Polaris World

Llegia avui “El País” d’ahir on explicava l’interessant història del holding Polaris World. Com va créixer del no res, i com ha estat la vida dels seus dos propietaris. Comentava fa uns dies que a Libertad Digital no tenien cap mena de rigor, per anunciar que el vot d’una trànsfuga del PP parava l’obra faraónica de Polaris World i deixava sense 3000 llocs de treball a la Comunitat Murciana. Evidentment no explicaven més, i queien en la demagògia, la mateixa en la que han caigut els dos propietaris del holding, mostrant una imatge de diferents treballadors al seu darrera, anunciant que quedarien a l’atur per suspendre’s l’operació d’Alhama de Múrcia.
Al Magazine de “La Vanguardia” dels diumenges ha hagut un creuament de cartes les darreres setmanes, perque un senyor de dretes creia que en Saramago no podia dir que era comunista perque creia en un millor repartiment de la riquesa perque han hagut dictadures comunistes. Un argument tan pobre com dir-li a un senyor que no pot ser neo-liberal perque han hagut dictadures feixistes.
Jo també crec en la justícia social i aquesta vindrà donada per ajudes de l’administració i perque aquestes persones tinguin un treball digne. El lliure mercat ha d’existir al segle XXI, però han d’existir unes regulacions imprescindibles. La necessitat d’un treball digne, però, no és sinònim de permetre a les empreses que facin el que els roti. A l’article expliquen com el regidor d’urbanisme de Múrcia i el germà del president murcià (el freak que deia que en Maragall bebia hectólitres de vi) tenen grans interessos amb Polaris World. També ens podem assebentar de les ajudes que han tingut a nombrosos pobles murcians per construir complexes residencials de gran luxe amb molts camps de golf (que això puja els preus de els vivendes), o que havien avançat dos milions d’euros pel complex d’Alhama de Múrcia, o que havien acordat de fer una carretera a canvi d’aquest projecte també. Tot això feu que Polaris World explotés i que culpabilitzés al govern socialista de perseguir-los i de deixar sense llocs de treball a moltes persones i que parés aquest gran projecte.
Potser sóc un il·lús, però crec que un altre món és possible, i aquests grans holdings i els complexes turístics per a milionaris no ajudaran a que ho aconseguim. La construcció de vivendes de protecció oficial en aquets terrenys que el PP murcià requalifica també genrarien llocs de treball i fomentarien una major justícia social.

Carnaval carnaval...

Visca el Carnaval de Vilanova!
Fora l'avorridisme. Visca l'Arrivolució!

25è aniversari 23-F

25è aniversari del que no hauria d'haver passat i que no hauria de passar mai més.

XICAT

L'any passat vaig participar a les Xerrades Interuniversitàries de Catalunya (XICAT), una simulació universitària del Parlament de Catalunya molt interessant i enriquidora. Aquest any repetiré i m'han fet cap del Partit Independentista de Catalunya (PIC). Aquí us enganxo un intent de programa d'aquest partit que he fet jo mateix, dedicant-hi unes quantes hores (forces) del meu temps lliure. Estic satisfet de la feina feta, accepto consells i suggerències i només lamento no haver tingut més temps per a fer-ho més ampliat i més treballat:

PROGRAMA DE GOVERN DEL PIC



El Partit Independentista de Catalunya (PIC) ha dividit el seu programa en tres grans blocs, la Nació Catalana, l’Estat del Benestar, i l’Economia i el finançament:

- Sóm una nació i hem de fer que se senti la nostra veu. Volem que es reconegui d’aquesta manera, sense més preàmbuls, tant en la nostra llei fonamental, com a les relacions que mantinguem amb qualsevol altre estat, a més de ser imprescindible que l’Estat espanyol també ho vegi d’aquesta manera. Val a dir que, el nostre país, Catalunya, està creixent molt, i hem de rebre la immigració amb els braços oberts. Per aquest motiu, és imprescindible que els nouvinguts tinguin el dret d’aprendre la nostra llengua i els trets bàsics de la nostra cultura. La nostra identitat nacional com a poble ve de molt temps ençà i l’hem de preservar, alhora que mantenim relacions constants i periòdiques amb d’altres nacions sense estat.

- L’estat del benestar és essencial perquè som un partit polític que segueix la línia traçada pels socialdemòcrates europeus, i considerem que ens hem d’emmirallar en el model escandinau per a poder oferir una bona qualitat de servei públic als ciutadans i ciutadanes del nostre país. L’educació, la sanitat, els serveis socials i l’habitatge són quatre sòlides bases que sustenten aquest estat del benestar i, conseqüentment, el programa del nostre partit. També acceptem les noves formes de política sorgides els darrers anys, i per això fem especial èmfasi en els moviments alternatius i associatius, així com la democràcia participativa o l’ecologisme.

- En allò referent a l’economia, finançament i treball hem d’aconseguir que siguin les persones que més tenen, aquells que paguin més sense cap mena de dubte. S’ha de negociar bil·lateralment amb l’Estat espanyol l’aspecte del finançament, doncs és cabdal pel progrés de Catalunya.



















1) NACIÓ CATALANA


a) Identitat Nacional

Si parlem d’identitat nacional, que Catalunya és una nació és un fet empíricament provat, que avui dia ja només neguen aquells interessats en fer mal o desestabilitzar al nostre país. Una nació que té una llarga història al darrera, que té un present carregat de reptes i que vol anar cap a un futur en que definitivament es reconegui el dret a l’autodeterminació que tenim. Aquest dret el trobem recollit a la Carta de Nacions Unides, i és el poble de Catalunya qui es pronunciarà ben aviat per a aconseguir definitivament la independència que mereixem. La via adequada serà la de configurar Catalunya com un Estat lliure associat a l’Estat espanyol dins de la Unió Europea. El PIC és un partit de llarga tradició republicana i, mentre formem part de l’Estat espanyol, donarem suport a que aquest es converteixi en una república laïca.


b) Política exterior

Pel que fa a la política exterior, és innegable que som europeus, que és l’ens supranacional que ha de fixar les directrius i, malgrat el procés d’autodeterminació, seguirem amb la nostra pertanyença a la UE:

- En un primer terme considerem imprescindible la presència de Catalunya en òrgans als que fins ara se’ns ha negat el nostre dret a participar-hi, com el Consell de Ministres de la UE, i d’altres organitzacions internacionals, com les Nacions Unides.

