Ahir vaig estar a la Farga de l’Hospitalet, a un acte de pre-campanya que comptà amb quatre persones que han marcat o marcaran els destins del país, Montilla, González, Chacón i Zapatero.
Com a acte polític segueix impressionant-me en Felipe González, capaç de parlar l’estona que vulgui sense cap paper davant d’un recinte amb 8000 persones entregades. Alguns puristes potser em diran que acte d’aquesta mena no és l’addient perquè es diuen coses molt bàsiques, per l’heterogeneïtat dels oients, però cal dir que les lliçons magistrals que ens fa d’economia en Felipe, demostren que en sap del tema.
Sembla que es preveu crisi econòmica i que hi haurà una recessió, o això diuen els experts. De fet, si llegiu avui “La Vanguardia” sembla que vingui poc menys que l’apocalipsi. En Sala i Martín culpabilitza al fet de que s’hagi invertit només en construcció i turisme. Si realment és cert allò que diu aquest economista tan visionari i, diuen, que tan reputat, aquelles que patiran seran les CCAA de València i Múrcia, on s’ha construït a un ritme indiscriminat i preveient la compra de molts habitatges per part de persones d’altres països. La crisi econòmica prové dels EUA i ha afectat a d’altres països de rebot, per tant, el govern espanyol està fent de bomber i a sobre intenten tirar amb dard sobre aquesta matèria, cosa que fa de manera similar en Gabriel Tortella també a LV. Una possible solució hagués estat la de limitar les edificacions i controlar la seva proliferació i creixement d’aquest sector doncs, paradoxalment, no tenien suficients fonaments.
D’aquí dos dimarts tinc un debat al màster, i m’ha tocat defensar una postura contrària a les indemnitzacions als propietaris de terrenys afectats dins de l’ordenació dels espais naturals. La setmana que ve us faré cinc cèntims de com va la preparació.
Em sembla que era al “Magazine” de la La Vanguardia que hi havia un reportatge molt bo sobre les ciutats i l’afectació al medi ambient que causen. Hi ha una forma de mesurar això molt interessant, anomenada petjada ecològica, que consisteix en un indicador consistent en calcular les hectàrees necessàries de recursos naturals per a cobrir les necessitats que hi ha de consum per ciutadà de les urbs, tenint en compte també les emissions que produeixi. El que estic pretenent dir amb això és que, en la majoria d’ocasions, s’ha cregut en un desenvolupament econòmic sense tenir en compte el medi ambient, per a traçar un desenvolupament sostenible. Ara, a més de les conseqüències ecològiques, s’ha provat que el creixement descontrolat tampoc funciona per si sol.
Cal doncs prendre una posició prudent i apostar per allò que tenim però amb un creixement controlat. Ni decreixement, ni creixement indiscriminat. Cal tenir en compte alhora el cada cop menor poder adquisitiu de la població, fet que palpava molt bé en Trias de Bes avui a “La Vanguardia” quan ens parlava del fenomen “low cost”. Els consumidors tenen la tendència a reduir costos innecessaris, com ara als bitllets d’avions o al mobiliari, però no fan el mateix a l’hora de menjar o de comprar un automòbil. Són tendències que marca el mercat que cal tenir en compte, obligant a les empreses de baix cost que, a més de ser molt necessàries per aquelles persones que puguin gastar menys diners de les seves butxaques, que compleixin amb uns requeriments ambientals, que ens són i seran necessaris.
Com a acte polític segueix impressionant-me en Felipe González, capaç de parlar l’estona que vulgui sense cap paper davant d’un recinte amb 8000 persones entregades. Alguns puristes potser em diran que acte d’aquesta mena no és l’addient perquè es diuen coses molt bàsiques, per l’heterogeneïtat dels oients, però cal dir que les lliçons magistrals que ens fa d’economia en Felipe, demostren que en sap del tema.
Sembla que es preveu crisi econòmica i que hi haurà una recessió, o això diuen els experts. De fet, si llegiu avui “La Vanguardia” sembla que vingui poc menys que l’apocalipsi. En Sala i Martín culpabilitza al fet de que s’hagi invertit només en construcció i turisme. Si realment és cert allò que diu aquest economista tan visionari i, diuen, que tan reputat, aquelles que patiran seran les CCAA de València i Múrcia, on s’ha construït a un ritme indiscriminat i preveient la compra de molts habitatges per part de persones d’altres països. La crisi econòmica prové dels EUA i ha afectat a d’altres països de rebot, per tant, el govern espanyol està fent de bomber i a sobre intenten tirar amb dard sobre aquesta matèria, cosa que fa de manera similar en Gabriel Tortella també a LV. Una possible solució hagués estat la de limitar les edificacions i controlar la seva proliferació i creixement d’aquest sector doncs, paradoxalment, no tenien suficients fonaments.
D’aquí dos dimarts tinc un debat al màster, i m’ha tocat defensar una postura contrària a les indemnitzacions als propietaris de terrenys afectats dins de l’ordenació dels espais naturals. La setmana que ve us faré cinc cèntims de com va la preparació.
Em sembla que era al “Magazine” de la La Vanguardia que hi havia un reportatge molt bo sobre les ciutats i l’afectació al medi ambient que causen. Hi ha una forma de mesurar això molt interessant, anomenada petjada ecològica, que consisteix en un indicador consistent en calcular les hectàrees necessàries de recursos naturals per a cobrir les necessitats que hi ha de consum per ciutadà de les urbs, tenint en compte també les emissions que produeixi. El que estic pretenent dir amb això és que, en la majoria d’ocasions, s’ha cregut en un desenvolupament econòmic sense tenir en compte el medi ambient, per a traçar un desenvolupament sostenible. Ara, a més de les conseqüències ecològiques, s’ha provat que el creixement descontrolat tampoc funciona per si sol.
Cal doncs prendre una posició prudent i apostar per allò que tenim però amb un creixement controlat. Ni decreixement, ni creixement indiscriminat. Cal tenir en compte alhora el cada cop menor poder adquisitiu de la població, fet que palpava molt bé en Trias de Bes avui a “La Vanguardia” quan ens parlava del fenomen “low cost”. Els consumidors tenen la tendència a reduir costos innecessaris, com ara als bitllets d’avions o al mobiliari, però no fan el mateix a l’hora de menjar o de comprar un automòbil. Són tendències que marca el mercat que cal tenir en compte, obligant a les empreses de baix cost que, a més de ser molt necessàries per aquelles persones que puguin gastar menys diners de les seves butxaques, que compleixin amb uns requeriments ambientals, que ens són i seran necessaris.
2 comentaris:
Està força bé el reportatge de la Vanguardia, m'ha enrecordat a l'exposició del Fòrum de BCN "Habitar el món" a on es veien diverses megaurbs del món i la seva relació amb el territori.
El problema és que el model de consum i de relació amb el territori no ha funcionat i aquest s'està estenent als nous països emergents de l'Àsia i Llatinoamèrica
És evident que quan es tracta de fer crítica destructiva i de treure rendiment de les circumstàncies hi han molts que s´afanyen a dir tonteries; però, per sort, nomès se les creuen els que necessiten més tonteries per creures el que diuen els seus. És a dir, els que necessiten d´arguments (encara que siguin falsos) per dir-se a sí mateixos: "per això estic amb vosaltres". Lamentable.
Quant al consum, la construcció i el mediambient, esperem que la consciència social vagi en pro d´una adaptació necessària a les circumstàncies; no les tinc totes... Molt consumisme i molta hipocresia per part de la gent...
Publica un comentari