+ Cap d'any

Arribarà el 2006 amb una taja similar a la benvinguda del 2003? :)

Feliç 2006

Quan falten escases sis hores per acabar l'any, fent un càlcul aproximat, i sense calculadora, si ha estat un any de 365 dies, no era de traspàs, això vol dir que han hagut un total de 8760 hores i, si en rsten 5, he viscut un total de 8755 hores. i em plantejo, que he fet durant aquest temps? Dec haver dormit gairebé 3000 hores, és innegable que és una necessitat humana, dec haver estat connectat a Internet sense fer de profit, que és la majoria del temps, unes 500hores (una mica més d'una hora al dia), mirant la tele unes altres 500 hores. Viatjant en tren, sort que he anat menys a Barcelona aquest any, però tot i així unes 100 hores segur. La política! Segur que 100 hores fent alguna cosa pel partit les he estat, com a mínim! Corrent unes 200 hores segur que també...Que si l'Espanyols, que si lectura, que si orientalismes,...
En fi, que si et pares a fer comptes, he treballat i he estudiat molt poc. Vaig a aprofitar les 5 hores que em queden! :)
Bon any 2006 a tots i totes i espero que aquells desitjos íntims i privats que tingueu es compleixen.

PD: I brindeu amb cava català, que Madrid 2012 no va ser olímpica per un error a una votació! :)

El Derbi

Queden 8 dies de somiar que el David pot tornar a véncer al Goliat

Sabina a Losantos (www.elplural.com)

A continuación reproducimos los versos que Sabina dedica a Losantos:
Por todos Losantos
Ese Jiménez
que asusta a los nenes,
ese Losantos
curado de espantos
triste bragueta,
ese mañico ese don Federico,
tañe el cencerro
en las bodas de hierro
de Labordeta.
A ese grumete
ni dios se la mete,
a ese tribuno
tan suyo, ninguno lo ningunea,
los liberales son tal para cuales,
viven soñando q
ue triunfan bailando
con la más fea.
Esa ladilla
entre Ceuta y Melilla
tira con bala, salpica, señala,
tonto por ciento;
Rouco Varela
lo absuelve,
lo encela,
su yo profundo es la Cope
y El Mundo su sacramento.
Ese profeta
de guerras probeta
no se merece lo poco que crece
puntito y coma.
Los catalanes
no son talibanes
ni Zapatero
el bombero torero,
ni esto Sodoma.
Gomorra, octubre de 2005

Futbol i política (enèsima part)

El futbol d'avui dia no entén de marketing. Sí, el Florentino Pérez sí, però vull dir d'una altra mena de marketing.
Si a un córner de Montjuic hi ha 10 feixistes, suposats pericos, cantant tota la 2ª part: "Kameni vete ya, Gorka titular", pel simple fet de ser el primer negre, diu molt poc dels seus gambals i del seu "periquitisme". Llavors uns quants temeraris ens podem aixecar de les nostres cadires i increpar-los, amb el conseqüent problema de que et puguin trencar la cara. Mentre, les directives continuen immóbils. Intenten barrejar futbol i política i no fem res per a evitar-ho, mentre segueixen sembrant el pànic i no permeten que els equips creixin en massa social.
A l'Espanyol tenim molt pocs feixistes i espero que acabin diluint-se el més aviat possible. D'altres equips tenen més problemes, com ara la Lazio. Uns 3000 aficionats radicals per partit, units a l'idiota del Di Canio saludant als tifossi amb el braç aixecat. Evidentment, la política s'ha immiscuit al futbol, i la Lazio té fama d'equip feixista. L'Enric González, ho acostuma a repetir cada dilluns al seu article a "El País" sobre el Calcio. Fa una setmana parlava que per uns moments havia desitjat el triomf de la Lazio sobre la totpoderosa Juventus. Entre línees el periodista, seguidor de la Roma, explicava com Mussolini havia "regalat" una lliga a la Roma, rival del Lazio. Però mentre, internacionalment és el Lazio un equip feixista, per permetre l'entrada a uns tifossi sonats.
Ni que dir d'un equip que ara no recordo, que als anys 50 li van requalificar els terrenys de Les Corts, a més de rebre incomptables favors de l'alcalde Porcioles. Però clar, els feixistes/fatxes/espanyols són els pericos perquè uns directius ineptes no expulsen els 15 feixistes que hi ha a un córner i perque l'equip es diu Espanyol. Aquest nom era per contrarrestar un equip d'estrangers, de suïssos conretament. I la "brillant" idea fou posar-li Espanyol. Un Atlètic Barcelona o Reial Barcelona si se'm permet el símil amb els madrilenys hagués tingut més èxit comercial. Ara és massa tard, però és innegable que els pericos hem pogut sobreviure 105 anys malgrat les contínues crítiques del nom. Jo em pregunto, si l'equip es digués Francés o Italià ens dirien "gabatxos" o "spaghettis" o que no som catalans? En fi...
També dins d'aquesta història futbolera que m'agrada, curiós el cas sevillà: El Sevilla era l'equip de la classe alta. De fet, la creació del Betis vinguè perque al Sevilla van expulsar a un obrer que jugava amb ells i volien només jugar gent de la classe benestant o "señoritos" . El Betis es creà com a equip dels pobres, de les classes populars. Avui dia, quatre fatxes han agafat les seves banderes amb pollastres i van cada diumenge a animar al Betis, i sembla que el Betis sigui l'equip fatxa i el Sevilla d'esquerres de tota la vida.
Molt maques també les històries d'Argentina. Com a Rosario, que hi ha dos equips: Newell's (leprosos) y Rosario Central (canallas). Tot ve de que els primers van jugar un partit benèfic als anys 30 del segle passat per als leprosos, i mentre que els segons es van negar. Des de llavors les aficions es diuen "leprosos" o "canashas".
Aquestes històries són maques de debò, el que no, és la violència física o verbal i la politització per grups d'extrama-dreta i extrema-esquerra, que són el mateix, que no els agrada el futbol.