- En segon lloc, i com a signe inequívoc de seguir progressant pel que fa a l’autogovern, els eurodiputats i eurodiputades triats han de pertànyer a la circumscripció electoral catalana, doncs podem comprovar l’escasa presència d’aquests en partit d’àmbit estatal. S’han d’establir quotes per a garantir una forta presència catalana i aconseguir així que se senti la nostra veu.


c) Política interior

En quant a la política interior catalana, hem d’augmentar les quotes d’autogovern, en aquest periode de transició cap a la independència de Catalunya. A més d’un millor finançament, que estudiem amb més profunditat a l’apartat d’economia, és necessari el traspàs de competències al nostre país. No només pel nostre anhel totalment legítim de l’autodeterminació, sinó també per la proximitat que podem oferir al ciutadà:


- A hores d’ara podem garantir la presència d’una policia pròpia, els Mossos d’Esquadra, a gairebé tot el territori, que es completarà en els propers anys, que realitzen una tasca més cívica i no tan punitiva com ens tenien acostumats algunes forces i cossos de seguretat i garanteixen la seguretat dels nostres ciutadans i ciutadanes.

- Catalunya és una terra d’acollida i, per aquest precís motiu, hem de rebre amb els braços oberts als nouvinguts. Immigrants que potenciaran la nostra economia i faran créixer el nostre país. Per això, és imprescindible que, a més de tots els deures que tindran, també es preservin els seus drets, ja que fins ara no s’ha tingut en compte.

- El territori català s’ha de compondre de vegueries i deixar enrera la proposta centralista i arcaïca de la divisió provincial. Acordarem amb l’Estat espanyol, que la vegueria passi a ser circumscripció electoral, a més dels evidents avantatges que comportarà al procés de descentralització administrativa.



d) Llengua i cultura

En allò referent a la llengua i cultura al nostre país, malauradament seguim en un procés de transició d’una dictadura que va tractar d’exterminar el nostre idioma. S’ha avançat, però encara falten moltes coses per a fer:

- En primer lloc, és imprescindible que el català tingui l’estatus que mereix i això només ho aconseguirem si no s’adquireix el compromís des de centres docents i administració de fer un ús correcte i necessari de la nostra llengua. És, per aquest motiu, que el personal funcionari, igual que els contractats i els interins, parlin en català i, per això, oferirem cursos de català gratuïts per a tots aquells i aquelles que ho requereixin i que, per les característiques del seu lloc de treball, ho necessitin per estar de cara al públic. Es tracta de la llengua del nostre país i no pot tenir punts febles, conseqüentment, aconseguir que es faci un ús habitual d’aquest.

- Des de la Generalitat promourem campanyes a favor del seu ús, com ara l’etiquetatge, el cinema o les publicacions en premsa o literàries en català.

- Enllaçant aquí amb la cultura, promourem qualsevol tipus de campanya que serveixi per a fer conéixer la nostra llengua i la nostra cultura al llarg dels Països Catalans.

- Hem de subvencionar, protegir i donar impuls a la cultura popular i tradicional, a més de donar a conéixer la cultura catalana a la resta del món.



2) ESTAT DEL BENESTAR


a) Educació

L’educació és un tema cabdal pel nostre país, i per aquest motiu li hem de donar la importància que requereix. Només amb una base sòlida en la formació integral com a persones de tots els estudiants, i un ensenyament públic i de qualitat, ens assegurarem un bon futur pel nostre país.

- Introduirem progressivament l’ensenyament obligatori pels infants de 0 a 3 anys, amb l’oferta necessària de centres públics ja que, l’escolarització a aquesta edat és molt important, a més de permetre una major integració al món laboral dels pares i mares.

- Els educadors i docents del nostre país han de tenir un reconeixement i prestigi d’un nivell similar al que es dóna, per exemple, a Finlàndia. Per això és precís que la societat canviï la seva concepció i cal una major implicació dels pares, doncs les hores que dediquin als seus fills i filles són molt importants per al seu desenvolupament com a persones i això es veurà revertit a l’escola.

- Garantim una reducció de l’elevat percentatge de fracassos escolars existents al nostre país, amb una major atenció sobre l’alumnat, i treball d’assistens i orientadors que vetllaran pel progrés als seus estudis.

- Els fins ara coneguts “barracons” també s’acabaran abans de finalitzar la legislatura, doncs augmentarem les inversions en l’edificació de noves escoles i tothom tindrà dret a assistir a un centre docent digne.

- Tindrem en compte el fenomen de la immigració i els problemes que puguin tenir a l’hora d’adaptar-se, però reduirem la massificació i evitarem la creació de guetos que puguin repercutir negativament en l’aprenentatge d’aquests mateixos estudiants.



b) Salut

Pel que fa a la salut és imprescindible una coordinació entre administracions, per a poder atendre a tots els nostres ciutadans i ciutadanes al llarg del territori. Cal atendre les demandes de l’Administració Local que, sovint, s’ha vist afectada per un déficit històric molt important d’aquesta mena de serveis. Per a acabar amb això, des del PIC actuarem de manera inmediata en els següents aspectes:

- Construcció de més Centres d’Atenció Primària (CAP) en aquelles parts del territori que ho requereixen. D’aquesta manera, la nostra intenció és que, abans de finalitzar la propera legislatura, qualsevol català o catalana no s’hagi de desplaçar més de 15 quilòmetres per a poder rebre un reconeixement mèdic.

- Potenciació de l’assistència domiciliària i persones amb dependència. A més d’aquesta feina realitzada per treballadors socials, també considerem molt important que hi hagi facultatius que puguin visitar periòdicament els domicilis de persones d’avançada edat i d’altres amb problemes de mobilitat, per a evitar els desplaçaments i els problemes que comportaria.

- Millores dels hospitals i centres especialitzats. No és suficient el fet d’estar al capdavant en quant a equip mèdic i professionals a l’Estat espanyol, sinó que ens hem de fixar posar-nos al nivell europeu i, per aquest motiu, cal una inversió sòlida i constant per a fer aquests canvis progressivament.

- Cal una subvenció o pagament total, depèn dels casos, per part de l’Administració d’aquells medicaments que fins ara no havien estat coberts i que, per la seva importància, sigui imprescindible que els puguin tenir gratuïtament aquells grups més necessitats de la nostra societat.


c) Serveis Socials

L’àmbit dels serveis socials és molt important esmentar que es tracta d’un apartat que actua transversalment i coordinada amb molts altres sectors de l’estat del benestar. Principalment les actuacions proposades el PIC en aquest àmbit són:

- Fixar una renda bàsica per a persones o nuclis familiars en situacions d’especial necessitat. Aquesta passaria per ser unamena de col·laboració proporcional amb aquestes persones, primant-los amb la diferència entre el Salari mínim interprofesional i els ingressos que tenen en aquell moment determinat.

