El PSC a la cruïlla

A finals de juny d’aquest any, va aparèixer una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) on, se’ns deia que, aproximadament, un 43% dels catalans estaven a favor de la independència. Curiosament, si s’oferia un ventall més ampli de respostes, tan sols hi estaven d’acord 1 de cada 4 catalans, mentre que 1 de cada 3 preferia que Catalunya fos un Estat Federal dins d’Espanya. Segurament, la següent pregunta ha de ser, inevitablement, per què més de la meitat dels catalans aposten per un estat, ja sigui federal dins d’Espanya o estat totalment independent? Doncs per un progressiu procés de desenamorament entre Catalunya i Espanya. Segurament, si escoltéssim, llegíssim i veiéssim algun mitjà de comunicació de la “Brunete mediàtica” dirien que és degut a un procediment d’intoxicació de les ments dels catalans per culpa de la classe política i dels mitjans de comunicació d’aquí. La veritat és que, amb aquestes afirmacions, sobrevaloren a mitjans i polítics catalans. Malauradament, gran part de la variació d’aquesta forma de pensar dels catalans respecte del seu país, ha vingut donat per una indecent Sentència del Tribunal Constitucional. En ocasions oblidem que, més del 90% de catalans va donar suport a un Estatut que, un Tribunal, amb uns magistrats, actuant de forma totalment arbitrària i subjectiva, van passar pel sedàs. Aquest fet, malgrat que no únic, sí que va generar una immensa frustració dins de la població catalana, doncs hi havia al seu darrera un suport majoritari de la població i, qualsevol desautorització, posava en tela de judici (mai millor dit) una decisió popular.
Cal, alhora, estar alerta al que diuen les enquestes, doncs, un aprofundiment al projecte federal de Catalunya té el més ampli suport de la població i tot, sense necessitat de sortir d’Espanya, sinó amb la implementació d’un vertader federalisme dual, que atorgui a Catalunya el seu dret a decidir en tants i tants àmbits competencials on històricament ha existit una col•lisió d’interessos.
Un cop dit tot això, on es troba el PSC? Doncs desgraciadament seguim enquistats en l’eix esquerra-dreta que, òbviament és molt important, i la més important base ideològica del socialisme però, hem menystingut un eix Catalunya-Espanya, hem fet veure que no anava amb nosaltres i, no només no hem aconseguit treure aquest debat del centre de l’agenda política sinó que, a més, hem defugit del mateix, precisament en el moment en que era bàsic i imprescindible endinsar-s’hi, com han provat les enquestes. La votació al Congrés contra el fons de competitivitat és un altre dels exemples que demostren que cal que els socialistes catalans tinguem veu pròpia al Congrés però, alerta, no per a tenir més vots per defensar el país en casos concrets, sinó perquè vertaderament estimem Catalunya i creiem que cal prioritzar aquesta per davant dels interessos del PSOE, doncs, de vegades, sembla que hi hagi qui vulgui un grup només per a tenir millors resultats electorals. Seria un gran error no defensar Catalunya perquè ens ho creguem.
S’acosten unes Eleccions Generals i un Congrés del PSC, segurament són dues dates transcendentals, on decidirem i sabrem que volem ser de grans. L’aprofundiment federal i el reconeixement de la nació són dos fets molt importants, com per a no dóna’ls-hi la importància que mereixen, com s’ha fet fins ara, alhora que es fa una defensa ferma dels serveis públics bàsics. Es poden tenir varis fronts oberts alhora, sense que això sigui dramàtic i esmerçar-hi esforços en totes elles.