Oleguer

L’Oleguer Pressas és un jugador atípic, doncs la majoria d’esportistes professionals no acostumen a implicar-se en fets que ocorren al seu entorn. Però aquest no és el cas del defensa barcelonista que, a més d’estudiant d’economia, es posiciona a favor de les seleccions autonòmiques, fa articles demanant el no per la Constitució Europea, doncs diu no recull els drets dels treballadors, i l’última va ser dedicar el seu gol a un noi menor detingut a Sabadell. Que maco que és tot, quin esportista més compromés, símbol de l’independentisme, catalanisme, progressisme i barcelonisme. Doncs no, aquest Oleguer no és més que un demagog que li agrada fer-se l’intel.lectual quan no en té ni idea del que l’envolta. Evidentment és critcable i sancionable l’actitud del Guàrdia Urbà però, està provat que el cas succeís com l’expliquen?
Deixant de banda tot això, suposo que el senyor Oleguer deu donar el 90% dels seus ingressos a ONG, moviments juvenils i associatius. O es pot defensar totes aquestes coses, com els drets dels treballadors mentre estàs cobrant una millonada, passejant-te amb cotxes de luxe i vivint com un rei? Desconec les dades però repeteixo, si el senyor Oleguer no dóna un 90% dels seus ingressos, com a mínim, és un impostor.
Per altra banda, sobta de vegades veure a totes les poblacions catalanes que els que fan pintades i pengen cartells anti-sistema són fills de papà que d’aquí a uns anys votaran a CIU o el PP. Al cap i a la fi, amb la seva ideologia feixista no s’allunyen molt dels seus avantapassats que van ser de la Lliga o afectes al règim per interessos econòmics.

Dèficits fiscals i d'altres "ratllades"

Ahir a la nit vam poder veure un interessant programa Àgora sobre el dèficit fiscal, vist el cas de Catalunya. Queda per a la reflexió l’últim comentari del programa fet pel professor Sala Martín sobre si donés 1000€ i després te’ls retornen però a canvi dels pantalons. Conclusió: T’has quedat sense pantalons. Sembla molt fàcil la visió il.lustrativa d’aquest suposat gran economista però la reflexió va més enllà doncs no és tan fàcil tot com sembla.
L’únic que està provat és que Catalunya atorga a l’Administració Central una quantitat anual i, sota el principi de solidaritat, no es retorna el mateix que ha estat donat. A partir d’aquí s’obren molts debats al respecte, però s’han de tenir en compte molts factors, que porten a discutir amb totes les administracions. si pagues uns impostos a un Ajuntament i aquets fa obres a un barri diferent al que vius potser t’enfades perque estan millorant aspectes d’altres zones amb els teus diners. Si pagues a la Generalitat uns impostos i aquests milloren un espai de la Noguera Pallaressa, pensaràs el mteix. I el mateix passa a l’Estat. Per tant, aquest debat que genera tanta discussió, s’acabarà el dia que es miri de repartir equitativament als territoris i allà on hi hagi necessitat. No oblidem però, que això passa a tots els ens i gairebé sempre creiem que podien reinvertir els diners dels nostres impostos en allò que ens seria més beneficiós.

Ratzinger Z

Escrit fet per un servidor al fòrum de Cinència Política de la UOC:
Sí, definitivament la fumata blanca ha determinat que Ratzinger sigui aquell que dirigirà els destins dels catòlics de tot el món.Avui dia, el Papa no disposa d'uns poders tangibles ni delimitats però sembla evident que la sola repercussió mediàtica del líder de la jerarquia eclesiàstica, el converteixen en un líder d'opinió influient.Tot i això, espero que existeixi una línia divisòria entre la vida política i l'espiritual dels catòlics, doncs han de ser compatibles la fe i la llibertat de pensament polític. Malauradament, sembla que en Ratzinger no ho veu d'aquesta manera, i s'ha situat sempre a la línia més conservadora de la cúria vaticana, volent realitzar perilloses injerències en el pensament polític dels fidels.Crec que més enllà de condicionar la vida política dels catòlics, l'elecció d'aquest nou Papa, amb tot el seguit de declaracions que ha vingut fent al llarg dels anys, provat consultant hemeroteques, degenerarà en una pèrdua de fidels i, al mateix temps, en una pèrdua de possibles nous catòlics. El seu discurs anti-relativisme, més propi dels seus antecessors de l'Edat Mitjana, el seu escepticisme front al diàleg amb d'altres religions i la seva postura, també seguida pel Karol Wotjla, d'oposar-se frontalment a la teologia de l'alliberament, fan que les expectatives dels sectors més reformistes dins del catolicisme no siguin esperançadores.Realment, tot i considerar-me agnòstic, espero vertaderament que el papat d'en Ratzinger sigui tan sols de transició, doncs el catolicisme pot tenir futur i raó d'existir en aquest segle XXI, si no es vol influir sobre els creients amb comentaris de tota mena i desfasats com, per exemple, l'ús del preservatiu, realitat social, a més de necessitat per a evitar malalties i embarassos no desitjats. La raó de ser del catolicisme és la defensa radical de la pau i l'ajuda dels pobres i són molt destacables i lloables les tasques que solen realitzar al tercer món missioners i religiosos. Aquestes persones mereixen tot el meu respecte, doncs segueixen allò que propugnava Jesús i les seves tasques són, en la majoria de casos, més interessants i necessàries que la de molts membres de la cúria vaticana. Realment, la figura del Papa i de la seva jerarquia cardenalícia cada cop té menys raó d'existir, doncs el catolicisme necessita de mans voluntarioses i col.laboradores, no d'un seguit de càrrecs simbòlics que malgasten gran part de diners que haurien d'anar destinats a la caritat.