- Creació de la figura del defensor de l’immigrant, depenent del Departament de Benestar Social, on s’assessorarà i ajudarà a tots i totes els nouvinguts i nouvingudes a Catalunya a la recerca de feina, a la tramitació de documentació per a regularitzar la seva situació, la cerca de vivenda o amb l’oferta de cursos gratuïts per a aprendre el català.

- Potenciar la igualtat de gènere. Per aquest motiu és imprescindible erradicar la violencia masclista vers les dones. Des d’escoles i instituts, passant per tots els àmbits de la nostra societat cal fomentar una cultura de tolerància i d’igualtat en drets i deures, sense discriminar per raó de sexe. A tota Europa hi ha obert un procès d’adaptació en aquest àmbit i, per això, és necessari establir polítiques de discriminació positiva durant el temps convenient, traçant l’Administració un exemple a seguir, fins que es pugui considerar que s’ha assolit la igualtat.

- Dret a l’elecció sexual. Fins ara a Catalunya es permetien les unions estables de parella entre homosexuals i heterosexuals, però el matrimoni tan sols el podien celebrar parelles heterosexuals. El canvi normatiu que s’ha produit a l’Estat espanyol obre aquesta nova via. S’ha de respectar el dret a l’elecció sexual de les persones, tenint especial atenció pel cas dels transexuals, subvencionant l’Administració casos d’especial necessitat, on es requereixin operacions de canvi de sexe.

- De mutu acord amb habitatge, també promourem la creació de pisos assistits per a persones amb especials necessitats i atencions.



d) Habitatge

Pel que fa a l’habitatge, hem d’actuar tant com a Administració, per a evitar que el lucre de constructors i promotors excedeixi dels límits expressos marcats per llei. L’accés a la vivenda és un dret, i no un luxe, i hem d’intervenir en tot allò que poguem amb l’únic objectiu que el màxim nombre de ciutadans i ciutadanes del nostre país tinguin una vivenda digna. Els àmbits bàsics d’actuació seran:

- Modificació legislativa, establint un percentatge de vivenda de protecció oficial obligatori sobre vivenda nova construïda, que es trobarà entorn al 40%.

- Casos en que calgui l’inversió pública per a edificar vivenda protegida, intervenció de l’Incasol, a més de la creació d’un parc d’habitatge de lloguers barats per a aquelles persones amb menors ingressos.

- Expropiació de vivendes buides o en estat llastimós, per a fer habitatge protegit. A més d’acords amb els Ajuntaments per apujar l’IBI a vivendes buides, i d’aquesta manera fer pressió amb els propietaris d’aquestes perque s’obrin a llogar.

- És ben cert que un altre dels problemes principals al respecte és el preu de la vivenda. La tendència en els darrers anys ha estat la d’un increment constant dels pisos i cases i, alhora, una progresiva reducció de les dimensions per a causar un efecte enganyós als compradors. Endurirem la legislació per a marcar uns límits en els guanys de constructors i promotors.




e) Universitats i Societat de la Informació

- Des del PIC situem Universitats i Societat de la Informació dins de l’estat del benestar perque no creiem que la universitat sigui una mercaderia que estigui a l’abast de la societat de consum, enmarcada dins de la lliure competència, sinó que és un àmbit on l’Administració del nostre país ha d’intervenir per a poder oferir a tots els ciutadans i ciutadanes una universitat pública i de qualitat.

- Catalunya ha de ser el país del coneixement i les noves tecnologies han d’estar al capdavant. No podem permetre que se segueixi produint la fuga de cervells que d’anys ençà ha ocorregut. El nostre país ha de ser pròsper, i un dels requisits imprescindibles per a es doni això és la inversió adequada en Recerca i Desenvolupament. Volem estar al capdavant en el camp de les noves tecnologies i per això és imprescindible que els nostres investigadors no hagin de marxar fora per a progresar i que inclús vinguin de fora, ja que Catalunya es trobarà a la línia capdavantera en R + D.

- El sistema de beques és molt important en l’àmbit universitari per a tots aquells i aquelles que ho requereixin, a més d’un augment d’oferta pública de carreres universitàries que tinguin més demanda al mercat.

- En l’àmbit doctoral i postdoctoral apostem decididament per un contractes laboral on es respectin les condicions de becaris d’investigació, en coordinació amb el Departament de Treball, doncs fins ara han hagut de patir una precarietat immerescuda.



f) Noves formes de política

“Un altre món és posible”. És una frase que hem sentit molt i que és ben certa. L’aprofundiment en l’estat del benestar i en les noves formes de fer i veure la política ens portaran a trobar una societat més justa:


- Una preocupació social és l’Ecologia. En aquest món globalitzat s’adopten acords internacionals, com ara el Protocol de Kyoto, que les grans potències rebutgen o incumpleixen sistemàticament. La protecció del medi al que vivim, i la recerca de noves formes de producció d’energia més netes és un aspecte que hem de tenir en compte, a més de treballar coordinats amb d’altres administracions, promovent els estalvis d’energia i sancionant els excessos que es produeixin amb aquesta.
- La democràcia participativa és una de les novetats aparegudes durant els darrers anys a la política d’aquest país. Suposa un avenç que des del nostre partit sol·licitem una major implicació de les administracions i un compromís ferm d’acabar apropant-se en la próxima legislatura. És innegable la tendència existent de menystenir o criticar a les persones que fan política per la seva poca proximitat al poble. Els representants del PIC ens considerem part d’aquesta societat i per això volem sentir de ben a prop la vostra opinió, per aquest motiu, proposem que un percentatge dels pressupostos de la Generalitat puguin ser triats per l’opinió conjunta de col·lectius, associacions o persones individuals, respectant el joc de les majories i les decisions preses.

- L’altermundisme també és quelcom nou i que s’ha de tenir en compte. Moltes vegades col·lectius, associacions o ONG creuen ser més fiables si són independents de la política. Si bé és important aquesta independència, ha de ser la política qui els demostri que aquesta té interés. De fet demanarem a l’Estat espanyol, en un primer ordre d’actuacions en aquest àmbit, amb total convicció d’obtenir resultats positius, la condonació del deute extern amb els països pobres i la substitució dels tributs que fins ara eren atorgats als cultes religiosos per un finançament d’obres socials i de solidaritat.


























