Aukera Guztiak

Avui han aparegut unes enquestes del CIS on la coalició nacionalista PNB-EA es quedava a tan sols un escó d'obtenir la majoria absoluta a les eleccions autonòmiques basques del proper mes d'abril. Malauradament, no es podien conéixer les enquestes si la formació "Aukera Guztiak" estigués present als comicis. Efectivament el terrorisme és una lacra, que cada cop té menys adeptes i que s'ha d'acabar amb ell. En el seu dia no tenia molt clar que la il.legalització de Batasuna fos la forma correcta d'arreglar les coses. La societat basca té un dèficit democràtic, doncs aquells representants polítics no nacionalistes, així com professors, empresaris, artistes, etc han de viure amb un escorta per a evitar que un pistoler els hi tregui una arma pel carrer o han hagut d'emigrar, però fins a quin punt és legítim deixar sense dret a votar a la seva formació política a milers de bascos. Tots sabem que l'eufemisme Aukera Guztiak amaga darrera la paraula Batasuna però, fins a quin punt és legítim no permetre concórrer a les eleccions una formació que condemna les violacions del DDHH? Tots sabem que a les eleccions hi concorre la Falange i no condemna el cop d'Estat ni la dictadura, malgrat els milers de morts republicans que hi hagueren i, si molt m'apuren, més del 70% dels parlamentaris del PP es negarà a condemnar el Cop d'Estat i la dictadura (véase Zaplana amb l'estatua) i et sortiran per la tangent dient que si els homenatges fan olor a naftalina.
Estic convençut que és necessari que AG concorri a les eleccions basques del proper abril i que sigui el poble basc aquell que els hi giri l'esquena, per entendre'ls com a una subrogació de Batasuna, però no hauria de ser el Poder Judicial, ja que el poble té dret a decidir que no els vol.

Italiano para principiantes

Ahir vaig poder veure la pel.lícula "Italiano para principiantes" altre cop gràcies al catàleg de dvd que gaudim a Vilanova i he de dir que em va agradar molt. Des que a meitat dels 90 el danés Lars Von Trier inventà el manifest Dogma, poc a poc m'he anat fent un amant d'aquesta mena de cinema, sense artificialitats, sense efectes, sense llums de més a més, en definitiva, sense cap altra realitat, que la que poden crear una càmera que grava un seguit de persones que fan una pel.lícula. Aquests films solen tenir un guió senzill i amable, i agrada a l'espectador veure com no tenen reticències en exhibir els talls entre imatges. "Los Idiotas" i "Celebración" són altres dues pel.lícules recomananbles per a tot aquell/a interessat/da en conéixer aquest art.

Rectificar és de savis

Aprofito l’avinentesa, després d’haver escoltat a l’escriptora Rosa Regàs en el seu discurs a aquest acte per demanar-li públiques disculpes. Per uns moments, vaig dubtar del seu progressisme degut a com acceptava de malament una broma del programa CQC.

Als republicans

“Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mordiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides, hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que son de verdad, se han alzado, sin nada, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola justicia; cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su familia, su dinero. Estos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso. Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides.” Max Aub, Campo de Almendros, 1968.

Recuperando memoria

Molts cops els preus dels cd no són econòmics i la gent prefereix fer una còpia, o baixar-ho d’internet. Aquest cop, però, aconsellaré comprar l’original per una bona causa. Aquesta setmana he adquirit el cd-dvd “Recuperando memoria”, promogut per l’Associació per la recuperació de la memòria històrica, la fundació Contamíname, així com l’Ajuntament de Rivas Vaciamadrid. Aquest acte es va celebrar el juny del passat 2004 a l’esmentat poble, i venia a ser un homentage a tots els republicans víctimes del cop d’estat insurrecte-feixista, i de la dictadura que esclafà als demòcrates del nostre país. Es va celebrar un concert que va comptar amb la presència de cantants compromesos de totes les edats, des de Bebe o Ismael Serrano, fins a Labordeta o Paco Ibáñez, passant per cantants catalans o bascos com Lluís Llach o Ruper Ordorika. Els beneficis de la venda d’aquest cd van destinats a poder organitzar més homenatges d’aquesta mena i crec, per tant, que és positiu que es facin aquests homenatges als que s’ho mereixen.

