Guanyadors

Sóc un defensor estricte dels grups i dels programes, però és innegable que hi ha persones que encapçalen les llistes i que una part molt gran de l’electorat es veu influenciada per aquests (la de gent gran que encara recorda en Felipe), per aquesta raó, destacaré algunes de les persones que per mi han estat guanyadors d’aquestes eleccions, a nivell d’Espanya.

Tomás Gómez (Parla): L’actual alcade del PSOE, va guanyar les eleccions l’any 2003 amb el 75,35 % dels vots, i aconseguint 20 regidors dels 25 del seu ajuntament. Quatre anys més tard ha mantingut els 20 regidors, malgrat que ha baixat gairebé un punt, quedant en poc més del 74%. Fa un parell de setmanes l’entrevistaven a un suplement d’un diari del diumenge i em va semblar un home preparat, treballador i amb una trajectòria política i compromís amb la societat envejables. Els resultats ho proven.

Alberto Ruiz-Gallardón (Madrid): Malgrat no sigui del seu partit, he d’admetre que és un exemple de bones pràctiques en l’àmbit del lideratge, probablement ho veiem tots menys al seu partit, massa preocupats per els lluites de poder. Al 2003 ja va tenir majoria a l’Ajuntament de Madrid i aquest cop l’ha ampliat, deixant en evidència als sectors d’extrema-dreta del seu partit que no el volien votar. Des d’aquest modest bloc ja vaig dir que l’estratègia del candidat Sebastián respecte a la testaferro de Roca hagués estat adequada amb proves. Si es referia a la vida privada de l’alcalde malament, perquè a l’electorat aquestes qüestions morals li importen més aviat poc. Avui mateix ha dimitit el candidat Sebastián. Es pot tenir molta teoria i ser molt bon gestor, però és innegable que per a triomfar a la primera línia política cal un bagatge que li faltava a en Sebastián. Li desitjo sort als nous reptes que emprengui perquè sembla bona persona.

Juan Fernando López-Aguilar (Canàries): El president Zapatero va sacrificar a un dels ministres més brillants per ser cap de llista a Canàries. L’any 2003 el PSOE va ser segons força allà amb 18 escons, però superat àmpliament en vots per la tercera força (PP), que tenia 17 escons. Amb l’ex-ministre al capdavnt, el PSOE ha estat el vencedor, augmentant gairebé en 10 punts el percentatge de vot socialista, i deixant un quants escons per darrera a CC i PP. Espero que aquests no s’aliïn per a fer-lo de la presidència, i més quan el PP intenta donar lliçons de moralitat a Navarra, que és un tema pel qual em guardo un especial.

No vull fer porres polítiques, encara que els que em coneixeu sabeu que encerto bastant amb aquest tema, però apostaria a que l’any 2011 en Tomás Gómez serà cap llista del PSOE a la Comunitat de Madrid, i en Ruiz-Gallardón, cap de llista del PP al Govern estatal, al voltant del 2011-2012. I si en Zapatero decideix marxar després de vuit anys de mandat, no cal que us digui qui crec que serà el candidat...

Dos Dias

Porto un parell de dies enfeinat amb una pràctica i no tinc temps d'escriure. Us deixo bona música mentre acabo.

Ismael Serrano - Duermes

Una altra cançó d'un clàssic del bloc

Eleccions a VNG

Gairebé 24h després del tancament dels col·legis electorals es veu amb distància i tranquil·litat la finalització d'aquesta campanya frenètica i estressant.

Dia intens el d'ahir, i més després d'haver dormit només 4h, després de voler apurar al màxim el temps per a fer els treballs de la universitat, com sempre. Una hora de preparació, onze de votacions, una hora de recompte, mitja hora més esperant a la resta de taules amb problemes per comptar...La tranquil·litat de saber que ets d'un partit seriós, que la gent et vota pel programa, per l'equip, per la feina feta. I la intranquil·litat dels novells en aquesta feina d'interventors i apoderats, que creuen que quedant-se drets a l'entrada de l'escola convenceran als votants, o que dubten de la bona fe dels que ajudem a fer el recompte o de si una porta està oberta o tancada. I passen nervis.

Després van venir l'alegria, el cava, les salutacions, les encaixades de mans i les abraçades. I l'apagada de llums, i el sopar, i les càbales, havien hagut molts nervis al llarg del dia, una participació molt baixa, i unes porres d'última hora, que eren menys optimistes del que ho haurien de ser.