3) ECONOMIA, FINANÇAMENT I TREBALL


a) Economia

- Catalunya, juntament amb el País Basc, han estat al llarg del segle XX el motor de l’Estat espanyol. La nostra potent indústria era un exemple a seguir per a molts, i la creació de llocs de treball i riquesa era imparable. En els darrers anys s’han donat fenòmens no gaire positius i alguns han debilitat la nostra economia. La deslocalització n’és un clar exemple. S’han de buscar solucions als problemes i establir claúsules, i penalitzar aquelles empreses que marxen del nostre país, havent rebut abans diner públic. Des del PIC intervindrem per a acabar amb això, i evitar que treballadors i treballadores catalans i catalanes quedin sense feina d’aquesta manera injusta.

- Catalunya ha de mirar al seu voltant per a enfortir la seva economia i, per aquest motiu, la potenciació de l’euroregió és molt important, com a zona d’intercanvis, tant de mercaderies, com de persones i drets.


b) Finançament

- El nostre país porta molts anys col·laborant solidàriament amb la resta del territori de l’Estat espanyol. Malgrat és una forma de solidaritat, creiem que ha arribat l’hora de dir prou i que hem d’acordar en un espai negociador d’igual a igual, que volem fer amb els nostres tributs.

- La creació d’una Agència Tributària pròpia és imprescindible en aquest sentit, que es doni conjuntament una progressiva cessió en la recaptació de tributs estatals.

- Un cop haguem aconseguit el canvi del sistema del concert econòmic, serà Catalunya qui decidirà la seva quota de solidaritat amb l’Estat espanyol, sense cap mena d’injerència externa.


c) Infraestructures

Val a dir que, si bé és tracta d’un dels aspectes que ha hagut més canvis des que vivim en democràcia, segueixen existint demandes pendents de solventar:

- Carreteres: Totes les vies principals tenen peatges que es fan inaccesibles per aquelles persones que, per raó del seu treball, s’han de desplaçar diàriament per aquestes.

Cal revisar el model de concessions a empreses privades que han amortitzat sobradament l’inversió feta amb aquestes taxes i, per una altra banda, l’Administració estatal i, en concret el Ministeri de Foment, han d’aportar les solucions que requerim.

És imprescindible una major vertebració el territori amb intervencions urgents en aquelles zones que requereixen de millores.

Les vies principals han de poder comunicar amb tots els territoris del nostre entorn, amb els nuclis on es puguin establir vincles i relacions comercials, com Saragossa, València, Toulousse o Montpellier.


- Trens: A més de mantenir l’actual vertebració ferroviària, hi ha d’altres prioritats:

Segueixen existint moltes zones del nostre territori on no hi ha comunicació per tren. Si bé és impossible arribar a tot arreu, sí que adquirim el ferm compromís d’arribar durant aquesta legislatura a gran part d’aquest territori, sobretot als nuclis de població que es pugui arribar des d’altres llocs i des dels pobles petits i, alhora, establirem un sistema d’autobusos per a establir una comunicació fluïda amb les estacions.


- Aeroports:

Cal potenciar aeroports del nostre territori com ara Reus o Giona-Costa Brava.

S’ha d’analitzar profundament els riscos pot comportar l’aeroport de Sabadell pel gran nombre de poblacions que es troben al seu voltant i, en cas que sigui necessari, buscar-hi una altra ubicació, d’acord amb les necesssitats del territori.

Per una altra banda, a l’aeroport del Prat farem tot el possible perque els veïns de Gavà Mar no pateixin les conseqüències en equipaments.


- Ports: Si bé el sistema portuari català funciona bé fins al moment, també cal atendre les necessitats de cada moment.

El nostre sector pesquer no es pot veure afectat per la competència d’altres ports que són de menor qualitat. S’ha subvencionar al pescador català i reduir costos de l’atracament a ports per part de les seves naus.

Pel que fa als ports esportius, hem de potenciar l’arribada d’aquestes embarcacions d’oci i promocionar el turisme a les ciutats amb aquests ports.


d) Treball

És innegable que la deslocalització és un fenomen que està afectant en general a tota Europa. Hi ha nous veïns comunitaris i a d’altres parts del món on els salaris són molt més baixos, i amb els que el nostre país no pot competir.

- Des de l’Administració catalana ens comprometrem a establir claúsules perque les empreses no puguin marxar com ho estan fent fins ara. Les ajudes públiques que rebin les empreses que es decideixen a establir-se a Catalunya estaran condicionades a això, amb claúsules estrictes.

- Com a mesura ràpida per a frenar la deslocalització, s’ha de treballar la productivitat. Per a això és necessària l’implicació de sindicats i treballadors, i que les multinacionals puguin veure que Catalunya és la millor seu per a la seva empresa

- Cal adoptar les mesures adequades per a conciliar la vida laboral i familiar. Seguint els models d’altres països, tot treballador o treballadora catalana, ha de gaudir d’un seguit d’avantatges que fins al moment no els havien estat reconeguts, que afavoreixen el temps de gaudi amb les seves famílies.

- Hem d’emprendre les mesures necessàries per a acabar amb la precarietat laboral al nostre país.

- Rebutgem la Directiva Bolkenstein en els termes que ha estat plantejada. Si bé fomentem la lliure circulació de treballadors dins de l’espai comunitari, és imprescindible que els seus drets siguin preservats, cosa que no ocorre amb aquest directiva.




Àlex Centelles Pardo
Cap del PIC

OPA

Amb gran cinisme a la pàgina 33 de "El País" d'avui apareixia un anunci d'Endesa que deia dimensiÓN y retribuciÓN, que suposo deu haver aparegut a d'altres diaris. Efectivament, era una mena d'anunci encobert de la opa d'E-On sobre Endesa.
Fins ara mai s'havia polititzat tant una operació empresarial però, la dreta nacionalista espanyola s'ha entestat en parar al preu que sigui l'opa de Gas Natural. L'odi que tenen a Catalunya els fa actuar de mode visceral i sense sentit.
És lógic que quan hi ha una empresa estatal, en el supòsit que es vulgui retallar plantilla, sempre pot existir una injerència del govern per a evitar-ho. El dia que els alemanys vulguin marxar, (com ha fet Volkswagen amb Seat), hauria de riure, però no ho faré, perque em sabrà molt greu per les famílies que quedaran a l'atur, gràcies a la manca de responsabilitat de la dreta espanyola.

