Diuen i deien els (s)avis que el sistema més segur per a guardar els diners és sota una rajola. En aquest cas, saps que no tindràs pèrdues. Uns aversos al risc que garanteixen els seus estalvis. Després hi ha fons estables que garanteixen una rendibilitat baixa, però que fa incrementar el patrimoni i, pels amants del risc, trobem nombroses inversions on, si surt bé la cosa es guanya molt però que, si surt malament, es perd molt. Sempre i quan la relació fos de tipus bancari, fins ara comptàvem amb el paraigües protector de l’administració.
Parlant d’aversió, potser és un concepte que sorgeix en el meu inconscient i que em genera una mena d’aversió intel•lectual a les propostes de l’ex-president Aznar. Avui ha demanat una privatització complerta del sistema financer. Evidentment des de l’àmbit privat poden existir empreses molt responsables, que compleixin amb els seus clients i no posin cap problema. Però, malauradament, amb una privatització complerta desconeixem que passarà demà amb el nostre sistema financer. Millor dit, l’administració no podrà intervenir en supòsits de necessitat. Per aquesta raó, com sempre, caldria un mínim control sobre determinades entitats, doncs pot donar-se el cas de directius d’entitats irresponsables (us recomano el visionat del “Singulars” de dilluns 31 de gener i com en Jaume Barberà ha de tallar la negació de responsabilitat per part de bancs i caixes que donava el professor Niño Becerra) i que després sigui l’administració qui s’hagi de fer càrrec dels problemes.
A partir d’aquí s’originen molts dubtes, com si superaran totes les entitats els nous tests d’estrès, si hi haurà, per petit que sigui, capital públic en alguna nova entitat, si l’administració haurà de respondre davant d’irresponsabilitats d’algunes entitats o si, paral•lelament hi ha la possibilitat de traçar un sistema de banca pública pels que som més aversos al risc, una mica idealistes i que creiem en l’administració.
En aquest sentit, és molt recomanable la lectura de l’article de l’Emilio Ontiveros (quin gran Ministre d’Economia seria) a la secció de negocis de “El País” del diumenge 30 de gener. Falta crèdit per a pimes. En canvi, des l’ICO s’ha fet molta feina al respecte. Hi ha però les entitats bancàries al mig. Segurament ha arribat l’hora d’obrir oficines presencials de l’ICO.
dijous, febrer 03, 2011
Els nostres estalvis
Publicat per
Àlex Centelles Pardo
a
2/03/2011 05:35:00 PM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


0 comentaris:
Publica un comentari