Sumar és créixer

M’agradaria que em digueu quants cops heu sentit al llarg dels darrers mesos “estic cobrant els 420€ del Zapatero, no trobo feina i quan se m’acabi la prestació a veure com sobreviure”. No sé si per motius laborals, però l’he sentida bastants cops malauradament. De vegades, un discurs estigmatitzat per part d’alguns ens intenta fer creure que les persones que es troben en una situació propera a la indigència són poc menys que dròpols i paràsits de la societat. Afortunadament (pel bé de la societat) això no és així. Per tant, és obvi que la millor recuperació de la crisi passa per la generació immediata d’ocupació. De tota manera, sempre hi ha una protecció pública i d’entitats sense ànim de lucre per a situacions extremes, com les que ofereix la Generalitat, des del Departament de Benestar i Família: http://bit.ly/hqoy6F No es tracta que per fi haguem descobert el significat a aquell eslògan electoral que deia “comença el canvi”, sinó que l’anterior govern ja oferia aquest servei i sembla que el nou seguirà aquesta línia...de moment.
És en aquest sentit que es pot comprovar com la indústria és un sector que ofereix més seguretat que no pas els serveis però, en un país desenvolupat tendent a la terciarització, cal veure un factor d’estabilitat en aquestes empreses per la seva dimensió mitjana o gran, mentre que el sector serveis té implantat un creixement exponencial de la microempresa. El professor Argandoña deia a “El Periódico” del 20 de gener de 2011 (http://bit.ly/ijaNK7) que tot passa per tornar a situar al consumidor en un estat mental de confiança. Està clar que la confiança del consumidor (ja sigui particular, administració o empresa privada) cal guanyar-la. Precisament, no fa gaire dies podia llegir a la revista “Emprendedores” (http://bit.ly/eAZxzR) com l’òptim de Pareto està patint també canvis, ja que ara és molt difícil tenir un 20% de clients que generi un 80% de beneficis, sinó que els consumidors ho són en menor mesura. Aquest fet genera menys por a perdre aquests importants clients però, alhora, suposa una feina constant per a la cerca de clients. Precisament, fa un parell de setmanes parlava amb diverses persones que volien iniciar projectes comuns i, en comptes de plantejar-se la possibilitat d’iniciar un projecte conjuntament, que oferís un servei integral i major estabilitat i credibilitat pels possibles clients, cadascú volia crear el seu regne de taifes. Per tant, aquí hi ha un factor respecte del qual cal treballar amb els emprenedors. Al moment actual cal sumar coneixement, per optimitzar recursos, reduir despeses, oferir estabilitat i sobreviure als entrebancs. Sumar és créixer.