Serà Prodi?

Article molt bo i típic de l'Enric González. Fa una pregunta interessant: Guanyarà Prodi? Les enquestes diuen que sí.

Los colores sagrados
ENRIC GONZÁLEZ
EL PAÍS - Deportes - 20-02-2006
David Mellor fue uno de los últimos retoños de la revolución thacherista. Dirigió varios ministerios a principios de los noventa y alcanzó una notable influencia en el Partido Conservador. Quizá llegó a soñar con instalarse en el 10 de Downing Street, aunque su físico irremediablemente viscoso causara dentera a gran parte de los británicos. La prensa descubrió que tenía una amante y eso suele ser fatal en Westminster, pero habría sobrevivido de alguna forma (como Paddy Ashdown, que tras un lío con la secretaria fue nombrado virrey en los Balcanes) si la amante en cuestión no hubiera revelado un secreto fatal: en sus momentos de pasión sexual, Mellor vestía la camiseta del Chelsea. Eso desbordó la tolerancia del electorado. La cosa resultaba demasiado ridícula incluso para los curtidos lectores del Sun o el News of the World.No se sabrá nunca, probablemente, si el presidente de la República italiana, el anciano y respetado Carlo Azeglio Ciampi llevaba bajo el frac la camiseta del Livorno el día que asumió el cargo, o si alguna vez retozó vestido de ariete livornés. Da igual: si se supiera, su popularidad sería aún más alta. En Italia, la devoción a los colores futbolísticos está por encima de todo y llega a la alcoba, a la tumba y más allá.
No hay ideología que valga cuando se trata de calcio. Ahí está el ejemplo de Ignazio la Russa, uno de los dirigentes de la postfascista Alianza Nacional. La Russa fue uno de esos jóvenes fascistas que, allá por los setenta, merodeaba por la plaza Euclide, en el Parioli romano, con un pastor alemán y una porra en el bolsillo, y organizaba expediciones punitivas contra los rojos. Ahora está en la derecha de la derecha y mantiene las viejas fidelidades. Fue uno de los asistentes al entierro de Romano Mussolini, el último hijo del dictador. Su perilla mefistofélica y su vozarrón rasposo no podían faltar en la ceremonia. Pero La Russa es del Inter. El otro día le preguntaron si no le dolía que su equipo jugara en más de una ocasión sin alinear un solo italiano. "Con tal de que ganen, pueden ser todos extranjeros, negros y comunistas", respondió.
Ese espíritu se extiende a casi todos los dirigentes políticos. Walter Veltroni, alcalde de Roma y gran esperanza de los Demócratas de Izquierda (antiguo PCI), es del Juventus (hasta cierto punto, eso equivaldría a un Gallardón culé) y nadie se lo recrimina, porque lo primero es lo primero. El presidente de su partido, Massimo d'Alema, es del Roma, y ya pueden aparecer en el estadio olímpico pancartas a favor del Duce, de los hornos crematorios o del fin del mundo: su fe no titubea.
Lo mismo pasa con Berlusconi y el Milan. O con el líder de los postfascistas, Gianfranco Fini, que, pese a un remota afinidad con el Bolonia, el club de su ciudad natal, levanta la bandera del Lazio. Lo de Fini tiene poco mérito: el núcleo duro de la afición lazial es mussoliniano, el delantero Di Canio lleva tatuajes fascistas y saluda brazo en alto, y una de las jefas de las bandas de tifosi del Lazio, una mujer que guarda siempre una pistola en el bolso, resulta ser la señora Fini.
Queda la excepción democristiana, un magma centrista y clerical que se alinea a la izquierda de la derecha y a la derecha de la izquierda y guarda distancias con el calcio. Los Rutelli, Casini y Follini no son futboleros. Como Romano Prodi, que se dedicaba al ciclismo y ahora corre maratones. Prodi sigue encabezando los sondeos y quizá, tras las elecciones del 9 y el 10 de abril, se convierta en el nuevo presidente del gobierno. Es posible. Pero se hace extraño imaginarlo. ¿Un líder sin colores? ¿Uno que no ha vestido nunca la camiseta de sus amores en el momento del éxtasis? Habrá que ver si los italianos confían en un tipo tan raro.

Rudi Dutschke

Avui llegia a “La Vanguardia” un cas interessant de democràcia participativa que s’ha portat a terme en les darreres époques a Alemanya.
Tot això ve donat per la memòria de la figura d’en Rudi Dutschke, un de líders del maig del 68 a Alemanya. Nascut l’any 1940, va morir el 1979 com a resultat de les seqüeles dels trets que va patir per part de l’ultra-dreta en aquella época de convulsió de finals dels anys 60.
Ara el “tageszeitung”, que és un diari amb una línia editorial d’esquerra alternativa, proposa que el carrer Kochstrasse de Berlín passi a dir-se Rudi-Dutschke-Strasse. Cap problema fins aquí, si no fos perque passaria a fer cantonada amb l’Axel-Springer-Strasse. El grup Springer són els propietaris, entre d’altres, del sensacionalista i conservador “Bild”.
La setmana passada es va formar una manifestació davant la seu del “Bild” per part de grups progressistes, doncs els acusen d’haver instigat l’atemptat contra en Dutschke. Per la seva banda, els afins a la CDU creien que en Dutschke havia format part del moviment violent.
El Parlament del districte Kreuzberg-Friedrichsain, on es troba el carrer, dominat per verds i post-comunistes va aprovar el canvi de denominació. Però la CDU se les sap totes, i han vist que si aconsegueixen 5.000 firmes (5%) dels majors de 16 anys, l’Ajuntament haurà de convocar un referèndum.
En aquests moments, tant demòcrata-cristians com pro-Dutschke recullen firmes per dues bandes per a fer un referèndum. Interessant exemple de participació, malgrat la dreta tan sols recull firmes contra mesures i canvis que defenso, com ara l’Estatut. Un bon exemple de democràcia participativa que em fa veure que cada dia estic més lluny de la dreta. Sóc “rojo”, com va dir el president Zapatero a una entrevista no fa molt.