1er aniversari alexcentelles.blogspot.com

M'acabo d'adonar que el passat 23 de desembre va ser el primer aniversari d'aquesta publicació tan modesta. Només agrair-vos a tots i totes que he volgut compartir aquesta experiència amb mi i llegir els articles, de vegades pesats, d'altres no, per haver entrat. Moltes gràcies!

Com va morir en Durruti?

Fa cosa d'un mes vaig haver d'anar a fer tràmits als jutjats de Barcelona. Com és ja costum, vaig arribar 5 minuts més tard de l'hora del tren de tornada, amb l'única salvetat que ara ja ho faig premeditadament, doncs disposo de 25 minuts per a mirar llibres a la Casa del Llibre de Barcelona fins que no arriba el proper tren.
Vaig descobrir un prestatge anomenat "política catalana" on casualment hi havia un llibre sobre la vida del Durruti molt interessat, però en un lloc inesperat. Potser el símil és estúpid però em va fer pensar que potser busques la dona de la teva vida i no la trobes i, en canvi, vas a comprar el diari i la trobes. Malauradament no fou el cas, però si que vaig trobar aquest llibre.
L'autor és l'alemany Hans Magnus Enzensberger i és un llibre atípic però molt interessant doncs descriu la vida de l'anarquista Durruti a base d'una recopil.lació de fragments d'altres persones. És a dir, com que en Durruti va néixer a León, "talla i enganxa" la definició de l'enciclopedia d'aquesta ciutat. Que va estar a Barcelona, doncs comentaris sobre els dies viscuts amb ell de companys milicians o de nacionals, etc. Així es veu la varietat. Fantàstic, i molt interessant l'última part, respecte de com va morir. Els comunistes deien que havien estat els nacionals, els anarquistes que els comunistes, els nacionals que companys seus anarquistes perque s'havia aproximat al comunisme. La qüestió és que va morir i no es va poder esclarificar com va morir, ni tampoc qui eren els culpables. Deien que li havien disparat els nacionals al pit des de 800 metres, un pèrit deia que li havien disparat de 20 centímetres. La clau és que hi havia massa versions contradictòries i una desunió que feu perdre la guerra, doncs era imprescindible lluitar units contra el feixisme.
De fet, recordo el 30 minuts de fa unes setmanes, on els "poumistes" explicaven que lluitaven al front disparant endavant i mirant enrera per anar amb compte amb els comunistes encissats en aquell moment per l'Stalin. El mal causat pels estalinistes va més enllà de les fronteres sovètiques si ho veiem des d'aquesta perspectiva.

Humor x Nadal

Aquí enganxo un repertori d'acudits trobats a la xarxa perque passeu una bona estona i pogueu explicar-los a casa, als familiars o amics. Bones festes!

