Els set pecats capitals

De vegades, quan ens situem a l'any 2012, amb un seguit d'avenços i comoditats, se'ns fa difícil empatitzar amb avantpassats o, si més no, amb les seves costums.
La ciència ens ha demostrat amb els seus descobriments que no hi havia un ésser superior i, per tant, sembla a simple vista que les religions no tenen raó de ser a data d'avui. De fet, caldria filar prim i explicitar que són els fonamentalismes religiosos aquells que realment generen problemes, però les religions tenen raó de ser, sempre i quan transmetin un seguit de valors als seus fidels que no podem trobar en d'altres activitats quotidianes de la nostra vida. L'altre dia pensava, per exemple, en el cristianisme i en els set pecats capitals. La creació d'aquest concepte demostra dos aspectes que serveixen de crítica a l'actual jerarquia eclesiàstica: No han estat capaços de retenir als millors pensadors al seu costat creant una doctrina d'ús habitual per la població i, en segon lloc, que han "venut" fatal el seu producte.
Si entrem a analitzar els set pecats capitals i cadascú de nosaltres fa l'exercici de pensar si ha incomplert algun d'ells en algun moment de les seves vides, segurament ho haurem fet (caldria valorar nivells de gravetat de cadascun d'ells, doncs no crec que sigui el mateix), però els problemes que han existit al llarg de la nostra història i que segueixen existint a data d'avui es poden resumir en reiterats incompliments dels mateixos. Per aquesta raó, si bé hi ha preceptes religiosos que han quedat desfasats, caldria readaptar-los a la quotidianitat o emprar-los per a crear un seguit d'idees i preceptes (si són laïcs, millor) que es puguin ensenyar a les escoles i que serveixin de filosofia vital. Poso l'exemple dels pecats capitals però, està clar que la idea es pot generar sense necessitat de tenir una denominació religiosa, però que ens serveixi per a les nostres vides.
Quan llegeixes notícies de dictadors que oprimeixen als seus pobles, mentre ells viuen en l'opulència; casos d'extranyes morts, segrestos o repressions d'opositors a governs; casos d'abusos sexuals; o la crisi actual, on hem viscut a un castell de sorra, per l'especulació i l'afany per enriquir-se d'uns quants, demostra que, en termes globals, com a societat tenim un problema, més extens o menys interioritzat a determinades zones del planeta, però el problema el tenim. La religió i la política han de jugar un paper important, tenint en compte que, si no ho fan, no tindran la seguretat de marcar els tempos. Estem veient com, per via de les TIC es donen a conèixer diàriament tupinades, repressions i actituds poc democràtiques. La societat en xarxa va cada dia a més i això em fa ser optimista. Cal ara doncs, qui generi opinions i qui dirigeixi aquestes actituds per a fer un món millor.