Rigor

Explicava en Ruiz-Gallardón, que és dels pocs membres del PP que diu quelcom interessant de tant en tant, anit al "Noche H", que el fet de no relacionar-te amb d'altres persones per ser de diferent color polític o de forma de pensar era una mena de limitació intel·lectual. No sé si estic reproduint les mateixes paraules perque tenia son, però crec aproximar-me. De fet, llegia no fa molt, que en Puigcercós i en Piqué solen sopar junts un dia a la setmana.
Jo no tinc problema en escoltar i llegir les crítiques dels que no pensen com jo, però sí que demano una cosa, i això és rigor. Rigor que li falta a la web www.libertaddigital.com del manipulador de les ones Losantos, on avui reprodueixen la següent notícia:
"PERDIDOS MILES DE EMPLEOS Y SERVICIOS TURÍSTICOS
PSOE, IU y una tránsfuga del PP frenan el proyecto de desarrollo de la localidad murciana de Alhama
Más de 3.500 puestos de trabajo perdidos y adiós a proyectos como una escuela de Hostelería, un plan de mejora ambiental en los Saladares del Guadalentín, la financiación del equipamiento para las escuelas deportivas y una escuela de golf, entre otros. Es el resultado de la alianza del PSOE, IU y la tránsfuga Teresa Rodríguez, que han abortado el plan "Condado de Alhama. Sector I", de Polaris World, que suponía la edificación de unas 12.000 viviendas. El consejero delegado de Polaris, Pedro García Meroño, denuncia la persecución política del PSOE. Para la patronal el plan no sólo es legal sino que es "generorísimo", "van a matar a las gallina de los huevos de oro".
Sembla sobradament provat que a la zona del litoral s'estan construint urbanitzacions sense cap mena de respecte pel medi ambient i la normativa urbanística, amb grans comissions de per mig, no en tinc cap dubte. L'explicació que donen, a més de molt pobre, afegeix l'element populista de la pèrdua de llocs de treball. Tots sabem que això els importa més aviat poc, sinó que lamenten no poder comprar-se una casa d'estiueig.
Emulant al gran Juanjo de la Iglesia i el seu curs d'ética periodística del CQC els convido a que tornin a publicar la notícia amb el següent format: "Salvado el único espacio virgen que queda en la comunidad murciana. No se harán más campos de golf, que tan negativos son en cuanto a mantenimiento para el clima mediterráneo y Fegueguico tendrá que seguir yendo de vacaciones a casa de su suegra a Gandía". Això darrer inventat, però com a exemple crec que serveix.

Debats i eleccions de 1993

Avui, veient un vídeo del debat electoral González-Aznar al 1993 he pensat que maco que era quan existien i no hi havia alguns que les evitaven.
De tota manera penso que el format coral és el millor doncs, afortunadament no vivim a un país amb sistema bipartidista.

Humor!

Ara podeu riure una mica...


El capitán del Titanic estaba en su camarote revisando los mapas cuando entra un marinero muy nervioso y le dice:Mi capitán, tengo 2 noticias, una buena y otra mala, ¿Cuál prefiere?Pues mira, mejor dame la buena porque llevo un día horrible.¡Nos van a dar 9 Oscar!


El papá de Pepito decide irse a vivir a los Estados Unidos con toda la familia y Pepito ingresa a una escuela.La maestra pregunta a Pedrito:A ver Pedrito, deme un ejemplo de la palabra "evidentemente".Bueno maestra, mi papá, mi mamá, mis hermanos, y yo, fuimos a comer a un restaurant, evidentemente que mi mamá no cocinó ese día.Muy bien Pedrito, a ver Juanito deme un ejemplo de la palabra "evidentemente".Mi papá, mi mamá, mis hermanos, y yo, nos fuimos a la playa, evidentemente que la casa quedó sola.Muy bien Juanito.A ver Pepito, deme un ejemplo de la palabra "evidentemente".Bueno maestra, yo estaba sentado en el corredor de mi casa, y vi pasar a mi abuelita con el diario New York Times Paper, y dije: Evidentemente va a cagar, porque no sabe leer inglés.


Dos amigas eran tan íntimas que se contaban todo lo que hacían o dejaban de hacer. Una de ellas se casa y se va de luna de miel. Cuando regresa, la otra le pregunta: "Cómo es eso, cuéntame." "La primera vez es horrible, duele como no te imaginas; pero después es riquísimo."Su amiga, intrigada, le pregunta: "¿Como cuanto duele?"Y empieza a mencionarle distintos tipos de dolores: dolor de cabeza, dolor de estómago, dolor de espalda, y a todos la recien casada respondía que no. Finalmente la soltera menciona el dolor de muela, y la amiga dice "sí, es como el dolor de muela." "¿Por qué como el dolor de muela?" pregunta la soltera.Y la casada le responde: "Porque te duele pero no quieres que te la saquen."


Estaba el expresidente de México Salinas de Gortari con su chofer paseando en su auto a toda velocidad, cruzando el campo, cuando de pronto ¡zas!, atropellan a un puerquito:"¿Qué hacemos?", preguntó el chofer."Anda, busca al dueño del cerdo, explícale el accidente y dale un dinero a cambio", respondió el expresidente.Así, pasaron una, dos, tres horas... Al cabo de 6 horas, se aparece el chofer, totalmente despeinado, con la camisa fuera:"¿Que pasó?", pregunta Salinas."Me demoré porque el dueño del cerdo me invitó a comer, después la mujer me regaló estos puros, y un rico vino, y además hice apasionadamente el amor con su hermosa hija de 17 años.""Increible, ¿cómo hiciste?""Fue fácil", responde el chofer, "lo único que dije fue: Hola, soy el chofer de Salinas de Gortari y acabo de matar al cerdo."


Una monja se sube a una micro totalmente llena. No había ni un asiento. Al fondo de la micro había un hippie al cual la monja le pide el asiento diciéndole:"Hijo ¿me podrías dar el asiento, yo que soy representante de dios?"La monja insiste tanto rato hasta que el hippie le da el asiento. El hippie tuvo que irse parado en la micro todo el rato hasta que llega a su paradero. Cuando sale por la puerta el chofer le dice:"Te cagó la vieja...""Sí pues... vieja de mierda."El chofer le dice, "Esta monja va todos los días al cementerio a rezar a las 12:00 de la noche y como tú eres hippie y tienes el pelo largo y barba, te disfrazas de jesus y la asustas.""Bueno, dice el hippie."A las 12:00 llega el hippie peinadito y vé a la monja rezando y aparece entre los arboles y dice:"¡Hola monja. Te tengo una misión!"La monja asustada por ver a Jesús le dice:"¿En que puedo servirle mi amo?""Te voy a culiar toda la noche...""¿Jesús?... Bueno ya... Nada más que sea por atrás porque soy virgen..."El hippie dice que está bien y le empieza a dar como 2 horas. Ta...ta...ta... Al final el hippie se desordena el pelo y le dice:"Monja de mierda, te cagué....ja ja ja....soy el hippie de la micro....ja ja ja."Y la monja dice:"Ja ja ja !Y YO SOY EL CHOFER DE LA MICRO!"




