Els emprenedors "davids"

Fa unes setmanes, el programa de TVE, “El escarabajo verde” ens oferia un programa sobre paisatges del plat, on explicava com alguns restauradors han ideat el concepte quilòmetre 0, on es procura la màxima proximitat del producte que estem consumint, en primer lloc per motius de sostenibilitat i, en segon lloc, per a incentivar el sector primari local, a més de fer-nos coneixedors de l’adequada manipulació del producte i de l’origen del mateix. Sens dubte, iniciatives d’aquesta mena, igual que la de “slow food” sorgida fa uns anys, no fan més que mostrar-nos un ampli ventall de possibilitats front a la homogeneïtzació en el consum, també a la gastronomia, produïda per la globalització, i és que hi ha grans marques esteses arreu del món que comercialitzen un mateix producte i, això no només ens fa assemblar-nos a desconeguts de països llunyans, fet que es pot considerar com a positiu, sinó que hem de considerar que ocorre amb el mitjà i petit comerç al món. Evidentment, no estic proposant mesures proteccionistes o d’ingerència directa sobre les multinacionals però, hem de tenir en compte que, quan comprem la roba a Zara, el menjar a McDonald’s o el cafè a Starbucks (que consti que poso exemples de marques, però és tan sols un exemple), estem decantant la balança cap a les grans empreses i el petit comerç se’n veu ressentit. En definitiva, després de tants anys de lluita a favor dels drets dels treballadors, ens trobem amb una xarxa de multinacionals que ens fan assemblar-nos en els nostres hàbits i consums a persones d’altres indrets del planeta però que, pel que he pogut veure, els sous i drets dels treballadors no serien els desitjables, si l’status quo. En definitiva que, si tenim una multinacional de les cafeteries, es pagaran uns sous als seus treballadors i els seus beneficis repercutiran sobre molt poques persones, mentre que, en cas que tinguéssim mil cafeteries diferents aquest guanyi seria repartit. Per tant, és innegable que l’expansió de les multinacionals retalla drets als treballadors i genera més desigualtat que si el teixit empresarial estigués fet d’una forma diferent. A mi no m’agrada quedar-me amb aquests arguments i pensar que n’és d’injust el món sense fer res, ans al contrari, cal que analitzem que podem fer nosaltres en tant que consumidors i, sobretot, que poden fer els petits empresaris per a vèncer la batalla de David contra Goliat. La resposta no és altra que seduir al client. De fórmules n’hi ha moltes però, des del preu, la qualitat del producte (reflexada a l’inici amb el quilòmetre 0), el bon tracte, una bona decoració, ser respectuós amb el medi ambient, aplicant principis ètics i de RSC, són alguns dels exemples. En definitiva, es poden fer coses, en sóc conscient de la dificultat, però tenim l’enginy per fer que el nostre planeta tingui diferents tonalitats. Siguem optimistes! Ajudem als “davids”!