Patriotisme

Continuant amb les perilloses i asqueroses declaracions d’en Víctor Alexandre, que només ven llibres perque posa títols que no deixen indiferent a la gent, em fa molta gràcia que empri el terme nacionalisme espanyol per a generalitzar aquells que no volen l’independència d’Euskadi, que n’hi haurà segur dins d’aquest grup, però ni molt menys el 100% dels votants de PSE i PP.
També em fa gràcia que quan algú està a favor de la unitat d’Espanya és un fatxa i un botifler. Tornant al que comentava fa uns dies, respecte a un homenatge que va retre l’Ajuntament de Rivas Vaciamadrid l’any passat, juntament amb la Fundación Contamíname i la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, algú dels assitents va donar a conéixer a la resta una dada molt interessant: “És paradoxal que els membres d’un exèrcit sublevat siguin autoconsiderats patriotes quan van atacar un govern legalment constituit i un estat democràtic”. I aquesta és la realitat, i encara es fan dir patriotes, que en cap cas és sinònim de feixista o nacionalista, i jo vull dir sense cap mena de vergonya que sóc patriota espanyol, més enllà de l’invent patriotisme constitucional de l’amic Ansar, doncs estava a favor d’una República que tenia cinc anys d’existència, i que ha estat garant d’uns drets i llibertats que Espanya no havia tingut mai al llarg de la seva història. I crec en una Espanya republicana exemple per a d’altres estats.
De vegades, sento enveja de França i de l’unitarisme que gaudeixen que, a excepció de Córsega, no tenen problemes de moviments nacionalistes o independentistes. I no perque cregui en la unitat d’Espanya indivisible, patria común etc etc, sinó perque allà ningú té por ni problema a dir que és francés, perque tenen una bandera que no genera discussions ni enemistats, mentre que aquí hem de retre homenatge a una bandera monàrquica i no tricolor i perque, al llarg de la història sempre han estat garants del progrés i sempre al costat dels bàndols racionals i democràtics en totes les guerres. Per tot això sento enveja de França, i espero poder veure algun dia una Espanya republicana, laïca i democràtica front qualsevol adversitat. Visca la República!