Un japonés asiste a un programa de televisión porque ha ingresado a los Records Guiness debido a que ha hecho el amor con al menos una mujer de cada país del mundo. El conductor del programa toma un mapamundi al azar y va escogiendo países preguntándole como es cada mujer haciendo el amor. Entonces, dirigiendose al japonés, el conductor interroga:"Dígame, caballero, ¿cómo es la mujer francesa?" "Bueno, la flancesa es muy tielna y hace el amol una y otla vez sin cansalse"."¿Y la egipcia?""A la egipcia le gusta hacel el amol en conjunto, estuve yo con tles o cuatlo al mismo tiempo"."¿Y la argentina?""La algentina es la más fogosa, estuve con una algentina dulante más de 12 holas, dándole y dándole... Y nunca se cansaba"."¿Y la belga?""La belga... ¡La velga la tengo hecha mielda!"

Santa Seu

El nou ambaixador davant de la Santa Seu li podria oferir un llocde treball a un "minijtro" de tradició catòlica i pare falangista?

Tripartit

LVD - 09/02/2006 - 20.11 horas
"La dirección de ERC decidió esta tarde presentar una enmienda de veto al proyecto de ley de Estatut de Catalunya cuando llegue la tramitación al Senado y propondrán el texto del proyecto aprobado por el Parlament el pasado 30 de septiembre como texto alternativo. La decisión de ERC llega pocas horas antes de que comiencen los trabajos en la ponencia estatutaria de Congreso y Parlament. De esta forma, los republicanos se reafirman en su oposición al pacto alcanzado entre el PSOE, CiU, PSC e ICV-EA y, de momento, sitúan su posición final en la abstención o el voto contrario al Estatut. "
Des del primer dia he considerat que un govern catalanista i d'esquerres era el millor per a aquest país. I ho seguiré creient. Per mi la sociovergència no té raó de ser. Però em pregunto fins a on podré aguantar en aquesta situació de síndrome d'Estocolm.

Fabio Capello

L'estadística no enganya. En Mourinho, en Rafa Benítez i en Fabio Capello són els tres entrenadors de l'actualitat amb un major nombre de títols guanyats per any entrenat. És discutible si el joc dels equips d'en Capello és vistós o no, però és innegable que ha posat la pota.
El món de l'esport no s'hauria de barrejar amb la política i més per a dir la barbaritat que ha dit, que Espanya és un país prosper gràcies al franquisme. Tot el meu rebuig per les declaracions d'aquest senyor, que deu estar massa acostumat a viure a la "dictadura" Berlusconi.

L'arquitecte d'en Bush

Avui a l'ICPS hem vist un video sobre en Karl Rove, que és el "dissenyador" dels triomfs electorals d'en George W Bush durant la darrera dècada.
Tot va començar l'any 1994 que en George W Bush era el candidat republicà a l'estat de Texas, i els darrers anys tots els governadors havien estat demòcrates. L'estrategia d'en Rove va ser buscar un fet important. Va descobrir que molts jutges dels tribunals texans estaven comprats per advocats demòcrates especialitzats en dret de danys. Es va fer una campanya molt negativa d'aquest fet, juntament amb que la candidata demòcrata donava suport als gais i en Bush va acabar guanyant.
L'any 1998 van repetir triomf seguint la mateixa línia, però les vistes estaven posades a les presidencials de l'any 2000 i, concretament les primàries republicanes. El rival d'en Bush era en McCain, heroi de guerra al Vietnam i que havia patit molts atacs per defensar el seu país a aquella guerra injusta. L'estratègia d'en Rove no va ser anar a buscar els punts dèbils del seu adversari, com és l'estratègia habitual en aquests casos, sinó que va buscar el seu punt fort (era un heroi de guerra). Va portar a un programa de televisió a un veterà perque mentís deliberadament respecte a en McCain i l'ajuda que havia ofert a aquests veterans. Malgrat aquest havia vençut per 11 punts al primer estat de les primàries, mai més es va saber res més d'ell i en Bush va ser el candidat republicà a les eleccions del 2000 (no recordarem com va guanyar).
Al 2004 per a vèncer en Kerry va aconseguir vendre una imatge d'aquest com a "liberal de Massachussets" que és una cosa no molt ben vista a l'Amèrica profunda. L'integrisme religiós, aprofitant que molts feligresos havien perdonat en G W Bush per mentir respecte a que havia estat caçat conduint borratxo i unes escenes, on apareixien votacions al senat on en Kerry va votar en contra de gastar més diners en armament, foren la clau per vèncer mitjançant la mobilització de l'electorat retògrad.

Caricatures

He nascut a un país que és, o pretén ser aconfessional, com la seva constitució diu. Si mires a d'altres parts del món et sembla inconcebible el rebombori que s'ha format per la publicació d'unes caricatures de Mahoma.
Hi ha sectors de la població que consideren que criticar algunes actituds islamistes és sinònim de no ser progressista, i no és cert, respecto la religió islàmica com qualsevol altra i, per això m'indigna, que els fidels de qualsevol religió es manifestin i actuin de la manera que s'ha actuat, quan nom´s s'ha fet ús de la llibertat de premsa.
Tots aquells que han cremat ambaixades han de comprendre que des del més absolut respecte vers la seva religió, han d'acceptar la sàtira o la crítica, com la resta dels mortals acceptem de qualsevol àmbit de la nostra vida. La religió és un aspecte important intern de cadascú, però mai s'hauria de convertir en causa o motiu per agredir al teu veí.

