Centre

Aquest matí s'ha celebrat a un hotel de París un debat sense precedents perquè, per primer cop, es feia entre un candidat eliminat (Bayrou) i una candidata classifcada (Royal).

Les enquestes diuen que caldrà que Sego busqui el centre, si pretén véncer a Sarkozy a la segona volta. Per la crónica que he llegit, més que un debat ha estat un intent de travar complicitats.

Bayrou té previst crear el Partit Demòcrata passades les presidencials franceses. A Itàlia s'ha creat quelcom similar per unificar margarides, oliveres i unions que tenen al difícil entramat del parlament italià. Darrera d'aquesta idea semba que també es troba el President Maragall, amb una proposta de mirar a Europa davant del bloqueig existent a Madrid pels temes catalans. En els propers mesos veurem com es desenvolupa tot i si aquesta línia centrada es queda només a Itàlia i França o es fa extensible al nostre país.

Estic llegint el llibre del Duran i Lleida. Malgrat no l'he acabat, el recomano a tothom perquè fa una anàlisi molt acurada de la política actual a Catalunya, Espanya i també internacional, naturalment. Proposa estar a la tercera Espanya, allunyant-se de polèmiques i conflictes. Crec que aquesta tercera Espanya en aquests moments no caldrà que surti a la llum, doncs dos no es barallen si un no vol, i només hi ha una Espanya que crispa a data d'avui. El centre, la moderació, l'equidistància no vol dir no mullar-se en res i, en aquest cas, un s'ha de mullar, si bé és cert, que fa l'apunt que principalment són uns els que crispen, s'ha de dir que aquesta tercera Espanya només caldrà en el moment en que hi hagi foc entre ambdues bandes.

Gernika

Avui fa 70 anys que els avions dels nazis alemanys, col·laborant amb els criminals colpistes, van bombardejar la ciutat de Gernika. Cal recordar-ho per evitar que torni a passar una cosa similar. La cultura de la pau s'ha de fer forta i arrelar-se a la nostra societat, malgrat alguns líders se n'oblidin de vegades i busquin armes de destrucció massiva.

Camí a Glasgow

Fallida

Pels resultats de la Borsa d'ahir es pot interpretar que la bombolla immobiliària es comença a punxar. Malauradament pot suposar pèrdua de llocs de feina al sector, però suposarà alhora que els preus de l'habitatge comencin a reduir-se, d'acord amb la demanda.

Tendència al centre

Si mirem les dades de la 1ª volta de les eleccions presidencials franceses de l'any 2002 i mirem les del passat diumenge, es poden apreciar diferències clares. Destaco principalment que els que, en principi, havien de ser els dos candidats majoritaris al 2002, Chirac i Jospin, van obtenir entre tots dos poc més del 36% a la primera volta. Sarkozy i Royal van sumar poc més del 56%, és a dir, 20 punts més. Sens dubte els dos principals partits tenien l'any 2002 dos candidats desgastats i que no aportaven novetats.

Aquest vot antisistema del 2002 va a anar a parar a Le Pen, i al minoritari escindit Megret, per l'extrema-dreta, mentre que el trotskisme va obtenir gairebé l'11 % de vots per l'extrema-esquerra.

Alhora cal destacar l'enorme augment del centrista Bayrou al 2007, que en certs moments va fer trontollar als dos partits majoritaris veient algunes enquestes. Sembla realment curiosa la tendència a anar als extrems per part dels francesos al 2002 i d'anar al centre al 2007.

Compto com a centre l'UDF, el centre dreta UMP (malgrat que és cert que en Sarkozy ha tendit a anar-se a l'extrema dreta en alguns moments) i com a centre-esquerra PSF. Aquests tres partits junts, a la primera volta del 2002, no van arribar al 43%, mentre que diumenge van sumar gairebé el 75% dels vots.

Després de véncer el "no" a la Constitució Europea, no m'esperava aquesta tendència a virar cap al centre. Esperaré a llegir que ens diuen els politòlegs els propers dies.