Porc a sobre d'un cavall

Havia fet un article per tenir guardat amb la presentació que havia de fer de "Hay motivo" però veig que els problemes han seguit aquí i s'ha perdut.
Ja ho faré. Només dir que em congratula que hagin tret a un assassí muntat sobre un cavall a Madrid. Que es fotin els fatxes! Per a la resta, que opini en Rubianes, ja ho fa prou bé, no sense abans recomanar-li al Fiscal General de l'Estat que tanqui la web Libertad Digital per tenir articles que fan apologia de la dictadura, com el del fals historiador i ex-GRAPO Pío Moa, igual que en el seu dia es va tancar Egunkaria o la web de Batasuna. En aquests temes s'ha de mesurar amb els mateix raser als que fan apologia de la violència.

Hay motivo

Començar el meu article d'avui dient per al.lusions que l'ideologia es tria, a diferència del pentinat, que diuen els experts que s'hereta.
Avui volia fer un article sobre la meva introducció a la peli "Hay motivo" però per problemes técnics no l'hem pogut veure, tot i així, ho deixo ja escrit pel dia que la veiem.
Evidentment que havia motiu fa un any per a canviar de govern. Evidentment tots els governants fan coses que, des del nostre punt de vista són millors o pitjors, però la situació va arribar a tal estat de crispació que va petar.
Amb uns els hi fots l'aigua i els deixes sense el seu bé més preciat.
Amb d'altres no controles que naveguin vaixells d'un sol casc i a sobre, un il.luminat allunya el vaixell per a acabar contaminant tota la costa cantàbrica i atlàntica. Això com aquell que escombra i tira la pols sota l'estora. Amb d'altres no els permets parlar perquè et volen trencar l'estat, del que ara n'ets patriota constitucional però que al seu dia, bé que vas votar en contra.
No permets parlar a l'oposició, manipules els medis, prens decisions contra l'opinió pública.
Evidentment, el millor que et pot passar és acabar "exiliant-te" als EUA dient ximpleries en anglès.
Tothom s'equivoca, però tingues la grandesa d'admetre els errors i no negar-los sitemàticament, creient que són els altres els que estan equivocats. Això em recorda al llibre "La Aznaridad" del Vázquez-Montalbán, que des d'aquí recomano a tothom, que comença citant uns versos d' "If" de Kypling, o com s'escrigui. Més o menys, narra els problemes mentals d'aquest senyor del bigoti.

Había una vez un señor que se subió a una moto honda y se ahogó
Una vez en una cárcel un preso le dijo a un gendarme:Oiga mi gendarme, anteayer dejé mi cepillo de dientes en la cama y me lo robaron. Ayer dejé mi peine en la cama, y otra vez me lo robaron, y hoy resulta que dejo mis calcetas, y también me la robaron, ¿Sabe de lo que sospecho?Y el gendarme dice:No, ¿De qué?Entonces el preso le responde:Pues empiezo a sospechar que aquí en la cárcel hay ladrones.


Era un señor preso en la cárcel en la cual, todo lo que entraba y salía de ella era minuciosamente registrado.Un día la esposa del preso le mandó una carta a su marido en la cual decía:Lorenzo, necesito que me digas en qué momento debo escarbar la huerta para sembrar papas.contesta el marido:No vayas a escarbar nada querida porque en la huerta están enterradas todas las armas que escondí.Luego de tres días Lorenzo le vuelve a escribir una carta a su esposa:Querida, supongo que la policía ya fue a la casa a buscar las armas, y escarbó todo el patio, ahora ya puedes sembrar las papas.


Un hombre entra desesperado a una farmacia y pregunta al farmacéutico:¿Tendrá usted algo para la diarrea?El farmacéutico era nuevo en el negocio y rápidamente le ofreció el primer medicamento que encontró. El señor le pagó y salió muy apurado de la farmacia.Más tarde el farmacéutico se da cuenta que por error y descuido él dio al señor un médicamente para los nervios. Horas después el hombre regresa a la farmacia. Entonces, el tendero le dice:Discúlpeme señor, pero parece que le di un medicamento incorrecto, dígame, ¿se siente usted bien?Claro, contesta el señor, estoy tranquilo, cagado, pero tranquilo.