Pel Canvi

Recordo fa uns estius que vaig assistir a la Llibreria La Central del Raval a la posada en escena del grup “Cercle d’amics de l’Espanyol”, encapçalada pel Jordi Alberich i seguida pels periodistes Josep Ramoneda i Josep Martí Gómez, on plantejaven un seguit de canvis dins de l’estructura del meu equip i poder arribar de millor manera a la societat. No sé que se n’ha fet d’aquella plataforma, la més seriosa que ha tingut l’Espanyol en els darrers anys. Actualment hi ha dues opcions que no m’entusiasmen.
Votaré pel canvi perque desitjo que el progrés arribi al meu club de futbol, vull una imatge neta i moderna d’aquesta institució i, amb els gestors que ha hagut fins al moment, aquest tasca es converteix en impossible. Vaig votar en Dani el passat desembre. I aquest hagués estat el meu vot si no fos per un problema informàtic, digne d’una pel·lícula de “Cine de barrio”. Parlant d’aquest “freakisme” veig un clar representant a la directiva, anomenat Sebastián Javier. Ha demostrat en moltes ocasions ser un bocamoll i fa por veure que algun dia pugui tenir poder. Diuen que encara que no t’interessi el futbol, si vols tenir futur als negocis que has d’anar a la llotja del Bernabeu. No vull que a l’Espanyol passi el mateix, vull conéixer la seva adscricpió perica i saber quins interessos té per donar diners a l’Espanyol.
Després de vàries setmanes analitzant els pros i contres he cregut que es tracta de la decisió més responsable. Realment a aquest club feia falta un canvi de noms i de generacions. L’Espanyol 3.0 va tenir la mala sort d’aparéixer a l’època del “que n’aprenguin” amb el sabut odi que li tenim l’afició perica al Sr Laporta. Però són el futur. Són la generació JASP i no els podem menystenir. Les enquestes eren molt favorables a en Dani i van caure en l’error d’unir-se al Sr Biern que, tot sigui dit, com a president no representarà un canvi, però sí molts dels que recolzen aquesta candidatura.
Necessitem una gestió jove, amb un coixí econòmic darrera, a part de persones, en aquest docents en major mesura, amb amplis coneixements econòmics. La gestió l’ha de realitzar algú que sàpiga de màrqueting. Malauradament, al món del futbol se segueixen movent molts líders populistes sense la més mínima idea de com gestionar una empresa correctament. Sí, a la candidatura Dani hi ha molts empresaris, amb resultats excel.lents a les seves empreses però hem de parlar de creixement. No sé de números, però crec que s’ha de fer tot allò possible per vendre l’imatge Espanyol arreu i créixer en massa social, i per a això és inevitable expulsar als incívics. Sembla que nou Espanyol, ha adquirit un compromís en aquest aspecte. No tot és vendre samarretes com els equips grans en els que no ens hem d’emmirallar, però existeixen altres factors a tenir en compte. S’ha de guanyar la batalla dels medis. La generació de la màquina d’escriure ha de donar pas a la d’internet, amb noves formes de fer i pensar que s’adiuen més amb l’actualitat, malgrat repeteixo, és una llàstima que el Sr Biern tampoc representi aquest canvi.
Esportivament s’ha de potenciar la cantera i fer fitxatges sensats, no a corre-cuita abans que s’acabi un termini, que s’ha convertit en tòpic en les darreres temporades.
Tot som pericos i volem el millor pel nostre equip, però em sembla que un canvi pot ser important. En aquesta vida, quan estàs massa temps a un mateix lloc, agafes mals hàbits. Espero no equivocar-me companys.

Conseqüents

Aquesta mateixa setmana s'ha celebrat el centenari de "El Mundo Deportivo", fet que em reconforta, però avui els criticaré.
Si llegiu a la seva pàgina web, el resum del partit del Barça podem trobar el que diu la ploma del subidrector adjunt Josep M. Artells: "Un árbitro de saldo para un auténtico y vibrante partido copero. Pocos minutos pudo ver Pelé a Ronaldinho sobre el campo porque Rodríguez Santiago prefirió el fútbol subterráneo al estilista. Se cargó la eliminatoria incentivando el antifútbol y atentando contra el fútbol-magia. Ronnie pudo ver la amarilla a lo sumo después de recibir varios golpes, pero que el Zaragoza alcanzara el pitido final con los once futbolistas sobre el césped es todo un homenaje a la mediocridad arbitral. Ni siquiera respetó los cuatro minutos extra que concedió." (http://www.elmundodeportivo.es/20060202/OPINION211622117.html)
M'ha estat inevitable tirar d'hemeroteca per a remontar-me al dilluns 19 de setembre de 2005 (que per cert estava a Brussel.les). L'Espanyol havia guanyat el dia anterior al Madrid per 1-0 i hi havia molta polèmica per si havia de pujar o no el gol al marcador. A "El Mundo Deportivo" es deia el següent: "Sí, el Real Madrid no sabe perder. Prueba de ello, y aunque parezca insólito, el recurso de impugnación que presentarán hoy ante la Federación, pidiendo la repetición del Espanyol-Real Madrid del domingo. ¿Argumentos? Que Rodríguez Santiago, el colegiado, cometió un error técnico al dar por válido el gol de Jarque cuando previamente había pitado no se sabe qué. " http://www.elmundodeportivo.es/20050920/NOTICIA203216412.html
Després de llegit això, puc comporvar que en Rodríguez Santiago (que no Santiago Rodríguez) és conseqüent amb el que fa, i pita a tots els equips per igual, grans o petits. El Barça i el Madrid no són tant conseqüents, i de seguida critiquen allò que els equips pateixen setmana sí i setmana també.

De xarnegos

Maluradament en Jordi Sevilla, no va dir cap mentida. Va ser una indiscrecció i va ser poc llest de no veure que hi havia un micròfon, però allò que deia era cert. Catalunya no està preparada per un candidat xarnego. No entro a valorar si en Montilla és el meu candidat favorit o no, però sí que és innegable que hi ha molts sectors de la societat catalana que no el votarien pel sol fet de ser de Córdoba. Així de clar. Per a mi és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya, però d'altres no ho consideren així. De comentaris hem sentit innombrables i de persones que ostenten càrrecs molt importants. De fet, en l'àmbit local, vam haver de sentir de moltes boques que el nostre nou alcalde, el Joan Ignasi, no era nascut a Vilanova. Certament, és una minúcia però hi ha gent tant curta de mires que pensa en aquestes tonteries. De fet, encara més greu, va ser que aquí l'incitador d'aquesta notícia (deuen creure que digna d'un Pullitzer) va ser el Diari de Vilanova. Estem molt acostumats al periodisme amateur d'aquest panflet, però aquesta mostra de xenofòbia barata fou lamentable.
En Sevilla es va equivocar, però va dir una cosa que, avui per avui, és certa, la gran majoria de la població de Catalunya som xarnegos però hi ha alguns que encara no ho volen acceptar, i votarien una altra opció política. Trist, però cert.