Post-eleccions

Fa 48 hores que se saben els resultats de les eleccions d’Euskadi, i crec que és bon moment per a fer una anàlisi externa.
Sembla clar que el resultat ha deixat les coses com estaven fins ara, amb una societat fragmentada i dos bàndols que semblen, a priori, irreconciliables. Serà millor anar per partits:
PNB-EA: És com si a Catalunya es presentessin conjuntament CIU i ERC, cosa bastant improbable. Han baixat per dues raons: 1) El nefast “Pla Ibarretxe”, una pantomima que no pot convéncer ni al més escèptic, mostra clara de com no utilitzar quelcom com a arma electoral. 2) El suport de Batasuna a EHAK, fent que perdessin vots que s’haguessin quedat al seu nacionalisme.
PSE: Resultats esperançadors i molt millors que els de Redondo Terreros fa 4 anys. Sembla clar que el tarannà negociador d’en Patxi és molt millor que el frontisme del tàndem Redondo-Mayor Oreja.
PP: Han baixat. La candidata San Gil ha basat la seva campanya en desprestigiar els que estaven al govern i ha permés que intervenguessin masses persones del seu partit de Madrid a la campanya. Lógic descens per a una candidata que s’ha deixat portar pel radical Acebes culpant, un cop sabuts els resultats, a ZP de la’aparició d’EHAK. Candidata fluixa.
EHAK: Han tret nou escons degut a que gran part de la població basca està contra la Llei de Partits. El suport de Batasuna ha fet que aquest patètic partit, defensors del comunisme ortodox al segle XXI siguin la quarta força. Igual de lamentables els i les diputats/ades que s’asseuran a una cadira del Parlament, i cobraran diners de la Comunitat Autònoma, quan no sabien ni parlar en públic.
EB: Han repetit resultats. Si no volen ser una força marginal i extra-parlamentària s’han de distanciar més del PNB, i del seu discurs nacionalista, per passar al pla social.
Aralar: Han entrat al Parlament. És d’agrair que condemnim la violència terrorista.
Dit això, com quedarà la composició del nou govern?
PNB-EA + EHAK: Seria lamentable, veure algun d’aquests nou impresentables diputats amb alguna cartera d’una conselleria autonòmica. No tenen formació ni capacitat per a assumir-ho. A part de dir molt poc del PNB, per pactar amb amics, malgrat que llunyans, dels terroristes. Aquest matí, al programa del Cuní ha sortit un tertulià analfabet i demagog anomenat Víctor Alexandre (autor de Jo no sóc espanyol). Defensava aquest pacte i creia que la població basca volia en un 60% la independència, front a un 40% de “nacionalistes espanyols”. És molt trist que a la televisió pública puguin aparéixer manipuladors d’aquesta mena donant aquestes opinions tant faltades de rigor. Per tant, si jo sóc basc i no vull que Euskadi sigui independent, vol dir que jo seria nacionalista espanyol? Greu falàcia la d’aquest, repeteixo analfabet-demagog.
PNB-EA+EB+Aralar: Govern minoritari que tindria greus dificultats per a sortir endavant.
PNB-EA+PSE+EB: Fórmula que donaria major estabilitat a la comunitat autonòma. Tot i així, Patxi López ja va dir a la seva campanya que només pactaria si era Lehendakari, sent complicat per tant pacte. Tot és negociable, però molt haurien de canviar les coses i les situacions per a que es pogués donar aquest pacte, i el PSE hauria de posar sobre la taula molts punts inacceptables en una democràcia moderna.
PSE+PP: Pacte de nacionalistes espanyols segons l’imbècil del Víctor Alexandre. Govern débil, doncs tindria només el suport del 40% de la població, i de tots aquells/es que no s’atreveixen a votar, de tots aquells/es exiliats i de tots aquells/es que viuen amb por a la seva terra, com una militant del PSE que ha trucat al programa de la Campos explicant que pengen cartells del seu partit 4 persones, acompanyats de 8 escortes (persones que ha oblidat el gran demagog). Li auguraria menys de tres anys a aquest govern, doncs les eleccions espanyoles farien trencar irremediablement el pacte.
PSE+EB: Són dos partits d’esquerres, dos partits que recullen quelcom de programa social, però que no comptarien amb el suficient suport per a fer un govern fort a Euskadi. Una llàstima.
Demà continuo amb aquest interessant món a part, conegut com a política basca.

30m2

Molta polémica va haver-hi la passada setmana arran de les declaracions de la ministra Trujillo referents a les vivendes de 30m2. És cert que la vivenda cada cop és més cara, i que la única solució és reduir el tamany d'aquestes, per allò de les matemàtiques, però no m'acaba de semblar lógic que es dramatitzi de tal manera, ni es treguin de lloc les declaracions de la senyora Trujillo.
Aquestes vivendes solen ser molt comuns al nord d'Europa (Escandinàvia sobretot) i solen ser de lloguer per a joves del grup d'edat 18-30 anys, estudiants en la majoria de casos, que necessiten d'una vivenda bàsica i funcional on deixar les seves buides butxaques.
El vertader problema seria si aquestes mini-vivendes es convertissin en una tónica general en tots els grups d'edat i acabessim vivint enllaunats com els japonesos, amb tot el respecte del món vers aquests, però amb una mena de vivendes molt distant de les que tenim a la cultura mediterrània habitualment.
Per tant, la meva opinió és sí a les vivendes de 30m2, sí si són de promoció pública, de lloguer baix, i que serveixi per a joves estudiants i aquells que s'introdueixen al món laboral per a emancipar-se de la vivenda parental més d'hora del que és normal.

Eixample Dret

Aquesta tarda, després de fer un examen, m'ha passat allò que ens fastigueja a la gent de comarques, expressió que suposo canviaran per vegueries, doncs he sortit de la universitat a una hora que arribava tard per agafar el tren que em portés a Vilanova, i havia d'esperar uns 20minuts al següent. Com que tenia ganes de pensar, reflexionar i/o caminar, he decidit anar caminant fins a Passeig de Gràcia (temo convertir-me algun dia en Forrest Gump). La veritat és que la zona del Passeig de St Joan en amunt i tombant cap a l'esquerra no la coneixia gaire però està força bé. Botigues de tota la vida, amb els emergents magatzems xinesos de roba i fins i tot pancartes a tota la façana de vivendes senars del carrer Bailén, doncs enfront tenen el fatídic nº 22, un burdel que fa pinta de discoteca per fora. Alguns edificis eren força macos, combinats amb algunes oficines estrambótiques, dissenyats per alguns arquitectes que desterraria a Santa Elena. Em quedo amb un edifici, suposo que d'oficines, de la Gran Via, cantonada Roger de Llúria, preciós. Tot i això, crec que treballar o estudiar ho puc fer, però a Barcelona no hi viuria mai, doncs la gent de comarques seguim necessitant la tranquilitat per a que el cap descansi a la nit. Salut!
Per cert, avui he llegit que s'ha mort el Papa.