PSC: Resultats molt bons, mantenint el nombre de regidors de fa 4 anys, malgrat l'abstenció. Sembla que ja ningú dubtarà de quina serà la força majoritària a l'hora de governar.

CIU: Han mantingut el mateix nombre de regidors, però han notat el cansament generalitzat per la poca variació de les cares, a més de no portar un programa seriós de govern. Si haguessin guanyat les eleccions o haguessin governat el cap de llista hagués continuat. Crec que ara li ha arribat l'hora de la retirada. O no.

PP: Decepció a les files conservadores. El fet que al 2003 van estar a punt d'endur-se el tercer regidor i que aquest cop s'havien unit al Casc Antic feia pensar que el resultat seria diferent. Només cal mirar a la pàgina de l'Ajuntament els resultats per districtes, i veure com al Castell de la Geltrú van ser 5ª o 6ª força, fet que demostra que ha estat una errada dels conservadors unir-se amb aquest col·lectiu.

IC-V: Igual que gairebé tothom creia que el PP tindria 3 representants al consistori, gairebé tothom creia que IC-V es quedaria amb un sol representant. No només això no ha succeït, sinó que han estat a punt de ser la tercera força. Bon resultat pels ecosocialistes.

ERC: Els grans derrotats. Era de preveure que perdrien vots per part de la CUP, però no pas que el vot dels dos partits quedés gairebé dividit. L'única variació al consistori ha estat un regidor que ha perdut ERC i l'ha guanyat la CUP. L'opinió que se sent al carrer, és que cal un relleu al capdavant d'aquesta llista. Com a partit assambleari, la seva assemblea serà sobirana.

CUP: Han aconseguit entrar i han agafat no només vots d'ERC a Vilanova, sinó a la resta del país. A Vilafranca, el fet d'haver fet soroll i haver estat molt crítics durant quatre anys els ha portat a doblar resultats. No els hi dono una vida molt llarga com a partit, agrupació d'electors o com es vulguin dir, perquè la política es construeix amb aspiracions de governar per a canviar allò que no t'agrada i no instal·lant-se a la crítica permanent i a l'oposició.

En els propers dies, vindrà un tema apassionant. Els pactes! Deixeu la vostra aposta! :)

Apunts sobre el debat

Per cert, ahir només vaig poder veure 10 minuts del debat entre els caps de llista dels partits amb representació al consistori, celebrat anit a Neàpolis, però amb aquest breu espai de temps en vaig tenir prou.
L'alcalde Elena portava l'iniciativa del debat i marcava els temes a debatre, com ara l'hospital, mentre que el principal líder de l'oposició donava mostres de debilitat i va intentar jugar la carta de la crispació, com ara el cas dels veïns del carrer Felip Neri. Aquest simple exemple, no és més que el reflex que el PSC porta un programa electoral sòlid i treballat, i que supera àmpliament les propostes de la resta de partits.
El cap del partit de l'oposició minoritari es va limitar a aplicar la demagogia i les instruccions del seu partit a Catalunya, immigració, inseguretat, etc.
Espero que els vilanovins i vilanovines ho sàpiguen veure.

Final de campanya

Aquesta nit, a les 0:00h finalitza la campanya electoral. "La suerte está echada". I la feina feta.

Santa Espe Milagrosa de Alcorcón

Realment molt bons aquests vídeos!

Simancas Manipulado en TELEFACHA

Vídeos molt bons d'un canal de Madrid anomenat 33.

