No pienses en un elefante

Ahir vaig acabar de llegir el llibre "No pienses en un elefante". Es tracta d'un llibre senzill i breu i que aconsello a aquells que pogueu, que el llegiu en el propers mesos o que feu esment de les cites i referències que apareixen, perquè fins al març-abril de l'any que ve ens juguem molt. L'autor George Lakoff, és un lingüista,, que també pertany al Rockridge Institute, fora de l'òrbita de cap partit i d'ideologia progressista.

Us dic tot això perquè desconfieu d'aquells que us diuen que els polítics són tots iguals, que no hi ha diferències i que no ens canvia res el fet que ens governi un o altre partit. No és així. Cal atorgar un vot de confiança al president Zapatero perquè se segueixin posant en pràctica polítiques progressistes tan necssàries per la població.

Certa és una dada, que els republicans nord-americans estan molt ben organitzats. I cert és que la dreta a Espanya o Catalunya, també ho estan i tenen un discurs molt clar, que repeteixen mecànicament. Fixeu que a molts fòrums d'internet trobareu expressions com: "zETAp, España se rompe, hunde, desmiembra, Navarra, independencia, terrorismo." Alhora tracten de desprestigiar al nostre president titllant-lo d'ignorant, analfabet o antiespanyol. Si entreu a fòrums d'internet de Catalunya, veureu que al President Montilla també el titllen d'analfabet, s'enfoten de la seva condició de no ser català de socarrel, al PSC li diuen PSOE o miren de desprestigiar el progressisme en general adduint uns determinats luxes dels membres dels partit de progrés (deuen creure que han de viure en comunes). Aquesta repitició d'ofenses i de forma tan ordenada, no són més que estratègies apreses per les FAES i el David Madí (encara que aquest últim adduirà que és demòcrata) de les think tanks del Partit Republicà, que cal admetre que van per davant de la resta del món. La blogosfera està molt controlada per satel·lits del PP i CIU, igual que molts diaris digitals, i desconec si tenen persones a sou per a fer aquesta feina però, si no és així, els felicito profundament per haver fidelitzat uns quants acòl·lits de manera gratuïta.

Comentava en Lakoff estratègies seguides pels republicans, com la seva proposta de baixada d'impostos, anomenada "alivio fiscal". El concepte alleujament provoca que agradi a les persones que ho sentin i, inclús van aconseguir que els demòcrates caiguessin a la trampa d'utilitzar els seus conceptes. El mateix per l'avortament o per molts altres conceptes. I això ho veiem directament quan sentim cada dia als caps visibles del PP, intentant erosionar l'obra feta i tractant de persuadir a la gent de coses que realment no s'han fet (com la vergonya de manifestació a Pamplona).

Em quedo amb un fragment d'una carta que va rebre en Lakoff, d'un lector que el va veure entrevistat a un programa de televisió: "tomé el ejemplo de los abogados que ejercen libremente su profesión frente a los de la protección pública. Cada vez que en el chat alguien gritaba que John Edwards era un abogado que ejercía libremente su profesión, yo le respondía que era abogado de protección pública, y que son el último recurso que nos queda para defendernos de las corporaciones negligentes; y que en el polo opuesto están los abogados al servicio de las grandes empresas, que cobran entre 400 y 500 dólares por hora, y a los que en realidad les pagamos nosotros porque suben los precios de bienes y servicios." Us ho poso com a exemple de com poder contraatacar a l'extrema dreta.