Neàpolis i França

Ahir vaig estar a la jornada de portes obertes de Neàpolis. Certa és la crítica que ha costat molt diners i que ha trigat molt a acabar-se, però cal allunyar-se de la crítica fàcil que es pot fer a la barra d'un bar, i veure que pot suposar per la nostra ciutat. Un espai on tot allò relacionat amb les TIC es trobaran i que, si es tracta bé, farà de la nostra una ciutat capdavantera de la matèria al país. VNG ha d'estar al segle XXI.

No ha hagut sorpresa i en Sarkozy i la Segolene estan a la segona volta. Que votessin un 85% dels electors és un fet per admirar i per prendre nota de com fer atractiva la política. Abstencionistes existeixen dels convençuts i dels que passen de política, que en són la majoria. Més enlà dels estatuts, del terrorisme i de si Espanya es trenca hi ha vida, i aquesta és creada per debats més interessants i profunds. També molt destacable el fet que ambdós candidats resaltessin les virtuts de cadascun al començar els seus respectius discursos un cop tancats els col·legis electorals.

Els propers dies parlaré de la campanya de la segona volta, que promet, i perquè crec que no està tot decidit encara.

Una pregunta pels crispadors

Aquesta nit no m'ho perdo. Haver superat una oposició a registardor de la propietat et garantitza unes capacitats memorístiques innates. Serà suficient? Tindrà l'empatia que li ha faltat sempre? He llegit que porta dies estudiant...

Diferències

Trobeu les 7 diferències (si existeixen).

Comentaris variats

Aquest matí sentia a la ràdio que el 20% dels espanyols creuen que ETA va tenir a veure quelcom amb l'11-M. La primera reflexió que faig, i que m'alegra, és que el PP no desmenteixi la vinculació ETA-11-M perquè estan oblidant-se d'un 80% que actua de forma racional, i així es passaran anys i anys a l'oposició. La preocupant segona reflexió és el 20%. Cal veure quants espanyols encara creuen els Reis Mags o els ovnis.

Ahir no vaig poder veure la Fórmula 1, però sí que ho havia fet a les dues primeres curses. Patia perquè seria avorrida després de la retirada del "káiser", però en Fernando Alonso té rival, i el té al mateix equip. En Lewis Hamilton i el propi Alonso garanteixen emoció pels propers anys. Dos pilots que no cometen errades, amb sang freda i, sobretot, que estan allà per mèrits propis, doncs provenen de la classe obrera.

Il·lusiona la llista electoral del PSC de Vilanova. Penso que serà la més complerta i preparada de les que es presentin. Els coneixements i l'estimació per Vilanova seran requisits imprescindibles per continuar durant una altra legislatura els projectes endegats. (si quan surtin les fotos de la candidatura surto malament es perquè em van riure, que consti).

Sempre m'ha agradat dialogar i sobretot amb aquelles persones que no pensen com jo. A Telemadrid acusaven als que hem rebut l'educació íntegrament en català (a excepció de castellà i anglés) de no saber parlar i escriure el castellà. Alhora el PP aboga pel boicot a un grup de comunicació que no pensa com ells. Per aquesta raó he obert un altre bloc a una web que si entreu la podeu titllar de centralista i dretana, i escrit en castellà, llengua que suposadament desconec. Us convido al meu bloc de futbol. Quan als medis públics et posen tres cops el penal aturat per en Valdés i un sol cop el golàs d'en Jonatas del mig del camp, cal crear espais d'opinió blanc i blava.

Seguim demanant República

Avui fa 76 anys de la proclamació de la 2ª República. És una data que s'ha de recordar pels avenços en drets i llibertats de les persones. Un referent a tenir en compte per la 3ª República, una república federal que s'ajustaria a la realitat de l'Estat, i que suposaria un aprofundiment a la democràcia que no es percep a simple vista, però que cal arribar-hi. Salut i República!

Com que anit vam parlar de la Llei d'Hondt, adjunto enllaç de la Wikipèdia que m'ha semblat força entenedor

Suburbis

Us aconsello la lectura de l'entrevista a l'alcalde de Venissieux a "El País" d'aquest dijous i la notícia referent a aquest suburbi de Lió.

L'alcalde Gerin (PCF) fa més de 20 anys que ho és d'una de les zones més conflictives de França i més actives quan el fenomen dels "banlieus" de fa més d'un any.