L'Ansar parlant italià

S'acosten les municipals

M’he adonat que darrerament sóc molt crític amb tot en general quan escric, i que cal veure també les coses bones que ocorren.
Sens dubte el fet de ser alcalde comporta una entrega i una dedicació total. Ahir a la tarda vaig anar a fer porta a porta per la zona del Llimonet amb militants i simpatitzants del nostre partit, i també hi era el Joan Ignasi, el nostre alcalde, i que a partir del proper diumenge serà escollit de nou amb el suport del poble vilanoví. Cal estar predisposat les 24h del dia a solucionar qualsevol problema, a saludar un veí, a interessar-te per un problema. Probablement la municipal sigui la part més vocacional de la política.
Un altre exemple de passió per la política el trobem al poble veí, Sitges. Si aneu algun cop al sopar anual que organitza el PSC d’allà, en Jordi Baijet us explicarà des d’un banc de pedra o una font que han arreglat fins a obres portades a terme de més gran calatge, sense oblidar ni un sol detall.
Un tercer exemple, i aquest en un poble més petit, es dóna a Sant Cugat Sesgarrigues, amb la Rosa Escala. El fet de conèixer a la gran majoria de veïns et permet una proximitat encara més gran, alhora de poder-te trobar i conversar amb persones per a solucionar de forma dialogada petits problemes que puguin sorgir. Quan la Rosa t’explica alguna cosa del poble, transmet passió a la mirada, igual que en Jordi o en Joan Ignasi, perquè els agrada el que fan i perquè alhora fan una feina que omple, especialment quan algú els mostra agraïment per haver tret hores d’on no les tenien per a solucionar un problema. Estic convençut que l’electorat els donarà el suport necessari per a governar quatre anys més perquè s’ho mereixen, perquè tenen més talent i perquè treballen més que els altres partits.
Malauradament no tenen a tot arreu la sort de tenir alcaldes apassionats i honrats, doncs en alguns indrets els tenen que fan màgia. Un clar exemple d’això el trobem a la Vall d’Alba (Castelló), on el seu alcalde és el núm 2 de la Diputació de Castelló. Aquest senyor va arribar a l’alcaldia l’any 1991, i tenia només una finca al seu patrimoni. 16 anys després té 16 finques al seu poble, 13 d’aquestes per donacions. Realment deu ser molt bon alcalde aquest senyor, per rebre aquests regals. El Sr Zaplana ha dit avui que la conducta del tal Francisco Martínez ha estat sempre excel·lent i, si ho diu en Zaplana, li haurem de fer cas. Té 380.000 metres quadrats i 225.000 li han sortit de franc. També acostuma a comprar terrenys rústics que després el seu ajuntament requalifica. Els compra ell mateix sense cap mena de complexe, o la seva mare, que li fa una donació posteriorment, ja que l’il·lús deu creure que aquesta figura jurídica el protegeix.
Malgrat estem en campanya, no m’agrada demanar el vot explícitament, però espero que us hagi quedat clar qui fa política per ajudar a la resta de la societat i qui la fa per forrar-se (aquest últim fins i tot ha estat Ministre...)

Reflexions de la setmana

Ahir el Conseller Saura va dir a un míting que ells són l'esquerra moderna, respecte de les altres. Em sembla que els hereus directes d'una ideologia com la comunista, tan maca en la teoria, i tan mal portada a la pràctica, no han de ser model de modernitat.

Al debat dels candidats a l'alcaldia de Madrid, el candidat del PSOE va treure a la llum una possible relació de l'alcalde Gallardón amb una jove advocada i "testaferro" del corrupte Roca de Marbella. Si aquesta relació ha afectat a àmbits de l'urbanisme de la capital, em sembla molt bé que s'investigui. Si la relació és només amorosa, no s'hauria d'haver tret a la llum, doncs no podem convertir la política en un "tomate", perquè s'ha de guanyar credibilitat.

Em sembla molt adequada la proposta del PSC de Vilanova de fer una tercera biblioteca als Josepets. Només dir als que proposen un museu de la festa, que aquesta està al carrer i no es pot tancar.

L'assassí d'en Francisco Tomás y Valiente ha estat condemnat a 30 anys de presó. Espero que dediqui aquest temps a llegir i a estudiar i poder arribar, passada la condemna, a tenir l'1% dels coneixements que tenia la víctima.

He llegit que seus del PSOE i del PP han patit atacs de "kale borroka" al "Second Life". Penso que cal ser més estrictes amb l'ús que es fa de la segona vida, perquè deixen anar instints primaris i fan allò que no farien a la primera.

Demagògia, seguretat i populisme

No puc obviar dues informacions d'aquest polític que en fa tantes i tan variades.

Ahir el magnat de la Fórmula-1, Bernie Ecclestone, va estar a València presentant el futur Gran Premi de València, que es correrà en circuit urbà, aprofitant que han dissenyat una ciutat poc accessible i espais llunyans al centre. Aquest magnat va dir que se celebraria aquest Gran Premi només en cas que en Francisco Camps guanyés les eleccions del proper 27-M. El Presi de la Generalitat valenciana va pujar a l'escenari i ho va confirmar. No havia vist una cosa similar des dels regals freaks que feien els presidenciables del Barça l'any 2003 a aquells que firmessin a favor d'ells. Però la política és més seriosa, que aquest club de futbol. A mi m'agrada molt la Fórmula-1, però tan sols espero que cap valencià voti influit per aquest oportunisme electoral i fent una despesa pública enganyosa i allunyada de les necessitats de la gent. Això sense tenir en compte la contaminació acústica i atmosfèrica que pot produir. Espero que l'artífex de l'acord, Alejandro Agag, deixi provar un monoplaça al seu sogre, que allà podrà córrer el que vulgui. La rebuda del Papa Ratzinger, la Copa Amèrica de Vela, la Ciutat de les Arts allunyada totalment del centre i la cursa de Fórmula 1, demostren que la Rita Barberá i en Camps pateixen un problema de megalomania, i espero que siguin castigats rotundament pels seus votants.