Condol

Feia dies que volia parlar de futbol, de l'inici de la lliga, com veia el mercat de fitxatges, prediccions, però tot això queda eclipsat quan un esportista jove ens deixa, com ha ocorregut avui amb el sevillista Antonio Puerta. Mereixia anar a la selecció, de lateral o d'extrem ho feia bé. Recordo especialment la Final de la Supercopa d'Europa l'any passat contra el Barça, com va marejar la banda dreta culé. Molts ànims als sevillistes, a la seva família i en especial al fill que naixerà d'aquí a dos mesos i que no coneixerà al seu pare, però l'informàtica li mostrarà que ha estat un gran jugador.
Considerava que el Madrid estava fitxant malament, que un equip de la seva dimensió ha de fitxar sempre als millors i, acaben guanyant a l'Atlético que, potser em tornarà a passar allò de cada any, en primer lloc al·lucinant amb els fitxatges i, en segon lloc, veient com decepcionen.
Creia que el València seria ferm candidat al títol, perquè té un bloc consolidat i cracks que et poden fer qualsevol individualitat com Joaquín, Silva o Villa i perden 0-3 amb el Villareal.
Segons la premsa "Els 4 fantàstics" s'havien de sortir, i cap va marcar.
Creia que els pericos no patiríem com ens estem acostumant a l'iniciar la lliga i tampoc. Sóc partidari de fitxar un 9 de garanties per a suplir a en Tamudo. Soldado seria una bona opció, si el Madrid volgués cedir...
Especial menció a l'Almeria. Cada cop tinc menys dubtes que l'Uni Emery ja és un dels millors entrenadors de la lliga. Mireu les seves xifres els que ho dubteu.

Treballar a Vilanova

El mes d'agost dóna per moltes sorpreses als medis de comunicació, que solen venir acompanyades de les vacances dels habituals titulars. D'aquesta manera trobes la paraula tothom sense h a la portada d'algun diari, vídeos que no entren als informatius o notícies que no són les que haurien de ser a les ràdios.
Inclús al programa 1vs100 vaig aparèixer jo dimecres i dijous.
La setmana passada llegia a un diari local un article d'un senyor amb una titulació molt important i que aportava grans estadístiques sobre els llocs de treball a Vilanova, permitint-se acusar al nostre alcalde i equip de govern de no atendre una suposada necessitat de creació de llocs de treball, per no acabar sent una ciutat dormitori.
Com que no tinc els coneixements ni les dades de l'autor, posaré un exemple d'estar per casa. Suposem que a la nostra ciutat tinguem 40.000 persones d'entre 18 i 65 anys, en condicions de treballar. Segons aquestes dades, només 20.000 ho fan a Vilanova. M'agradaria que s'hagués dit també quanta gent no censada a Vilanova hi treballa, perquè no seran 4 o 5 i, per tant, els llocs de treball que tenim són superiors als que s'exposaven. Per una altra banda, l'empleador és lliure de triar als seus teballadors, independentment del seu lloc de residència, doncs seria una injerència excessiva de l'administració.
Vilanova té una vida associativa i cultural de les més importants de Catalunya, i les persones tenen el temps suficient per a dedicar-s'hi. Si bé és cert que la ciutat està creixent en gran nombre per persones que venen de Barcelona i rodalies, però tots els individus som lliures de residir, treballar i implicar-nos en el món associatiu com volguem.
Jo no tinc estadístiques, però puc assegurar que Vilanova no és, ni serà mai una ciutat dormitori. Prova d'això és que si es declarés festiu el dimecres de Carnaval, el Vidalot tornaria a tenir una força que potser li és necessària.
Tot és millorable en aquesat vida, afortunadament, però Vilanova és una ciutat rica i creadora de feina per ella mateixa, i poblacions dels voltants. No en tinc cap mena de dubte.

Costa Brava

Ahir mateix vaig tornar de la Costa Brava, de descansar uns dies, malgrat el temps no hagi acompanyat. Us deixo amb una imatge agafada amb la càmera de mala qualitat del meu mòbil des de davant de l'església de Cadaqués, doncs el paisatge s'ho val. La ment es relaxa a aquest poble.

