dos mesos, doncs és increïble tot el que està sorgint; des de cotxes de lloguer, a cinemes, a hotels, etc.
En aquests temps que corren, el consumidor normal preferim la funcionalitat al luxe o l’ostentació, i la compra per internet a la presencial perquè així podem accedir a coses impossibles fa uns anys, o consumir-ne més.
De tota manera, m’agradaria acabar destacant que és molt important el fet que això vagi semre acompasat amb que es preservin els drets bàsics dels treballadors, doncs sembla que a Girona de moment Ryanair no ho està fent.

La flaqueza del bolchevique

Avui he pogut veure a Canal Plus la pel.lícula « La Flaqueza del Bolchevique », adaptada d’una novel.la finalista del Premi Nadal l’any 1997. Versa sobre un llicenciat en dret i ciències polítiques que, quan estava realitzant la seva tesi doctoral sobre la Revolució Russa, un “head-hunter” el va fitxar per a una empresa important. Uns anys després, s’enamora d’una adolescent però, es demostra que no es tracta d’un pervertit com qualsevol altre, sinó que procura tornar a aquells anys on la seva vida va acabar, on els estudis i les obligacions laborals es van convertir en el seu “modus vivendi”, en un vida sense cap altre alicient, sense dones, ni festes, ni amics, ni el barri humil i treballador de tota la vida...
L’espectador pot veure clarament com, de vegades, els éxits professionals i els diners no ho són tot a la vida i que, la felicitat també s’aconsegueix estimant, tenint amistats, podent dedicar hores a allò que t’agrada...I que, a partir, d’aquest moment sí que ets ric i triomfador de debò.

T. Roosevelt

Una anècdota que crec interessant d’explicar que ens van dir ahir a l’assignatura Teoria i Pràctica de la Negociació, i versa sobre la capacitat de persuasió dels equips de campanya polítics.
Corria l’any 1912 i el senyor Theodore Roosevelt concurria a les eleccions a la presidència dels EUA. Els estats del centre del país eren els únics encara indecissos, doncs a les dues costes, les enquestes es decantaven clarament per un o altre candidat. Llavors, amdós candidats decideixen fer campanya en aquella zona, i Roosevelt decideix anar amb tren i anar llençant propaganda electoral seva a cada poble que passés. El seu partit edita sobre 3 milions de folletons quan, s’adonen, que al peu de foto hi ha un símbol de copyright i diu Rupert Studios, Chicago. Hi havia jurisprudència que advertia que editar follets sense autorització del fotògraf costava 1 dòlar, en aquell temps, per cada folletó.
Aleshores, els astuts assessors de campanya es desplacen a Chicago, sense fer molt de soroll evidentment, per a evitar que el fotògraf s’ho ensumi i li diuen que tenen vàries fotos del candidat Roosevelt per a seleccionar i que una és la seva. Li demanen que els hi cedeixi els drets? Evidentment, no, doncs també li demanen que faci un pagament, ja que la repercussió d’aparèixer a aquell folletó serà molt beneficiosa pel seu estudi.
Em trec el barret, una negociació magnífica.

Eleccions basques

Després de celebrat el debat al Congrés, el senyor Ibarretxe ha convocat eleccions per l'abril. El projecte de reforma estatutària sortia dels límits de la Constitució, va ser rebutjat pel Congrés i, abans que es refredi es celebraran unes eleccions.
Uns diran la falàcia que aquest pla està el.laborat per ETA i els altres diran que estan avalats pel poble basc, una altra falàcia.
Realment crec que aquests senyors polítics de vegades tenen poca feina. En comptes de parlar de temes que interessen a la nostra població van i surten amb tot això. No nego que és un fet sense precedents que es permeti a un president autonòmic dir la seva al Congrés de Diputats, i des d'aquí voldria felicitar el tarannà d'en ZP, però això no porta enlloc si ja saps que dirà cada part.
El senyor Ibarretxe no pot dir que és un projecte de tots els bascos i fiar-se en uns vots al Parlament de Vitoria, fets fa gairebé quatre anys, amb una altra situació, i on no pot assegurar que el 100% dels vots als partits que formen govern siguin per a ratificar aquest pla, i més en el cas d'Ezker Batua, on els seus homòlegs federalistes espanyols (IU) han votat en contra, i els catalans (IC-V) s'han abstingut. Un estatut no pot ser una cosa aprovada per 31 contra 30 diputats, o els que siguin, ni per un 51% contra un 49%, sinó que el consens ha de ser màxim, i per aquest motiu deia jo fa uns dies que el projecte del PSE semblava tan interessant, a priori, doncs mira d'unir la societat basca, igual que l'any passat ho va voler fer en Julio Medem amb la "La Pelota Vasca", llàstima de la negativa del membres del PP d'aparèixer.
Per tot això, el meu és un no rotund al Pla Ibarretxe, perquè és una reforma sense condicions, sense escoltar a l'oposició, i sense llegir l'ordenament jurídic del conjunt de l'Estat, és tirar del carro per una banda i voler fer més força que l'altra. Per aquest motiu, crec que Catalunya podrà donar lliçons amb la seva reforma de l'Estatut.
Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.