Entra un abogado a un cajero automatico, de ésos que tienen un sofisticado sistema de seguridad, y de pronto empieza el sistema a sonar una estruendosa alarma acompañada de luces y una voz digital que anuncia a todo volumen:"Ladrón, ladrón, ladrón..."El abogado retira la tarjeta de la ranura del cajero, la examina y dice:"¡Con una...! ¡Me equivoqué... introduje mi tarjeta profesional!"



Una tipa tan fea, tan fea, pero tan fea; que cuando mandó su foto por correo electrónico, la detectó el antivirus.



Estaban dos borrachos en un bar y uno le pregunta al otro:Oiga compadre, hip, ¿por qué a usted le gusta tomar?Y el otro le contesta:Pos para verme más guapo, bello, y hermoso.El primer borracho vuelve a preguntar:Y, ¿por qué dice que se ve más guapo, bello y hermoso?Pos, porque cuando llego a mi casa mi mujer me dice, "muy bonito, muy bonito".



Va un abogado con su hijo a su hacienda ganadera. El hijo le pregunta al abogado:Papá, papá, todo lo que veo a mi alrededor es ganado.¡No hijo, es robado!



Suena el teléfono en la oficina de abogados.Buenos días, oficina de abogados Pérez, Pérez, Pérez, Pérez, ¿En qué podemos ayudarle? ¿Podría hablar con el Señor Pérez?Lo sentimos, el Señor Pérez está de viaje. Entonces, comuníqueme con el Señor Pérez. No es posible, el Señor Pérez está en una reunión. Pues, póngame con el Señor Pérez. Lo lamentamos, el Señor Pérez está de vacaciones. Pues, con el Señor Pérez, por favor.Sí, ¿Dígame?El Señor Pérez le habla.



A un avión se le averió un motor en pleno vuelo, así que el piloto ordenó a la tripulación hacer que los pasajeros se abrocharan los cinturones y se prepararan para un aterrizaje forzoso. Dejó pasar unos minutos y preguntó a una azafata si ya estaban todos listos. Esta respondió: Sí, todos, menos un abogado que sigue repartiendo sus tarjetas.



Un abogado se muere y toca las puertas del cielo, y sale San Pedro y le pregunta:¿Qué quieres?¡Entrar! Le dice en tono muy rebelde.Y tú, ¿quién eres? Le dice San Pedro.Y tú, ¿quién eres que me preguntas? Le dice el abogado.¿No me reconoces?, soy San Pedro, la mano derecha de Dios.¿Tener contrato de trabajo? Le pregunta el abogado.Espera, espera, Jesús ven, el de afuera me pide contrato de trabajo.¿Quién es?¡No sé!Entonces sale Jesús...Le pregunta lo mismo, y el abogado le responde igual pero a él le pide partida de nacimiento.Espera, espera, María anda a ver al de afuera.Sale María...¿Qué quieres?Entrar, le responde el abogado.¿Y quién eres?Y tú, ¿quién eres?Soy María, le dice, la esposa de Dios.Muéstrame el acta de matrimonio, dice el abogado.Espera, espera,Dios, ven a ver al de afuera.Sale Dios.¿Qué quieres? Le pregunta Dios.¡Entrar!Y tú, ¿quién eres? Soy Dios, el dueño de todo esto.¿Tener contrato de COMPRA Y VENTA?



Se encuentran dos abogados y uno le dice al otro: ¿Vamos a tomar algo?Bueno, ¿De quién?



Llega el inspector de Hacienda a casa de uno que era rico y aficionado a las apuestas, y le demanda que debe a la administración un montón de dinero."Caballero, debe usted 25.000€ a Hacienda, y vengo a cobrarlos de los contrario pasará a disposición judicial por estafa al Estado.""De acuerdo, pero si no le importa antes me gustaría apostar con usted.""¿Cómo dice?""Me apuesto con usted 50.000€ a que tengo los testículos cuadradros, con forma cúbica.""Oiga, eso es imposible.""Pues si cree que es imposible apueste, yo apuesto 50.000€ a que los tengo totalmente cuadrados.""De acuerdo, los apuesto.""Pero para una apuesta tan fuerte, para evitar malentendidos, mejor vamos a un abogado para que testimonie la apuesta, ¿verdad?""Buena idea.""Vamos, pues."Y establecida la apuesta se dirigen a un abogado conocido por el rico apostador. Una vez allí..."Bueno, pálpeme los testículos y ya verá lo cuadrados que están."Se pone el inspector a tocar y nota unos genitales normales y corrientes."Ja, ja, jaaa, ha perdido la apuesta, tiene los testículos ovalados como todo el mundo, me debe un montón de pasta!!!""Sí, de acuerdo, he perdido." y le dice al abogado: "ahora tú dame los 100.000€ que apostamos a que el Inspector de Hacienda me tocaba los cojones."