Un señor de mediana edad lleva una hora sentado en un bar mirando la copa sin beberla, cuando llega un camionero alto y gordo y se bebe la copa de un solo trago. El pobre hombre se echa a llorar, y el camionero le dice: ¡Vamos, buen hombre, era solo una broma, ahorita le pido otra copa!El señor le contesta: No, no es eso, es que hoy ha sido el peor día de mi vida. Primero, llego tarde al trabajo y me despiden. Luego, al llegar donde había dejado mi coche, veo que se lo habían robado. Camino a mi casa y veo a mí mujer con otro hombre, y me vengo para acá, y cuando por fin iba a terminar con todo esto, llega usted y se toma mi veneno.

Llega una señora muy gorda a un bar, al verla un borrachito le dice al otro: Mire compadrito, ¡Un tanque, hip!En eso llega la señora y le contesta: ¡Mire viejo borracho, no me ande insultando!Y el borrachito le responde: ¡Y es de guerra compadrito, hip!
Papá, papá, ¿vos te casaste por la iglesia o por el civil.¡Por estúpido!
Papá, papá, hace dos meses que perdiste la tarjeta de crédito y todavía no lo has denunciado.Y dice el padre:Es que me he dado cuenta que el ladrón gasta menos que tu madre.
Llega un encuestador del asilo de ancianos del pueblo y toca a la puerta de una casa. Sale un viejito como de 90 años.¡Buenos días, señor!, deseo entrevistar a la persona de mayor edad de esta casa. Sí como no, permítame, se voltea y grita: ¡Mamaaaaaá necesitan a mi abueliiiiitoooo!
Estaba un viejito leyendo un libro de sexo, y en eso llega otro y le pregunta:¿Qué estás leyendo? A lo que le responde:Estoy leyendo historia.¿Pero si ese libro es de sexo?Por eso, para mí el sexo es ya historia

Article La Vanguardia

Article del Jordi Llavina molt bo, malgrat al final associa calvície o canositat amb la política:
Acerca de los calvos
SI TIENES una línea de cráneo huevona, la cosa puede resultar algo

JORDI LLAVINA - 16/03/2005De más joven, no me gustaban los calvos. Me parecían la bruñida imagen de lo conservador. Una vez incluso pinté en un muro, spray en mano, el verso de Salvat-Papasseit "Escopiu a la closca pelada dels cretins". Y, entre los sin pelo, repudiaba mucho más a aquellos a los que el sudor les empapaba la piel. Yo llevaba una melena lacia, con unas guedejas que dejaban los ojos como detrás de unos inoportunos visillos. Se me quedó el tic de apartarme la cortina de pelo para echar un vistazo a lo que me rodeaba. Si no me apetecía mirar, no corría mi penumbra capilar. Ya hace varios meses que el tiempo me puso sobre aviso: chaval, a ti se te va a caer el pelo. Intenté algo. Mi peluquera me suministró unos frasquitos que no sirvieron más que para sablearme con ochenta euros. Te lo aplicas por la noche, te frotas un poco. Y yo, antes de acostarme, me frotaba el pelo de la cabeza, esa mollera cada vez más desguarnecida. El alopécico tiene, muy temprano, noción del paso del tiempo. No diré percepción más aguda de la muerte, pero sí mayor conocimiento de la fugacidad de todo. Empecé a tomar conciencia de ello en mis visitas cada vez más frecuentes a la peluquería. Ya no iba a que me cortaran el pelo. Iba a que me arreglaran la cabeza -como si hubiera alguna posibilidad de arreglo ninguno, tanto interno como superficial-. Me repetía una y otra vez que al fin y al cabo la cosa -esa cosa que raleaba- no tenía tanta importancia. Que es ley de vida. Pero desde entonces no dejo de espiar con admiración las cabezas bien enmoquetadas, digo con moqueta no flotante. Yes que yo pertenezco a lo que según la doble distinción de Pla sería un calvo (en ciernes) que lo lleva mal. En cierta ocasión expuse en una clase de ESO un hermoso poema de Vinyoli en que se compara la existencia humana con el juego de billar. El ser, cual bola que va topando contra los lados del rectángulo, golpeada por el taco demiúrgico, y que desea con toda su alma que el jugador la retire para sentir cómo el duro marfil va convirtiéndose en cera, que a la postre deberá derretir la mano del fuego. Me quedé patidifuso cuando un alumno, no especialmente brillante, arguyó que el poema hablaba del paso del tiempo y de su lacerante navajazo en el cuerpo humano. "¿Qué te lo sugiere, Aleix?". "Hombre, profe, está claro. El poeincómoda, de acuerdo ma empieza diciendo: ´M´he tornat una bola de billar de vori´". Recuerdo un jocoso poemilla de Viladot: "A estas alturas ya no me quedan pelos en la lengua ni en la cabeza". Mi amigo Juan, el mítico cafetero de Sant Sadurní, argumenta que hay calvos no por falta de pelo, sino por la amplitud de la raya practicada en la cabeza escasamente pilosa. A Juan le hablaré yo próximamente de lo triste que resulta que la crisma se te vaya desforestando. Machado escribió sobre "colinas plateadas" y "calvas sierras" castellanas. Pero el otro día, ante el televisor, yo no recordaba punto por punto el poema, y mezclaba lo sustantivo con lo adjetivo. Recitaba de memoria -débil memoria, pero el caso es que me venía al pelo-: "calvas colinas", y era cuando el inquietante colegiado que mandó a nuestro equipo a galeras hacía de las suyas. Al día siguiente, este periódico publicaba una foto con el inefable Pierluigi Collina, todo mueca: yo sospecho que no era él, sino Albert Vidal ataviado de árbitro. En fin, ser calvo no es ninguna desgracia. Si tienes una línea de cráneo huevona, la cosa puede resultar algo incómoda, de acuerdo. Por lo que respecta a la presidencia del país (la cosa parece menos peliaguda que hace unos días), hemos pasado de lo calvo -ni un pelo de tonto- a lo tupidamente canoso. Se intuye que, en la política como en la vida, lo calvo, para bien o para mal, resulta más duradero.

