Porto una setmana donant-li voltes a l’economia. Dilluns David Vegara a Vilanova. Certament, després de sentir-lo, un es queda amb la sensació que l’economia està en bones mans. Igual que ocorre amb en Solbes o en Castells. Vivim una època de recessió generalitzada i mundial, però crec que les coses poden anar endavant.
Avui llegia les dues primeres pàgines d’internacional, on es feia una anàlisi de la campanya del candidat a les presidencials italianes, Walter Veltroni. Hi he trobat pros i contres. Pros en que està impulsant un estil diferent, fet que és positiu quan la situació és com la italiana, on els governs d’esquerres han mostrat sempre tanta debilitat i desunió que pot ser molt complicat recuperar el desencís de l’electorat. També destaco la seva forma tranquil·la de fer política, omplint escenaris poc habituals, com ara teatres, no menyspreant ni insultant al rival. L’aspecte negatiu que li trobo és el fet que li faci por presentar-se amb la paraula esquerra, i no nega ser-ho, diu que els ciutadans estan per davant. Penso sincerament que, si bé el comunisme portat a la pràctica s’ha provat que era un fracàs, el fet de ser d’esquerres no t’ha de suposar cap motiu de vergonya. Vols un món amb justícia social, més solidari, més igual, més lliure i més pacífic, virtuts que crec no oblidar cap, i que destacava ahir en Francesc Vallès a Cunit, al sopar de JSC Comarques Tarragonines, dins de les qualitats de ser socialista.
El dimarts a classe de dret ambiental comparat, el professor ens va fer una exposició sobre la situació política i jurídica d’Itàlia al darrer segle. És un país intrigant enigmàtic i canviant, on els comunistes de vegades abogaven pel centralisme, i de vegades per la descentralització. I la dreta al revés. Espero que en Veltroni guanyi perquè les seves formes són més modernes i més justes, una mica en línia de l’Obama, que segueixo amb el seu llibre. No tinc molt de temps, però prometo acabar-lo aviat. Estic a la part econòmica. Competitivitat i allunyat dels postulats de l’esquerra clàssica. De tota manera, Veltroni i Obama tenen coincidències programàtiques en l’àmbit de l’economia que em semblen molt interessants. Són partidaris d’invertir en mesures d’estalvi energètic, educació i R+D+i. Està clar que, tot i donar gran llibertat al mercat, sens dubte el futur dels seus països pot ser prometedor si aquestes inversions es porten a terme.
Itàlia no mereix el retorn de Berlusconi.
Avui llegia les dues primeres pàgines d’internacional, on es feia una anàlisi de la campanya del candidat a les presidencials italianes, Walter Veltroni. Hi he trobat pros i contres. Pros en que està impulsant un estil diferent, fet que és positiu quan la situació és com la italiana, on els governs d’esquerres han mostrat sempre tanta debilitat i desunió que pot ser molt complicat recuperar el desencís de l’electorat. També destaco la seva forma tranquil·la de fer política, omplint escenaris poc habituals, com ara teatres, no menyspreant ni insultant al rival. L’aspecte negatiu que li trobo és el fet que li faci por presentar-se amb la paraula esquerra, i no nega ser-ho, diu que els ciutadans estan per davant. Penso sincerament que, si bé el comunisme portat a la pràctica s’ha provat que era un fracàs, el fet de ser d’esquerres no t’ha de suposar cap motiu de vergonya. Vols un món amb justícia social, més solidari, més igual, més lliure i més pacífic, virtuts que crec no oblidar cap, i que destacava ahir en Francesc Vallès a Cunit, al sopar de JSC Comarques Tarragonines, dins de les qualitats de ser socialista.
El dimarts a classe de dret ambiental comparat, el professor ens va fer una exposició sobre la situació política i jurídica d’Itàlia al darrer segle. És un país intrigant enigmàtic i canviant, on els comunistes de vegades abogaven pel centralisme, i de vegades per la descentralització. I la dreta al revés. Espero que en Veltroni guanyi perquè les seves formes són més modernes i més justes, una mica en línia de l’Obama, que segueixo amb el seu llibre. No tinc molt de temps, però prometo acabar-lo aviat. Estic a la part econòmica. Competitivitat i allunyat dels postulats de l’esquerra clàssica. De tota manera, Veltroni i Obama tenen coincidències programàtiques en l’àmbit de l’economia que em semblen molt interessants. Són partidaris d’invertir en mesures d’estalvi energètic, educació i R+D+i. Està clar que, tot i donar gran llibertat al mercat, sens dubte el futur dels seus països pot ser prometedor si aquestes inversions es porten a terme.
Itàlia no mereix el retorn de Berlusconi.
0 comentaris:
Publica un comentari