Fa unes setmanes llegia un article on deia que s'estava girant la truita i que, a hores d'ara els votants d'esquerres, cada cop tenen més ingressos (crec que encara no els igualen) que els de dretes. Aquest fet el tenia en compte en Sarkozy, que solia vestir-se amb jersei de llana, i cada cop ho fan més els polítics de dretes de tot l'Estat. Una mostra d'això l'explicava a la ciutat de Barcelona fa poques setmanes a "El País" un urbanista i ex-professor meu, Jordi Borja. el barri de Barcelona on IC-V té més votants és la Vila Olímpica, un dels que alhora tenen la renda per càpita més alta. Destacava l'urbanista, que si no recordo malament compleix amb aquests dos requisits, que feus clàssicament "psuqueros" com al districte Nou Barris, IC gairebé ni és votada, i el vot al PP, en canvi, creix.

De vegades existeix la crítica del discurs excessivament políticament correcte per part de les classes dirigents. Si ets professor d'un curs per a aturats i preguntes a la teva classe sobre la immigració i el 100% de les teves alumnes creuen que reben un tracte preferent en sanitat i educació pública, o si, a una classe de dret penal de la facultat, més del 50% de la classe està a favor de la pena de mort, has de pensar que existeix una distància entre els polítics i el carrer. El PP de Badalona té un cap de llista que només ha destacat públicament per ser físicament el doble català del Zaplana i per donar cops de puny a uns manifestants contra un acte del Partit Populista a Martorell. Amb aquest currículum no és extrany que agafi l'estil Sarkozy, utilitzin el castellà i se'n vagin als barris on viuen les classes mitges-baixes de la seva ciutat, que és Badalona i no Matadepera o Llavaneres. Arrel d'això, graven un vídeo xenòfob, relacionant immigració-delinqüència i exaltant el discurs políticament incorrecte que es pot palpar en alguns indrets a peu de carrer. Cert és que veient "Callejeros" apareixien els pisos patera del Barri de Sant Roc, on viuen apilats una vintena de mitjana d'immigrants i que les seves condicions higièniques no són les adequades i que, en ocasions, destorben la tranquilitat dels veïns, amb sorolls fins a altes hores de la nit. Però a Badalona s'està treballant perquè hi hagi un habitatge digne, i s'ha de sancionar als que lloguen en aquestes condicions també.

El discurs demagògic pot tenir efectes a ciutats com Badalona però les solucions de caire local, no passen per l'expulsió o la xenofòbia, sinó pel control i per la pedagogia a la població i per evitar els guetos, ensenyannt als nouvinguts quins són els seus deures, no amb la repressió pura i dura.

ANV

Hi ha una tendència preocupant a infravalorar a l'ésser humà a la nostra societat. Tots sabem qui són els Reis Mags, tots sabem que el dret està per a complir-lo (això no treu que de vegades no ho fem) i tots sabem qui hi ha darrera d'Acció Nacionalista Vasca (ANV) i tots sabem a quin partit polític militen majoritàriament els que van tenir responsabilitats públiques durant el franquisme, o els seus fills o néts. Alhora, ANV va ser creat abans de la Guerra Civil i als seus estatuts condemnava la violència, fet reiterat a hores d'ara. La Llei de Partits diu al seu article 9.2 que un partit polític (i agrupació d'electors?) serà declarat il·legal quan, entre d'altres, legitimi la violència per a la consecució dels seus objectius polítics.
Desconec si existeix el risc que aquest diner públic que poden ingressar els electes d'ANV pugui servir per a finançar una banda terrorista, m'agradaria que no fos així, però el fet de prohibir una forma de pensar és perillós, per molt lluny que es trobi la meva ideologia de l'abertzale, perquè hi ha una part de la societat que vol votar unes determinades idees.