11-M

Avui fa un any de la masacre, de la barbàrie, de la injustícia, de la tragèdia, de la desgràcia, de la tristesa, de la foscor, en definitiva de la mort.
Vagin aquestes línees per a recordar, i no oblidar a tots aquells i aquelles innocents que van deixar la seva vida dins uns vagons de tren no sent culpables de res, sent tan vulnerables com ho som qualsevol ciutadà front al terrorisme.
Desitjo poder veure algun dia el desarmament d'Al-Qaeda, de la ETA i la desaparició en definitiva dels tirans i dels "dictablandos", és a dir, d'aquells que estan al poder per haver estat elegits a la gent, però que no escolten el clam popular.
Espero que ningú hagi d'escriure mai més una sola línia per un atemptat d'aquestes característiques.
No al terrorisme. No us oblidem.

CQC

Avui m'han regalat el diari "El Mundo" al Saló de l'Ensenyament, i recollien una notícia on l'escriptora Rosa Regàs demanava al col.lectiu femení, així com als homes decents, no mirar el genial programa CQC pels seus comentaris masclistes, quan van introduir un grupet de paletes a dir "floretes" a un grup de secretàries. Senyora Regàs aquesta mostra dels "piropus" paletes es part del nostre folclore i no cal criticar-ho, perquè succeeixen coses molt més greus i molt més discriminatòries que una broma que puguin fer a un programa tan genial. Jo penso mirar el CQC i no serè un masclista ni un indecent, i mentre vostè a llegir fragments de "el Quijote" amb la bandera espanyola monàrquica darrera, com apareixia l'altre dia a TVE, que no diu gaire d'una dona progressista que esperava que fos també republicana.

FAES

La FAES és una organització aparentment pacífica creada per l'ególatra més gran que ha governat Espanya des del General Franco i que per a denominar-la utilitzen l'anglicisme "think thank". Sota la seva aparença explicava en un article molt interessant a El País d'ahir Joaquín Estefanía que aquesta setmana estava convidat allà un dels cervells dels "neocons", un senyor capaç de dir coses tan boniques, com que s'ha d'acabar amb uns règims (llistat de 4 o 5 estats), per a garantir la pau dels seus ciutadans, la dels seus països i la pròpia dels EUA. Això sense oblidar que també proposa una mena de deconstrucció de la ONU.
I jo em pregunto, aquests neocons, perquè l'Ansar ja no és neo-lliberal, doncs a més de ser lliberal en allò econòmic és ultra-conservador en temes de moral i valor, es creuen dotats d'una mena de poder supra-humà, semblant al iusnaturalisme per a ser jutges suprems i creure qui són bons i quins dolents, i quins han de canviar per a estar amb tu?
No tinc cap dubte que el dictador de Corea del Nord té oprimida la seva població, però és aquesta raó suficient per a que enviin els seus avions a bombardejar i matar civils? No hauria de ser la pròpia població qui s'hauria de manifestar contrària al personatge que governa Corea del Nord?
Afortunadament pels coreans, aquest integristes cristians, i defensors de la pau mundial anomenats neocons, ho deixaran en últim terme, doncs a Pyonyang no hi ha interessos petrolers.

