Felipe

Aquesta setmana vaig fer una examen on havia de definir la idea de desenvolupament sostenible. Bàsicament es produeix per la conjugació de tres pilars: el desenvolupament econòmic, el benestar social i la protecció del medi ambient. Fa anys no es creia amb el desenvolupament sostenible, perquè es considerava que no podia haver-hi desenvolupament econòmic complint aquest. Avui dia s’ha demostrat que sense protegir el medi ambient no podrem avançar. L’informe Bruntland ja definia el 1987 al desenvolupament sostenible com aquell que garantia les necessitats del present sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per a satisfer les seves. Uns quants anys després, l’administració Bush segueix sense adherir-se al Protocol de Kyoto i segueix permetent una contaminació insostenible. Hi ha un dubte clar: si la Índia i la Xina, amb el volum de població que tenen, es desenvolupen, aguantaria el nostre planeta la contaminació? Com a defensor de la igualtat desitjo el màxim progrés per als estats no desenvolupats, però cal fer pedagogia del desenvolupament sostenible, alhora que els països desenvolupats ens hem de conscienciar al respecte. Tenim molta facilitat per pitjar un interruptor i tenir llum, per obrir una aixeta i que surti aigua o per agafar el cotxe per fer un transport relativament curt. Cal que ens moderem en aquests hàbits.
Mentre, qui no es modera és en Rajoy, ni el seu cosí, el del canvi climàtic. El fet de deixar fora en Gallardón de les llistes, amb la jugada mestra de bloqueig de l’Espe, amb el fitxatge d’un home molt intel·ligent, però poc curtit en política i amb un odi visceral cap a Catalunya. Realment en Gallardón és el polític millor valorat del PP per aquelles persones que mai votarien al PP. Al Bono li passa quelcom similar al PSOE. Per tant, en Gallardón és poc estimat per una majoria de militants del PP, per tou, per centrista, per moderat o pel que li vulguin dir. Realment han cremat les naus i van a per totes amb la seva ala més dura, i amb aquelles persones que ideològicament s’ubiquen entre el 6,5 i el 10. Però han de tenir en compte que amb això mobilitzaran als ultres, però no guanyaran les eleccions (cosa que, per altra banda, no em fa cap pena). Un 30% d’espanyols es creu totes les patranyes d’en Fede i en Pedro J. Creuen que Espanya es trenca, que el Govern volia donar Navarra al País Basc o que l’ETA va cometre els atemptats de l’11-M. Vist que un diari que considero de capçalera com “El País” regalarà una col·lecció de dvd del programa “Cuarto Milenio”, m’agafen ganes d’anar a buscar la bota de vi i la pandereta amb tot plegat. Al que anava, que a un 30% d’espanyols els hi expliques alguna hipòtesi inventada, sense provar i se la creuen, i a sobre ho pots emetre per una emissora de ràdio que diu ser religiosa.
Avui he estat a la Vall d’Hebrón, mai havia vist en Felipe González en directe, i seguiré amb les ganes, perquè l’he vist des d’una pantalla, degut a la multitud aplegada que ja omplia el pavelló quan he arribat. En Felipe és un altre món. Puja a l’escenari sense cap paper i és capaç de parlar-te més d’una hora sobre multitud de temes, que va enllaçant, que domina amb profunditat i alhora es permet el luxe d’anar deixant anècdotes i bromes. Realment m’ha frissat la forma que té de posar-se el públic a la butxaca. I ha criticat molt en Bush, i el dèficit que ha deixat, i la seva despesa militar, amb les seves croades incomprensibles.
Per cert, ahir van detenir una cèdula islamista a Barcelona que volien atemptar aquí amb imminència. El meu dubte és que volen aquests terroristes? Ho deia un columnista de “Público” avui. Ja podem retirar les tropes d’Irak, ser integradors, tolerants i oferir un estat del benestar a tothom que visqui aquí. Això no ens treu d’estar en risc d’un atemptat terrorista islamista. Nosaltres sabem que l’ETA vol la independència del País Basc. Sabem quin és el seu objectiu i els que equivocadament consideren enemics seus. Pots estar en contra de que pensin d’aquesta manera, però és innegable que tenen un objectiu. Però algú em pot explicar l’objectiu dels islamistes? Cada cop tinc més clar que cal que la formació religiosa dels imans la controli l’Estat i que es persegueixin els impostors que adoctrinin equivocadament als fidels, a persones treballadores innocents que han vingut aquí a crear-se un futur millor, i que uns fanàtics els enganyen.
Sempre he admirat el laicisme francès. Creia que era un exemple a seguir, però avui he llegit que el President Sarkozy vol acabar amb aquest i tornar a obrir relacions amb l’església catòlica. Fins avui havia cregut que en Sarkozy seria un líder que marcaria un nou temps, per la seva forma d’actuar, però des d’avui crec que és un imitador de l’actor Louis de Funes.