Apunts variats

No va poder ser, i el contundent ex-ministre de l'Interior francés, serà el proper President. Sis punts de diferència, però s'ha de destacar que es va tornar a superar el 85% de participació, fet que he d'admetre que dubtava, degut a que els votants dels candidats eliminats a la primera volta no podien votar al seu candidat. Una nova lliçó francesa. Espero que el PSF obri un període de debat intern i busqui fórmules per evitar una quarta derrota consecutiva. Només Mitterand ha pogut amb els gaullistes, des que l'any 1959 es va proclamar la 5ª República. Cal fer quelcom. I sobretot Sarkozy ha de fer quelcom. No només hi ha un problema de capitalitat mundial, de lideratge internacional perdut per França, sinó que hi ha un problema intern de terribles desigualtats que, a priori, amb un programa dretà no solucionaran.

Aquest matí, quan passava per Canyelles, he vist als fanals els cartells de la cap de llista d'ERC que tenien quelcom tapat amb cinta americana. Creia que era el típic error logístic que envien el nom d'un altre poble, però no, a un cartell he vist la paraula tapada. Es tractava que a aquells cartells apareix la frase "Vota amb seny" i aquest primer verb s'ha d'amagar perquè està prohibit fins la nit del dia 10.

Curiosa i ridícula la notícia de la contraportada de "El País". La Comunitat de Madrid ha borrat la paraula Simancas, nom d'una estació de metro del cartell informatiu, perquè coincideix amb el cognom del cap de llista del PSOE, i legítim guanyador de les eleccions del 2003 (llegiu article d'ahir al mateix diari sobre la vida actual dels trànsfugues Tamayo i Sáez). Mentre, per Madrid podeu triar si caminar per l'"Avenida del Comandante Franco", "Calle del Aviador Franco" i per la "Travesia del General Franco", proposo a Doña Espe i, per extensió a l'alcalde Gallardón, que canviin el nom Simancas de l'estació de metro, pel de "Criminal Franco", amb una inaguració d'aquelles de "Telemadrid: Espe jode lo público".


El passat dissabte a la tarda vam presentar la candidatura del PSC a les properes eleccions municipals. Alegria i ganes de treballar, eren la nota predominant i la nota indispensable en aquestes, gairebé tres, setmanes intenses que ens queden.

2ª volta definitiva

Queden poques hores per la segona volta de els presidencials franceses i sóc pessimista respecte a la possibilitat de sorpresa per part de la Ségolène. Bayrou ha dit que no votarà Sarkozy, tampoc sabem quina papereta contindrà el seu sobre diumenge, només que no hi haurà la d'en Sarko. És ben cert que aquest electorat que va votar a en Bayrou a la primera volta serà decisiu i que es poden dividr a una o altra banda. Es retreu a la Sego ser massa agressiva al cara a cara electoral. Qui està al Govern porta les de perdre en aquesta mena de debats, perquè et poden retreure qualsevol cosa, malgrat en Sarko juga amb l'avantatge que en Chirac no l'acaba de representar, per aquell tema de les lluites internes. Felipe va perdre el primer debat del 1993 per excés de confiança, perquè també tens un punt al teu favor, doncs la gestió diària i l'expriència et donen una solidesa que l'aspirant ah de fer caure i, si es defensa bé, és complicat.
Potser la Sego hauria d'haver jugat més al seu camp, amb els seus punts forts i no entrar en temes identitaris. Diumenge veurem.

Notícies variades

Aquests dies ha hagut molta polèmica amb les declaracions d’en Pasqual Maragall a “l’Avenç”, però crec que hi ha una frase clau, a la qual no s’ha donat importància per la rumorologia de si deixa o no el PSC i és, més o menys això: “els grans partits passaran de la fidelitat ideológica a posicionaments globals.” Serà això així? Està passant ja actualment? Serà beneficiós o no per les persones? I per Catalunya serà millor o pitjor?
M’esperaré a llegir que diuen els experts al respecte les properes setmanes i mesos.
Val la pena llegir l’article a “La Vanguardia” del Xavier Vives sobre l’aeroport, i la potenciació de l’àrea metropolitana. Anem abocats a acostar-nos cada cop més al 100% del sector serveis a la nostra economia. M’és igual qui tingui la competència sobre l’aeroport, el que vull és tenir més connexions i que el desplaçament a aquest aeroport des d’altres parts del món sigui fàcil. Si això implica la cessió de l’aeroport a la Generalitat, benvinguda sigui.
Molt curiós el que explica el Miguel Ángel Aguilar avui a “El País”. Des que el registrador Mariano Rajoy es dedica a la política, no s’ha cobert la plaça a Santa Pola, ciutat on exercia. Se suposa que en aquests casos, aquell que es troba en situació d’excedència sol rebre uns honoraris d’un 25% de l’interí, aproximadament de 325.000€/any cap amunt. Espero que si és així, ho reconegui.