Un día, Jaimito llegaba de la escuela y va a buscar a su madre a casa, buscando buscando, se le ocurre entrar en la habitación de la madre, y se encuentra a su madre chingando con su padre.Jaimito sorprendido les pregunta:"Mamá ¿que haces?""Jugando una partida al mus."Jaimito se marcha a buscar a su abuela, para que le haga la merienda. Entra en la habitación de la abuela y se encuentra a su abuela con el abuelo chingando con su abuelo. jaimito les pregunta:"Abuelitos ¿que haceis?""Jugando una partida al Poker, le contesta la abuelita."Al cabo de un tiempo la abuela, el abuelo, el padre y la madre, entran todos juntos en baño, y se encuentran a jaimito masturbándose.Todos sorprendidos le preguntan a jaimito:"Hijito ¿que haces?""¡Jugando a un solitario!"





El diablo había bebido demasiado y cuando sale de la cantina se tira un tropezón y cae de cuatro patas; en eso venía un borrachito y al verlo que le mostraba el culo empieza a pensar: "este es mi día de suerte". Entonces el borrachito empieza a tener relaciones sexuales con el diablo.El diablo empieza a reaccionar y dice: "Pero que pasa, este no sabe quien soy yo pero ahora va ver quien soy, lo voy a matar de un susto hasta que se le pare el corazón."El diablo se empieza a poner rojo sangre y el borracho ni caso que le hace. El diablo dice: "Pero no puede ser, si yo soy el diablo, pero ahora si lo mato de un susto, de esta no se me escapa".Entonces le empiezan a crecer los pelos de unos 50 cm por todo el cuerpo y el borrachito sigue sin hacer caso a nada, y el diablo dice: "Ahora si que lo mato a este de un susto y le empieza a salir la cola, y el borrachito sigue, la cola la pone para un lado y sigue adelante, entonces el diablo dice: "Esta es mi última opción y con esto le voy a demostrar quien es el diablo."Le empiezan a salir los cuernos, en eso el borracho abre los ojos y ve los cuernos, se detiene un momento y en tono de asombro exclama, mientras agarra los cuernos:"¡Aaaayyyy, si hasta tiene de donde agarrarse!"



Iban tres de Bilbao en una moto a toda pastilla por la gran via cuando se dan el tortazo del siglo y se matan los 3.Suben al cielo y en la puerta se encuentran a San Pedro repasando los ingresos del día.Les ve llegar y llama al primero:"A ver, tu ¿cómo te llamas?""¡Pues Patxi!""¿Y de dónde eres?""¡De Bilbao pues!""Muy bien, Patxi de Bilbao, ¿y qué sabes hacer?""¡Ay va la ostia! ¡pues jugar al mus y cagarme en dios!"San Pedro le mira horrorizado y montado en cólera le echa de ahí derechito para el infierno.Aún enojadísimo llama al segundo y comienza el interrogatorio:"¿De dónde eres tú?""¡De Bilbao también oye!""¡Ah! y seguro que venías con el que conducía la moto, ¿no?""Pues sí, y antes de que me preguntes te diré que yo sé hacer lo mismo: jugar al mus y cagarme en dios..."San Pedro echa humo por las orejas."¡Pero que os habéis creído! ¡Sinvergüenzas! ¡Sacrílegos! ¡Fuera de aquí! ¡Al infierno!"Viendo esto, el tercero que quedaba se propone no acabar igual de ninguna de las maneras, no sea que en el infierno se encuentre con la suegra.Le llega su turno y comienza el interrogatorio:"¿Y tú?" dice San Pedro enfadadísimo, "¿también de Bilbao?""Sí señor San Pedro, dice el bilbaíno.""¿Y qué? en la moto también, ¿no?""Sí mi señor San Pedro, un error...""¿Y tú qué? ¿sabes hacer lo mismo que los otros dos?""¡No! ¿Cómo puede usted pensar eso de mí señor San Pedro? ¡Yo soy cumplidor a rajatabla de los 5 mandamientos!"San Pedro pone cara de extrañado y le dice: "¿Cinco? ¿cinco mandamientos? ¡CINCO MAS!"Y el de Bilbao suelta:"¡ÓRDAGO, MECAGÜENDIOS!"