Infraestructures

Corren dies on és molt fàcil agafar a una víctima i llençar-la als lleons. La ministra de Foment va comparèixer al Congrés dimecres i tots els grups, a excepció del socialista, van anar a mossegar. Fins i tot un diputat de barbeta peculiar li va dir “señorita andaluza” posant la política als nivells que els apolítics i escèptics volen que estigui. Suposem que ens donen el cap de la Ministra en safata de plata, al dia següent funcionaran bé els trens? I a les setmanes següents? I als mesos? Fa dues temporades quan, al poc de començada la lliga la impaciència “danista” pretenia fer servir de trofeu de caça el cap del, mesos abans, estimat Lotina, l’afició es va revelar i va assenyalar amb el dit a la directiva per la mala plantilla que teníem els patidors pericos. El trens de rodalies catalans estan saturats i obsolets. Desplaçar-te des de qualsevol de les poblacions entre Tarragona i Barcelona, amb destinació a la segona, entre les 6h i les 9h del matí suposa poc més que una odissea, d’allaus, calors, olors, aglomeracions i retards. I el mateix entre les 17h i les 21h a la tornada. La línia de la costa entre Tarragona i Castelldefels està obsoleta i no pot absorbir el nombre d’usuaris que hi ha. Cal pensar un buscar un traçat alternatiu per les rodalies que, entre d’altres, sóc molt rendibles i que es podria amortitzar de seguida.
Als problemes dels trens, s’han unit els habituals caos en períodes de vacances a l’Aeroport del Prat, amb problemes inclosos, com els que explica el Gerard, o les apagades de la llum a Barcelona. Tot unit és un drama. Sort que encara hi ha coses que em fan riure, com l’article del director del Diari de Vilanova, Guillem Mercader que, portat per l’enuig amb les rodalies, redacta un article, que res té a veure amb el seu estil habitual: “1-Instar la intervenció judicial contra Renfe pels delictes de detenció il·legal, negligència amb resultat de lesions, delicte contra el medi ambient o els que determinin els juristes, que per això en tenim una legió.” Recordo allò de “Hacienda somos todos”, però voldria saber qui és Renfe. És un tren? Un cartell? Un revisor? A qui vol condemnar? A aquell senyor que crida tant al tren al migdia? Sort que matisa la frase a final, i els juristes li diran que només es pot actuar en dret penal contra persones físiques.
Bromes a part, la situació és dramàtica. Ja ho vaig dir fa un temps. Els vilanovins i propers estem en clara desavantatge a l’hora de buscar una feina a la metròpoli, doncs els empresaris saben de les dificultats que tenim per arribar allà cada matí. L’errada a la Ministra Álvarez fou venir a Catalunya fent promeses quan la gent els té molt inflats per tot el que s’ha patit amb rodalies, i amb raó. La situació requeria comprensió i esforç, no promeses a llarg termini. L’AVE serà molt útil, però les seves obres són una ingerència excessiva per una majoria d’usuaris de rodalies. Potser calia haver fet alguna altra cosa o buscar-li un traçat diferent.
El que està clar és que cal invertir i buscar solucions. Cal unitat i no entrar en la lluita de si jo inverteixo més que tu, aquests problemes s’han de solucionar i no es faran ràpid, amb Álvarez o sense Álvarez.

CASANDRA (Ismael Serrano)

L'Ismael Serrano està cuinant un nou disc. Bona notícia.

Portugal

Tot just acabo d'arribar avui de Portugal. Porto (amb pèrdua de la meva maleta durant més de 24 hores, al vol de Clickair BCN-Porto del dia 5 d'agost -es dirigirà algú a mi per demanar-me disculpes i indemnitzar-me per les despeses ocasionades?-). Després vingueren Algarve i Lisboa. Sé que són dates que tothom ens fem els pesats amb les fotos de les vacances, però jo tenia càmera nova i les penjo per si les voleu gaudir.

Nous estils de campanya

Val a dir que els nord-americans ens porten avantatge en alguns aspectes, i un d'aquests és la rellevança que està tenint i tindrà la ciber-campanya de les presidencials del 2008. En fase prèvia a les primàries al Partit Demòcrata s'està produint una proliferació de vídeos al youtube, de suport als dos favorits, Obama i Hillary. en especial s'ha fet famosa una noia realment atractiva apodada "Obama girl", que fa cançons i video-clips per en Barack Obama. Una cosa similar per la Hillary.

Juntament amb en John Edwards, són els tres favorits a disputar la presidència al candidat republicà de torn. Tots tres rebutgen la Guerra d'Irak perquè ha anat malament, però no van tenir allò que calia tenir per a dir-ho l'any 2004.

Em sembla molt curiós el fet que n'Edwards faci propostes molt innovadores pels EUA, com una cobertura sanitària universal, o un programa per acabar amb la pobresa en 30 anys però que, en canvi, sembla que no tindrà cap opció davant dels dos candidats mediàtics, que esmercen més esforços en vídeos i campanya, que no pas en propostes concretes.