El tren de les presidencials franceses para a molts llocs, però la majoria dels candidats passen de puntetes, o eviten d'aturar-se a les zones deprimides.

Els anys passen, i s'ha fet inversió pública, però segueix sent insuficient. Hi ha càrregues i tòpics que no es poden eleiminar tan fàcilment. L'arribada massiva d'immigració a les grans ciutats feu crear aquests barris allunyats del centre, amb edificis pre-fabricats, que ara es troben en mal estat, i mastodòntics. La zona està per tant allunyada, no gaudeix de serveis, els seus habitants no treballen o guanyen just per arribar a final de mes. Les promeses dels presidenciables no els agafen de nou, però ja no se les creuen. La integració és molt baixa per part de la immigració. De fet, francesos de segona generació estaven implicats amb els atemptats islamistes de l'11-M. En definitiva, no creuen en la política.

Els presidenciables miren de costat els guetos, la vergonya de viure allà i les poques possibilitats de sortir del pou que tenen els seus habitants.

"L'egalité" no existirà fins que no inventin una sortida.

Telemadrid manipulación

Després de gairebé una setmana sense escriure, torno a la càrrega.

He estat uns dies de descans a l'Ametlla de Mar, llàstima de temps, he fet 25 anys i us agraeixo a tots i totes els que m'heu felicitat o que heu participat en alguna de les celebracions que he fet.

Llegia amb incredulitat el documental realitzat per Telemadrid (Manipulación) sobre la situació català-castellà a Catalunya.

S'endinsen amb càmeres ocultes a col·legis i els hi surt un reportatge a la mida del franquisme, suposo que enyorat pels que han dirigit aquest reportatge. Una cadena com Telemadrid (manipulación), que és passa el dia emetent inaguracions a les que està Doña Espe Sara Mago o que el seus programes principals estan presentats per periodistes tant imparcials com Sánchez Dragó, Buruaga o Curry Valenzuela, que emet qualsevol manifestació "pepera" o que a les seves notícies segueixen buscant vinculació entre islamistes i etarres no ha de pretendre donar lliçons de partidisme a ningú, i menys quan parlen d'un territori al que les seves emissions no arriben, afortunadament per la salut mental dels televidents catalans.

Manipulen agafant un mapa amb les zones de parla catalana pintades i dient que ensenyen als alumnes els Països Catalans i no Catalunya. Manipulen agafant un personatge friki com en Caja, amb unes dades que semblen dignes del confident de l'eurodiputat Díaz de Mera. Manipulen dient que es prohibeix als nens parlar en idiomes que no sigui el català, quan estem parlant de l'àmbit estricte de la classe i no del carrer on, evidentment, tothom és lliure de parlar com vulgui. No tinc més ganes de parlar del tema. Manipulen en definitiva. Donen una imatge de Catalunya esbiaxada de la realitat. Jo em puc llevar un dia i decidir parlar només en castellà i no tenir cap problema. Jo parlo i escric el castellà com qualsevol persona mitja de la resta d'Espanya. Si vaig al cinema, quiosc o llibreria, veig la tele o escolto la ràdio, l'idioma més accessible és el castellà. S'intenta donar una imatge de prohició del castellà totalment falsa. Només cal moure's pel carrer i veure quina és la llengua més utilitzada.

En comptes de donar-li importància a l'anglés, que és una llengua necessària que els infants aprenguin de petits, tergiversen la situació català-castellà amb mentides. De vegades ens diuen provincians, però ho són els que manipulen d'aquesta manera. Els aconsello que viatgin. El problema és que un televident de Telemadrid (manipulación) s'ho pot creure si no ha estat mai a Catalunya.

El cas Delphi

Avui llegia un article interessant del catedràtic d'economia Juan Torres López a la revista "Temas", que no està disponible a la xarxa, però que profunditzava més que si ens quedem en els titulars que se'ns ha donat del cas de Delphi, i com la globalització en la que ens trobem genera la deslocalització. El Grup Delphi, tot i haver sortit fa uns anys de General Motors, continuen sent una de les empreses més grans del món. 180.000 treballadors té el Grup Delphi, repartits en 160 fàbriques, amb ingressos de 27.000 milions de dòlars l'any 2005. Acostumen a rebre diner públic, com del Govern andalús, perque es mantinguessin fins l'any 2010, mesura incomplerta, perquè han perdut a Cadis 150 milions d'euros durant els darrers cinc anys. Mesura lògica la del tancament si no han obtingut pèrdues, malgrat a nivell mundial tinguin guanys.