Un muchacho muy jovencito se encuentra con un vecino al que todos lo saludaban y le decían "el doctor", pero lo que el muchachito no sabía, era que el doctor era abogado.Ese día el jovencito con cara de preocupado se le acerca y... muy timidamente le dice: "Doctor...""¿Qué le anda pasando jovencito?""La verdad, doctor, es que me duele un testículo.""Pero yo soy Doctor en Derecho", le responde el abogado.A lo cual el joven con cara de sorprendido le responde:"¿Y cómo adivinó que me duele el izquierdo?"

Bolívia (i 2)

Aquest comentari post-eleccions el faig ja sabent que l'Evo Morales és president de Bolívia. I, a diferència d'alguns altres, estic content i crec que és el millor que podia passar a aquest país.
No és pot menystenir que l'Evo Morales és indígena i que aquesta població, molt important a Bolívia, mai havia pogut entrar a l'esferes de poder, sempre dominades per les jerarquies burgeses de tota la vida, igual que un dia van conquerir aquell país.
El moviment indígena i no indígena, però treballador al cap i a la fi, és molt important allà. De fet, a la ciutat de El Alto, creada fa relativament poc per l'immigració procedent del camp, s'han portat a terme les darreres vagues que han aconseguit enderrocar els corruptes governs anteriors.
És cert que l'Amèrica Llatina sol estar plena de populistes d'un i altre color, però crec que l'Evo ho farà bé. És inacceptable el benefici que estaven obtenint les multinacionals, sobretot espanyoles, en aquells països, a més de l'explotació de la riquesa. Les nacionalitzacions, si ben portades, poden ser una solució a curt termini.
D'acepcions de socialisme n'hi ha moltes, i això no treu que cregui que el socialisme democràtic o socialdemocràcia és el millor per a qualsevol país en el moment históric en que ens trobem. De moment ha guanyat les eleccions amb el suport popular, veurem si se'n surt.

Bolívia

Escric aquest blog sense conéixer els resultats de les eleccions a Bolívia d'avui.
La setmana passada llegia un article molt interessant sobre la "recolonització" de l'Amèrica Llatina durant el govern del sr Ansar. És ben cert que les empreses privatitzades es van establir allà amb formes neocolonitzadores. Posaven un exemple paradoxal, com que a l'Equador, Teléfonica no va pagar impostos durant un any al.legant pèrdues. Algú em pot explicar llavors com han pogut adquirir la britànica O2 fa pocs mesos?
Amb el petroli, tres quarts del mateix. I les matèries primes d'aquests països exportades i esl treballadors en condicions precàries.
L'Evo Morales, al capdavant del MAS (movimiento al socialismo) representa als indígenes i criollos més pobres, aquella població que està pagant les conseqüències de la corrupció i explotació per la classe política i multinacionals durants anys i anys.
No sé si és el candidat correcte, i si no generarà tensions internacionals. això no m'importa. Només m'interessa que seria un triomf del poble.
Ànims i fins a la victòria sempre!

Piazzale Loreto

Sóc un gran aficionat a les "historias del calcio" de l'Enric González a "el País" tots els dilluns. Aquest cop barreja futbol i política. Sublim!