Més humor

En aquests dies que a la tv només apareixen notícies tràgiques es bo fer un "break" de tant en tant...
Ring, ring, suena el teléfono a las cuatro de la mañana, al descolgar se oye una voz que pregunta:Aló, aló, ¿La familia Silva?Una voz dormilona contesta:¡No tarado, la familia duerme!

Habiendo marcado equivocadamente un número telefónico, al comunicarse por larga distancia, una señora pregunta en tono angustiado.¿Ya llegó Julio allí? Una voz profunda respondió: No señora, no sé de que parte del mundo llama usted, pero aquí todavía estamos en abril.

¡Hola! ¿Está Blanca?No, tomé sol.

Hola! ¿Está Cholo? Y del otro lado contesta:No, estoy con mi señora.

Entra la llamada, ring, ring...¡Aló! ¡Alá!¡Aló, aló!¡Alá, alá!¡Aló, aló, aló!¡Alá, alá, alá!Aló, aló, ¡yo estoy hablando en serio!Alá, alá, ¡yo estoy hablando en sirio!

Estaban dos hombres en el cielo y uno le pregunta al otro:¿Y vos de qué moriste?Congelado, ¿Y tú? De la risa.¿Cómo que de la risa?Sí, es que yo pensaba que mi esposa me estaba engañando con otro hombre, entonces un día le dije que iba a salir por 2 días, pero cuando me fui, regresé ese mismo día para ver si la atrapaba con el otro hombre. Cuando llegué, busqué por toda la casa y no encontré a ningún hombre. Dándome cuenta del error que había cometido empecé a reír y reír hasta que morí. ¡Bruto, si hubieras buscado en la nevera nos hubiéramos salvado los dos!

Dos obreros de la construcción conversan durante el almuerzo: ¿Sabes quién es Miguel de Cervantes?Pues no...¡Qué tonto eres! Deberías ir a la nocturna.Al día siguiente, el primero vuelve a preguntar:¿Sabes quién es Albert Einstein?Pues no...¡Qué tonto eres! Deberías ir a la nocturna.Otra vez, siguiente día, el mismo obrero pregunta:¿Sabes quién es Karl Marx?Pues no...¡Qué tonto eres! Deberías ir a la nocturna.Entonces el otro, ya harto, le dice:Y tú, ¿sabes quién es Pedro Toro?Pues no...¡Qué tonto eres! Es el tipo que se acuesta con tu mujer, mientras vas a la nocturna.

Un padre le dice a su hijo:Hijo, anda, pídele azúcar a la vecina.Entonces, el niño va, y vuelve y le dice a su papá:Papá, la vecina no quiere prestarnos azúcar.Entonces, el papá le dice:¡Que tacaña, esa vieja! No importa hijito, saca la nuestra mejor.

Un hombre va al cielo y le preguntan:¿Nombre y apellidos? Manolo Gutiérrez.Vaya por Dios, no me aparece en pantalla.Pero, ¿Y eso?, si yo he sido muy bueno, muy bueno.Pues no sé, va a tener usted que pasar por el infierno.Pero, joder, si yo...Nada, nada, ya le digo que su nombre no aparece en la pantalla, y por favor no nos interrumpa que tenemos mucho lío.Llega al infierno:¿Nombre y apellidos?Manolo Gutiérrez.Uhm, no aparece en pantalla, va tener usted que pasar por el purgatorio.Pero oiga, ¿Qué dice?Sí, sí y además no me entretenga, ¿No ve que estoy ocupado?Llega al purgatorio.¿Nombre y apellidos?Manolo Gutiérrez.No, no parece en pantalla, tiene usted que reencarnarse. Puede elegir entre un rinoceronte del Congo o una gallina andaluza.Pero...Ni pero ni leches, a reencarnarse ya mismo.De repente Manolo que aparece en una granja (convertido en gallina) entre otras dos gallinas.Esto, ¿También reencarnación?Sí, ¿Y aquí, qué hay que hacer?Pues poner huevos.¿Y eso?Sino te pasan a la sala de despiece.¿Y cómo ponen huevos?, yo no he puesto huevos en mi vida.Apretando.¿Apretando?Sí, sí, sí, aprieta.Gghrmhnrrrmeegrnmnmgreggmmh...¡Manolo! ¡Manolo! ¡Despierta que te estas cagando!