Una bona notícia

El juez fija la Marató de Barcelona el 15 de mayo El ayuntamiento, que la quiere en 2006, impugnará la decisión03:00 h.El titular del Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 2 de Barcelona desestimó el recurso presentado por el ayuntamiento de la ciudad contra la suspensión cautelar de su decisión de no autorizar la celebración de la Marató de Barcelona en 2005 y fijó el 15 de mayo (estaba prevista para el 20 de marzo) como la fecha en la que ésta debe disputarse. El auto, que da la razón a la Associació Marathon Catalunya en la demanda que ésta presentó contra el ayuntamiento, será a su vez recurrido por el consistorio, que pretende recuperar la Marató en 2006 bajo su tutela, la colaboración de la recién constituida Plataforma Marató a Barcelona (PMAB) –que esta tarde se presentará ante los medios de comunicación– y la organización de una gran empresa.
Efectivament, es tracta d'uan bona notícia per a tots aquells/es que ens agrada deixar-nos energies compartint festes d'aquesta mena amb altres aficionats a aquest noble esport. Totes les ciutats importants tenen Marató, i qualsevol ciutat que vulgui ser alguna cosa al panorama mundial ha de permetre la celebració d'aquesta, un exemple de pràctica aficonada a l'esport, una invasió pacífica i silenciosa per un moment dels carrers ocupats la resta de dies per vehicles desprenent fum, una manera de promoció excel.lent de la ciutat. New York, París, Londes, Rotterdam...Maratons mítics, subvencionats amb diner públic on, a més, es poden permetre el luxe de convidar als millors atletes del planeta. A Barcelona, no només no promocionem això sinó que, a sobre se l'intenten carregar.
Molts dels que hem fet curses populars, hem pogut veure com dins de la marabunta de gent, ens acompanyaven persones famoses o, com a mínim que surten pels medis de comunicació, com en Xavier Bonastre, l'Artur Peguera, l'Arcadi Alibés, en Joan Puigcercós, en Luis Enrique o, el fins fa poc més d'un any Regidor d'esports de Barcelona, Albert Batlle, que hagués estat gran Director General de l'Esport però ja se sap, els pactes...I va tocar un d'ERC (Niubó), que no ho està fent malament, doncs evidentment el seu predecessor Josep Maldonado no era exemple de res. És una llàstima que Barcelona hagi perdut a l'actual Director General de Serveis Penitenciaris i que tingui un negat per Regidor d'Esports anomenat Pere Alcover. El seu càrrec li ve molt gran i, deprés d'haver sentit un tribunal, no només el clam popular, espero que el senyor Clos tingui reflexes polítics i l'envii al pretèrit del consistori barceloní.
Salut.

Peces Barba

Sembla paradoxal que un personatge anomenat Fray Josepho pugui aprofitar el medi internet (Libertad Digital)per a fer aquest poema feixista dedicat a en Gregorio Peces Barba, un intel.lectual, un demòcrata i un lluitador per les llibertats. Realment patètica aquesta rima fàcil patètica, de fatxilla, on intenta confendre víctimes del terrorisme amb terroristes i a l'inrevés, quan la seva intolerància n'és també una forma:

Don Gregorio Peces Barba

¿Quién nunca ha sido un tenorio?
Don Gregorio.
¿Quién es neutral pocas veces?
Peces.
¿Quién se sale de la parva?
Barba.

De erotismo algo enigmático
y de natural obeso,
antes presidió el Congreso
y, después, fue catedrático.
Sectario, torpe y apático,
mientras el pacto se larva,
en los principios escarba
de las víctimas de ETA,
por ver si se los agrieta,don Gregorio Peces Barba.