ENRIC GONZÁLEZ
EL PAÍS - Deportes - 12-12-2005
La gente grita muchas burradas desde la grada. La costumbre del grito de estadio es tan vieja como el fútbol y tiene, en general, virtudes catárticas y terapéuticas. La mayoría de los gritos, espontáneos o corales, son irreproducibles. Se oyen barbaridades y ha sido así desde siempre. ¿Es razonable limitar ese repertorio de agresiones verbales? Hoy se tiende a pensar que sí, al menos en lo que toca a los insultos racistas. La cuestión racial constituye una falla tectónica de las sociedades europeas y los gruñidos simiescos de ciertos sectores no sólo producen vergüenza ajena: a estas alturas, causan alarma.Existe, por supuesto, un Más Allá. Se encuentra en Italia y aflora a la superficie en encuentros como el Livorno-Lazio de ayer. Comparados con ese Más Allá, los gruñidos simiescos y otras consideraciones estúpidas sobre el tono de la epidermis ajena parecen pucheritos de guardería.
Ayer, en el estadio Armando Picchi, livornés, la muchachada lazial animó la salida al campo de los suyos con gritos de "¡Mussolini, Mussolini!" y con un vistoso despliegue de cruces célticas. Los hinchas locales esgrimieron las habituales pancartas con la efigie del Che Guevara y con el canto de Bandera Roja. Un poco antes, el autocar que trasladaba a los futbolistas del Lazio había sido atacado con una granada lacrimógena y algunos porrazos y un destacamento policial que controlaba una entrada sufrió el ataque de un grupo de tifosi livorneses: a un agente le abrieron una brecha en la cabeza y hubo que aplicarle ocho puntos de sutura.
Hasta ahí, todo normal. Cosas que suceden todos los domingos en el calcio. El auténtico Más Allá abrió sus fauces al cuarto de hora de la segunda parte, después de que el Livorno marcara el primer gol. Di Canio, que lleva tatuada en el brazo la palabra Dux y cuyas simpatías fascistas son tan notorias como su Ferrari azul eléctrico, fue sustituido. Di Canio corrió hacia la grada de los seguidores del Lazio y se despidió con el brazo tieso, igual que en un Roma-Lazio del curso pasado. La muchachada respondió con entusiasmo al gesto de su ídolo. Cientos de brazos se alzaron en el saludo fascista, delicadamente realzado con el grito "¡boia chi molla!", una vieja consigna mussoliniana que, traducida libremente, vendría a significar "¡perro el que afloja!".
Desde el resto del estadio se elevó, como un aullido, la frase "Piazzale Loreto", repetida hasta el infinito. Piazzale Loreto es una plaza de Milán sin gran atractivo estético. Aún está ahí la gasolinera de cuya cubierta, el 28 de agosto de 1945, colgaron los cadáveres de Benito Mussolini y su amante, Clara Pettacci, en compañía de otros jerarcas del régimen. El espectáculo de aquel 28 de agosto fue penoso. Los ensañamientos con cadáveres suelen serlo.
No sé si se puede ir más lejos. En cualquier caso, lo ocurrido en Livorno pone los pelos de punta. ¿Saben lo más grave? Que hoy, como en anteriores ocasiones, algún comunista encallecido como Sandro Curzio, antiguo responsable de propaganda del PCI, director del diario Liberazione y diputado de Refundación Comunista, dirá que Di Canio es un chico excéntrico, pero simpático, y que se le malinterpreta. Curzio es comunista, pero por encima de todo es tifoso del Lazio. También justificaría los gritos de "Piazzale Loreto" un fascista livornés si tal personaje existiera, que lo dudo. Las banderas del calcio están por encima de la fe política, de la decencia y del sentido común. Si hay que dar "vivas" a la muerte, se dan.
En los estadios italianos se incuba una bestia muy desagradable.

Sense paraules

Sexenni Revolucionari

Als llibres d’història, podem veure com a Espanya va existir un periode comprés entre 1868 i 1873 anomenat Sexenni Revolucionari, on el poble se sublevà contra les tupinades i l’alternança governamental que es repartia entre els membres de les élits de l’època.
Sé que l’adjectiu revolucionari ha seguit una deriva en certes ocasions que a molts no ens ha acabat d’agradar, però crec que s’ha de fer ús de l’accepció correcta per la qual es va crear aquesta paraula. Deixant els símils històrics de banda, crec que el periode 1999-2005 de govern socialista a la nostra ciutat també es podria qualificar com a sexenni revolucionari, en el sentit de les grans millores que han hagut, i més encara després de vuit anys de desert, que van acabar amb tots els projectes iniciats durant la primera etapa socialista al capdavant del nostre Ajuntament.
Conservo un exemplar d’un butlletí repartit durant les eleccions municipals del 2003, anomenat “treball, diàleg i confiança”, que compta amb 55 pàgines de feina feta al periode 1999-2003. Certament, pocs Ajuntaments de característiques similars al nostre poden provar haver treballat més que aquest. La feina feta és tan extensa que és impossible destacar en termes generals els aspectes més importants, però sí que es pot fer menció d’alguns d’ells, com la creació dels Centres Cívics del Tacó i de la Collada, els processos d’urbanització de zones históricament oblidades o la Biblioteca Cardona Torrandell. Són serveis per a les persones que, com a joves agraim, ja que ens permet viure en una ciutat més accessible i amb més oferta del que ho era fa sis anys.
No ens podem permetre endur per la demagògia barata que fa l’oposició. Actualment, existeix un Pla de Mandat 2003-2007, la gran majoria d’aquest sorgit del programa electoral del PSC, i és aquest la garantia de la feina ben feta i de les promeses complertes. El nostre govern municipal s’ha adaptat adequadament al creixement de la nostra ciutat i, acompassadament, s’han creat i millorat els centres docents necessaris, la façana marítima es renovarà properament, el FIMPT extendrà la seva oferta a tot l’any. Sense oblidar que ha calgut tenir un govern socialista a la Generalitat per a rebre més inversions pel Garraf i poder afrontar així millores necessàries, com ara la C-15.
Normalment els creixements demogràfics solen comportar una mancança de servei públic però, amb un projecte a llarg termini de govern socialista a Vilanova, això no ocorrerà. Vilanova, o serà socialista, o no serà.