Una señora va a la iglesia a confesarse y aprovecha de hablar con el cura y le dice:Padre tengo dos loritas que lo único que dicen es:¡Somos prostitutas y queremos gozar! Me da una vergüenza cuando van visitas a mi casa y las loras lo único que dicen son esas palabrotas.El padre le dice:No se preocupe, tráigame a las dos loras que yo tengo dos loritos los cuales están muy bien educados, rezan y leen la Biblia, lo más probable es que los loros les enseñen cosas buenas.La señora le dice:Muy buena idea.Al otro día llega la señora con las loritas y el cura le dice:Démelas.Las metió en la jaula con los loros que estaban rezando y las loras diciendo, somos prostitutas y queremos gozar, en eso se levanta uno de los loros y le dice al hermano:¡Deja esa Biblia y el rosario que nuestros rezos dieron resultados!

Iban unas monjitas de casa en casa, y en eso llegan a la casa de un ateo y le dicen:¡Somos las hermanas de Cristo!A lo que él le responde¡Que conservadas están ustedes!

Había dos monjas muy buenas amigas, pero se tuvieron que separar para ayudar a niños pobres. Una se fue a África y la otra a Asia.¿Cómo se llamaban las monjas?Por teléfono.

Un tipo está mirando la tele con su amada en su casa, y de repente se va la electricidad, la novia ante este suceso le dice:¡Gordo, aprovecha!Y el tipo se llevó el televisor.

Moviments veinals

El dijous a la nit vaig poder veure varis fragments d’un programa molt interessant que va fer TV3 sobre els moviments veinals. De vegades, tenim en compte només el nostre petit grup social, la feina, els estudis i quan arribem a casa ens tanquem. Però, el que no tenim en compte, són les associacions de veïns on, algunes, han aconseguit realment millorar barris degradats.
El moviment veinal començà a tenir força durant el franquisme i foren aquelles zones on arribaren més immigrants on aquests tingueren més potència, pel simple fet que eren zones noves aixecades del no res i, molts cops tenien mancances de serveis bàsics, com un CAP, un CEIP o una simple parada de bus. A partir de les queixes i les reivindicacions aconseguiren uns mínims que sinó hagués estat difícil, amb la conseqüent millora dels seus respectius barris.
Per tant, crec que s’ha d’agrair a aquests personatges anònims que s’implicaren al moviment veinal, que poguem viure en ciutats millors que les que es trobaren fa generacions, doncs apareixien imatges d’alguns barris sense asfaltar, recordant-me a les imatges de la destrossada Itàlia post-2ª Guerra Mundial, que apareixien a la primera expressió del neo-realisme cinematogràfic com la magnífica “Ladrón de bicicletas” de Vittorio de Sica. Tots aquells/es que van intentar no tan sols tenir una vivenda comfortable sinó millorar els espais públics on havien de conviure amb els seus veïns. Tots aquells que van venir buscant un món millor i es van construir una vivenda per a poder descansar els seus somnis. I tots aquells que van comprar vivendes pre-fabricades, on alguns promotors i algunes administracions van fer el seu agost.

