Altre cop els bisbes...

Sembla que la jerarquia eclesiàstica segueix abstreta amb les seves cabòries. Quan la majoria dels seus membres van donar suport a un cop d’estat per acabar amb la legalitat de la II República, no volen condemnar aquesta ingerència a l’ordre democràtic però sí que, en canvi, es permeten demanar als feligresos que no votin a aquells partits disposats a dialogar amb terroristes. El meu dubte és, si la segona accepció de la definició terrorisme al diccionari de la RAE és: “2. m. Sucesión de actos de violencia ejecutados para infundir terror.” Llavors, aquells que amenacen i atempten contra clíniques on es produeixen avortaments i amenacen als seus tprofessionals no són terroristes?
Tots tenim molt clar qui són els terroristes i per quin partit volien demanar el vot aquests jerarques, però l’obligació de qualsevol govern és la d’acabar amb el crim organitzat i tots sabem que només amb l’actuació policial no es soluciona el problema d’arrel. Si la jerarquia catòlica està a favor del dret a la vida, i contra l’avortament i l’eutanàsia perquè atempten contra aquesta, em semblaria lògic que volguessin acabar amb els assassinats. Cada cop tinc més clar que cal fer amb el finançament de l’església. És inconcebible que la Conferència Episcopal tingui una emissora de ràdio on durant tot el dia es profereixi l’odi i insults a les persones que no pensen com els seus locutors. Per no parlar d’un pseudo-canal anomenat Popular TV que, amb molt bon criteri, els de Digital Plus ja han desconnectat del seu llistat. Encara bo de la sensatesa demostrada avui per l’Abat de Montserrat a les seves declaracions. Tinc molt clar que a la piràmide jeràrquica eclesiàstica, com més a dalt s’ascendeix, més de lluny es veu al poble.
Dimecres vaig estar a una tertúlia local de ràdio i el tertulià del PP intentava demanar el vot pel Partit Popular perquè es solucionaria l’economia, perquè en Pizarro seria un bon ministre i perquè els ciutadans tenen problemes per arribar a final de mes. Personalment rebutjo les tres opinions però incideixo especialment en la del final de mes, perquè estic fart d’incidir en el no al que diu l’oposició quan s’hauria de fer sí al que diu el govern. Durant aquesta legislatura ha baixat l’atur, els salaris van creixent, haurien de créixer més, però són força bons del que cap. I perdoneu aquesta lliçó d’economia d’un no economista. Si una persona va a comprar al súper o es vol comprar qualsevol bé, que sigui necessari no de luxe, el seu preu és accessible, de conformitat amb el seu sou. Per tant, l’únic problema està amb el preu de l’habitatge, que és desproporcionat amb els sous i la resta de preus del mercat. Cal actuar i potser fixar uns límits als preus seria una bona solució.