Àlex Centelles
Secretari d’Organització JSC Vilanova

Reflexions sobre l'Estatut

L'altre dia vaig llegir no recordo on, que no hi havia cap mena de problema per a reconéixer que Catalunya és una nació cultural, ja que està empíricament provat, però que el problema sorgeix amb la nació política. No em semblaria mala idea d'afegir el terme "cultural" si han d'haver-hi motls entrebancs.
La diputada Chacón va dir a "El club" que no es podia admetre el terme nació.
Llegeixo a "el País" avui que el Govern central ha ofert incloure la supressió de peatges a algunes autopistes. Com que veig la política com a objecte per a la defensa dels ciutadans, més enllà de sentimentalismes, crec que aquest fet és més important que parlar de nacions, comunitats nacionals, regions autónomes i la infinitat de conceptes que es puguin crear.

Proyecto Voto para los niños

Un amic meu escrivia un article avui on incitava/provocava als joves a implicar-se amb la política, provocant-los en el bon sentit de la paraula, proposant-lis el repte doncs, deia, sí que participaven en d'altres activitats de caràcter associatiu.
Massa sovint es desprestigia a la política sense tenir en compte que es poden fer coses pel col.lectiu ciutadania.
Darrerament m'estic aficionant a llegir el "Banco de Buenas Prácticas" que podem trobar a la web de la Diputació de Bcn, on s'exposa separadament per matèries, projectes portats a terme per ens locals o provincials de tot el món, que són idees genials i que dignifiquen la tasca política, sovint tan menystinguda.
M'ha sobtat un projecte holndés que considero que és molt interessant, no només per la simple implicació política dels infants, sinó perque aprenen a prendre decisions per ells mateixos, i a veure més enllà del propi interés:

Proyecto Voto para los niños, Gelderland (Países Bajos)
TERRITORIO
Provincia de Gelderland (Países Bajos)1.918.000 habitantes (1999)
ORGANIZACIÓN
Dirección Ejecutiva de los Estados Provinciales de la Provincia de Gelderland (Diputación de Gelderland)
IDEA INNOVADORA
Crear un paquete de materiales educativos que prevé una serie de lecciones sobre política y procesos de toma de decisiones municipales para escolares de entre 10 y 12 años.
EXPERIENCIA
El proyecto Voto para los niños parte de la idea de quién aprende a defender sus ideas en edad temprana, será capaz de expresar sus opiniones a los decisores públicos cuando sea mayor. Se entiende que esto conduce a la participación ciudadana, esencial en los sistemas políticos democráticos. Precisamente porque se considera que los jóvenes no suelen demostrar interés hacia la política, el proyecto se dirige a los niños y niñas de las escuelas primarias de los municipios de la provincia.El paquete de materiales educativos consiste en una serie de 5 lecciones y un manual para el profesor. Las lecciones giran entorno a la historia de dos niños que realizan un viaje de descubrimiento a través de los cuerpos municipales responsables de la toma de decisiones. El alcalde, los concejales, los funcionarios, etc., están todos representados en un juego de rol en el que los escolares aprenden a expresar y defender sus opiniones. Por ejemplo, la lección número 5 trata sobre las reuniones del Pleno del Ayuntamiento. El profesor hace de alcalde y preside un Pleno en el que se tratan problemas reales ( la falta de espacios públicos donde jugar…). Los escolares hacen de líderes de los partidos políticos, concejales, asistentes al Pleno, etc. Uno por uno, expresan sus planes (construir un campo de fútbol, habilitar una zona para practicar escalada…) y proponen métodos concretos para lograr su consecución (poner un puesto de helados para ganar dinero…). Después de discusiones sobre los pros y los contras de cada propuesta, se procede a votar. Al final, el profesor es el responsable de evaluar toda la sesión en sus múltiples aspectos: participación individual, debate, etc.Al final de las cinco lecciones, los escolares participan en una sesión del Consejo de la Infancia en el Ayuntamiento de su municipio.Didácticamente, se parte de aprender a través de la experiencia, centrada no únicamente en las discusiones, sino también en aprender a discutir.
A DESTACAR
- El aprendizaje del funcionamiento de instituciones políticas próximas a la realidad cotidiana de los escolares: las instituciones de gobierno local.- La adaptación de los materiales educativos: una historieta y un juego de rol atraen, más fácilmente, la atención de los escolares y, por lo tanto, se facilita la consecución de los objetivos del proyecto.
REFERENCIA TEMPORAL
1997 - continúa en funcionamiento (2000)
DOCUMENTACIÓN A CONSULTAR
- Página web: http://www.ccre.org/info/n5/p2an.html
CONTACTO
Departamento de la Mujer de Gelderland (Emancipatiebureau Gelderland)Postbus 6066800 AP ArnhemGelderlandPaíses BajosTel. 00+31- 26.351.70.17Página web: http://www.gelderland.nl