Però el tema és més complicat del que sembla. M'explico. La fàbrica de Cadis pot comprar productes propis del grup a Alemanya a un preu molt alt, i vendre a preu molt baix allò produït, a Polòniaa una altra entral el grup, com posa d'exemple. A una empresa global es volen maximitzar els beneficis allà on els impostos siguin baixos i augmentar pèrdues allà on els governs donin diners.

Per tant, al cas de Cadis, la comptabilitat no s'ha ensenyat i les pèrdues són dubtoses i segurament provocades. El lliure mercat té llacunes on encara no es pot intervenir.

Demà marxo fora fins diumenge. Que descanseu molt aquests dies. Dilluns tornaré amb les piles recarregades per explicar-vos una altre part de: La globalització neoliberal i la mare que la va parir.

Apunts previs a la Setmana Santa

Espero que tingui molt d'èxit la resposta dels capellans "rojos" de Vallecas, davant de la decisió de l'arquebisbat de Madrid de donar a Càritas l'espai emprat per aquests. Té la jerarquia eclesiàtica poder moral per marcar una línia ideológica i que han de seguir estrictament els fidels? Jo crec que no.

Enel i Acciona es faran amb el control d'Endesa. E-on s'ha passat dos mesos fent anuncis oferint molts diners, i en efectiu, als accionistes d'Endesa. El seu president Pizarro i d'altres personatges ppopulars es fregaven les mans i no s'esperaven el resultat. No crec que hagi hagut injerència governamental, però si l'hagués hagut, és lógica, perquè hi ha sectors essencials per un estat i que s'han de controlar. El President de la CNMV que fa uns mesos era gairebé bolxèvic i amic del PSOE, després de la seva dimissió ahir, ha demostrat la seva rectitut i disconformitat amb el pacte del govern per cotnrolar això. Vergonyosos els canvis de parer del PP.

Adjunto també un parell d'acudits que m'han fet riure:

Una pareja de ancianos entra en la oficina de un abogado -Buenos días, ¿qué puedo hacer por ustedes? -Vera, es que queremos divorciarnos. -¿Qué? Pero ¿cuántos años tienen ustedes? -96 y 98. -¿Y cuánto tiempo han estado ustedes casados? -75 años. -Pero perdonen, es que no lo entiendo, ¿por qué han esperado tanto tiempo antes de divorciarse? -Es que pensamos que seria mejor esperar a que todos nuestroshijos se hubiesen muerto.



Una vez un atlante le pregunta a otro: Venancio, ¿qué es dePilar?El contesta: es quitarse vello por vello.

Ahir vam fer el debat de Seguretat i Emergències, part de la que he estat relator, del programa municipal del PSC de Vilanova. Des d'aquestes línies voldria agrair a tots els que vau dir la vostra i vau proposar idees que estic incloent al relat i document de propostes, que he parat cinc minuts per escriure aquí. Agraeixo també un punt en el que no havia parat del tot. Seguretat no és només protecció, sinó que es pot positivitzar veient-ho com a llibertat. Ho he estat pensant, i molt millor.

A l'e-noticies es feien ressò avui d'un article d'un militant històric del Maresme de JSC, on parlava de divisió dins les JSC, entre d'altres coses. Fa relativament poc temps que milito a aquesta organització, n'he sentit a parlar d'això, però no és un tema que m'interessi gaire. Els blocs corren el risc de ser vistos molt ràpid per la premsa groga i per aquesta raó, m'alegraria profundament que no desgastessim ni un segon de la nostra energia en aquestes disputes. Les joventuts de la resta de partits tenen un missatge de bandera, únicament essencialista. Podem i hem de guanyar la batalla ideológica companys i companyes.

48 hores i vacances.

Vaya Semanita - Los Batasunnis. Txiki, Grande y Mayor

Trobo molt positiu que des de la tv pública basca es tracti amb humor el denominat "conflicte" que tantes pàgines omple cada dia