Financiacions

L'Oskar Lafontaine, dimissionari vice-canceller alemany, i home al que admiro molt, proposava al seu llibre "Crece la rabia", que els partits polítics t'han sols s'haurien de finançar amb les quotes dels seus afiliats i amb el diner públic que els hi pertoqui per repartiment. Realment les campanyes es portarien a terme d'una forma més justa, més entre iguals.
Quan això no succeeix comencen a aparèixer temes de comissions per concessions d'obres i d'altres marranades i corrupteles vàries. Que CIU ha rebut comissions de sota mà és una realitat que sap tothom però que ningú s'atreveix a dir, perquè qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra. Si tinc militància política és perque segueixo creient en el sistema però no negaré que a tots els partits, ja sigui a ajuntaments, a CCAA o a l'Estat han hagut diners sota ma en alguns moments. El problema és que no són, o això espero, molts els corruptes, però embruten llastimosament la imatge d'un partit polític, perque als seus interiors hi ha militants de base o inclús gent amb càrrecs que són persones íntegres que no agafarien un sol cèntim que no fos seu.
De fet, a les eleccions generals sol aparéixer més, quan parlen dels pressupostos dels partits polítics i es permet que amb tota la barra puguin dir que uns certs diners són donacions no declarades. No oblidem que el PP tenia 10 cops més donacions no declarades que el PSOE a les darreres eleccions generals. L'eufisme donacions no declarades comporta, a la majoria de casos, unes contraprestacions que resulten perilloses i que fan que no s'actui sota el principi d'igualtat a la vida pública.
Espero, per tant, que la idea d'en Lafontaine pugui ser aplicada el més aviat possible pel bé i la netedat de la democràcia.

Entre Copas

Dilluns a la nit vaig poder gaudir de la peli "Entre Copas", una de les candidates a l'Oscar a la millor pel.lícula i que, desafortunadament, no li van voler donar.
Si és bona és pel fet que no sembla una peli americana, sinó que té molts elements de cinema europeu. Si us agrada el bon vi, i la vida relaxada aquesta és la vostra peli. Dos homes ja madurs, que viatgen a Califòrnia la setmana anterior al casament d'un dels dos per a provar vins i fer una mena de despedida de solter d'aquest. Molt bo el realisme introduit, el símil amb la vida real i mundana, on no apareixen ni cossos esculturals, ni belleses fora del comú, sinó que es tracta d'homes i dones normals i corrents. a part d'això, i seguint amb aquesta dosi de realisme, el més protagonista dels protagonistes, aporta aquesta dosi pel seguit de fracassos que es composa la seva vida, en tots els àmbits.
En definitiva, us aconsello que aprofiteu i la veieu, doncs val la pena pagar el que val una entrada, i més encara si adquiriu el dvd per un mètode no legítim ;)

Que n'aprenguin!

David no va sucumbir davant de Goliat i l'Espanyol va obtenir un merescut empat a l'Orinal. Gran actuació de tots, Kameni especialment, fent vàlida la màxima del gran HH "Se juega mejor con diez que con once". a cascar-la el Laporta i el Deco, o "Decu" per l'ególatra dels medis J.M. Puyal.

Cada quan neva?

Avui ha nevat a Vilanova, fet que no succeïa des de feia uns 3 anys, però en la quantitat que ha nevat feia força anys. Amb la mateixa il.lusió amb la que et lleves quan veus que ha aparegut un dia de neu, d'aquests que t'agraden, els pericos anem un cop a l'any a jugar el derbi a l'Orinal esperant de véncer. Però els anys, van passant, i ja en són 23 els anys sense un triomf perico al camp d'aquell equip barceloní. Tot i així, el dia anterior m'agrada picar als culers creient en un triomf dels meus enfront els seus, com si desitges veure caure volves de neu però, al dia següent sempre em toca aguantar els comentaris sortits de to dels aficionats d'aquest gran equip.
Realment, no sé perquè no sóc del Bar$a...
1- Al cap i a la fi l'Espanyol som un club fatxa, d'aquí ve la crescuda en capacitat econòmica culer als 50 degut a la requalificació del terreny de les Corts pel franquisme.
2- Som pobres i no hem guanyat mai res. En canvi el Bar$a guanya cada any la Copa d'Europa, i porten una ratxa que a la sala de trofeus ja no hi caben les copes...d'hoquei patins.
3- Portem banderes espanyoles al camp i som racistes...O com a mínim això pensa la premsa que recollia aquesta setmana, amb gran rigor periodístic, que els aficionats ja no haviem insultat aquesta setmana a en Kameni pel seu color de pell, suposant que sí les setmanes anteriors...
4- Som una minúcia respecte al Bar$a o el Mandril en aficionats. Segons un estudi sociológic només és perica el 3% de la població catalana, més o menys com les comissions que s'embutxacava CIU...
5- M'agrada sortir l'últim o no sortir a la tele perquè és molt més interessant veure el Ronaldinho visitant al dentista o la Marigol anant de compres...
Per totes aquestes raons, demà em quedaré mirant fixe a la tele a les 22h, com un nen que destija veure nevar.
Forza Espanyol!