Sociovergència?

Aquesta setmana a www.e-noticies.com apareixia una notícia de les JERC que s'havien encadenat a la seu de la COPE, a Madrid. Van sorgir molts comnetaris i un d'ells deia: Sociovergència ja! No ha estat l'únic comentari al respecte que s'ha fet aquesta setmana. Probablement aquesta idea ha vingut influenciada pel pacte SPD-CDU a Alemanya, afegint la impossibilitat de pactar amb ningú per part del PP, si no es troben a l'extrema-dreta de l'espectre polític.
L'oferta de CIU sembla interessant, perquè tenen una llarga trajectòria com a governants i, perque no, persones a les seves files molt preparades per a tenir càrrecs de responsabilitat. Però jo responc a un "govern catalanista i d'esquerres". Per mi aquestes dues paraules són molt importants i pactant amb CIU les esquerres, és a dir, les polítiques socials, és a dir, allò que com a socialista m'importa, no ho podria defensar, i ens situarien dins d'un perillós neo-liberalisme.
Molt amables senyors de CIU, però jo em quedo amb el tripartit. I sinó mirin els pressupostos de la Generalitat 2005 i 2006 i comparin l'augment en despesa pública.

Accident

Certament còmiques les imatges de l'accident d'helicòpter ocorregut avui a Mòstoles.
Malgrat la Sra Espe governa a la Comunitat de Madrid gràcies a uns trànsfugues i que és molt conservadora, i que el Sr Rajoy diu que l'Estatut català és obra d'ETA i fan manifestacions per les estupideses més grans que un es pugui imaginar, s'ha de ser persona, i alegrar-se perque estan sans i estalvis. En democràcia, malgrat et trobis a les antípodes de les idees d'aquesta gent, no desitjo la seva mort. Vull que se'ls derroti per la paraula.
Sensacionalista total, a més d'oportunista, el diari Libertad Digital, que només ha agafat les paraules "off the record" del Pepe Borrell, dient "eso les pasa por ir a los toros en helicóptero". El Sr Borrell és més persona que tots els que escriuen aquell panflet junts i, si realment els hagués passat alguna cosa, no hauria fet aquest comentari, però ha fet una broma ja sabent que es trobaven bé.
Veig que en els propers dies o setmanes l'objectiu de les seves ires serà el Pepe Borrell, descentrant una mica l'atenció del ministre Montilla. I això fins que vulguin atacar a un altre progressista.

Coses perikites

Avui ens han robat el partit. A Europa també ha arribat la corrupció al futbol. Diumenge lliga.
Però passa desapercebuda perque demà hi ha Junta General d'Accionistes. És l'única acció que tinc la de l'Espanyol, per tant, el meu cor encara batega a l'esquerra i no cotitza a la borsa. Debutaré delegant el meu vot.
Curiosament, a casa hem trencat la unió de vot, doncs el meu pare ha optat per la candidatura renovadora, mentre que jo he optat perque les coses continuin com estan. Serà que m'estic tornant conservador... :)